Arxiu d'etiquetes: 1998

Ventura i Beltran, Vicent

(Castelló de la Plana, 26 abril 1924 – València, 25 desembre 1998)

Periodista i polític. Falangista, cap al 1949 començà a col·laborar a “Levante” i “Jornada”, diaris del Movimiento a València. Influït per Dionisio Ridruejo, sortí de Falange. Havent participat en el Congrés del Moviment Europeu (Munic, 1962), hagué de restar exiliat a París un any; tornà a l’estat espanyol, i fou desterrat alguns mesos.

Fou membre del Partit Socialista Valencià, col·laborà a la creació, a València, de Comissions Obreres i fou fundador i dirigent del Partit Socialista del País Valencià (1974), del qual sortí el 1976. Ha estat detingut en diverses ocasions.

Amb el seu nom o amb diversos pseudònims col·laborà a “Valencia-Fruits”, “Dos y Dos”, “Avui”, “Serra d’Or”, “Destino”, “La Vanguardia”, “Caudernos para el Diálogo”, “Informaciones”, “Tele/eXprés” i altres periòdics.

Obtingué el premi València de novel·la el 1960. Ha publicat Política per a un país (1977) i El País Valencià (1978).

Valdés i Perlasia, Emili

(Castalla, Alcoià, 1912 – 1998)

Compositor. Estudià al Conservatori de València. Ha dirigit l’Orquestra de Cambra Valenciana, l’Orfeó Valencià i la Coral Polifònica Valentina.

Ha compost Cançons de batre, per a orquestra, Cançó de març, per a veu i orquestra, i també música religiosa i obres corals.

Unitat del Poble Valencià

(País Valencià, 1982 – 1998)

(UPV)  Organització política. Creada com a coalició electoral de tres forces nacionalistes: Agrupament d’Esquerra del País Valencià, Partit Nacionalista del País Valencià i Esquerra Unida del País Valencià. El resultat de les eleccions autonòmiques del 1983 la situaren com a quarta força política valenciana (uns 60.000 vots) i inicià tot seguit un procés que desembocà en la unificació al desembre de 1984.

De caràcter unitari, plural, nacionalista i progressista, l’any 1986 obtingué només 40.000 vots. A les eleccions autonòmiques de 1987 es presentà en coalició amb Esquerra Unida i assolí dos escons a les Corts Valencianes. Uns quants mesos més tard, però, la UPV trencà la coalició, per desacords polítics amb Esquerra Unida, i els seus diputats s’integraren en el grup mixt.

L’any 1998 s’integrà al Bloc Nacionalista Valencià.

Tormo i Blaya, Ricard

(Aiacor, Canals, Costera, 7 setembre 1952 – València, 27 desembre 1998)

Motociclista. En 1978 i 1981 fou campió del món de 50 cm3 i semblava destinat a ser el successor d’Àngel Nieto com a dominador de les petites cilindrades.

La seva carrera, però, es truncà l’abril de 1984, quan va patir un greu accident en irrompre un automòbil en un circuit obert del polígon industrial de Can Roca de Martorelles, en el qual provava un nou prototip de Derbi.

Gayà i Sitjar, Miquel

(Sant Joan de Sineu, Mallorca, 3 abril 1917 – Palma de Mallorca, 1998)

Escriptor. Blauet del Lluc del 1927 al 1930 i deixeble fidel de Miquel Ferrà i de Maria Antònia Salvà, ha publicat diversos llibres de poesia adscrits a l’Escola Mallorquina: L’atzur il·luminat (1944), Breviari d’amor (1946), Ruta dels cims (1951), Poema de l’Ave Maria (1953) i Miratges del record (1975).

Col·laborador assidu de la revista “Lluch”, el 1962 aconseguí d’introduir-hi una secció en català i, després de moltes dificultats, el 1968 la convertí en “Lluc”, redactada totalment en català; en fou secretari -i pràcticament director- fins al 1972.

Com a historiador de la literatura, cal esmentar La poesia de Miquel Ferrà (1960), Contribució a l’epistolari de Miquel Costa i Llobera (1956), Contribució a l’epistolari de Joan Alcover (1964), L’intimisme poètic de Guillem Colom (1978), La lletra i l’esperit (1978), Històries i memòries (1986) i Epistolari de Miquel Ferrà a Maria Antònia Salvà (1998). Ha traduït Vuit poemes d’André Riviore (1946).

Gas i Electricitat SA

(Palma de Mallorca, 1927 – 1998)

(GESA)  Empresa dedicada a la producció i a la distribució d’energia elèctrica a les Illes Balears i de gas canalitzat a Palma. Fou constituïda amb majoria de capital nord-americà, per fusió de la Palma de Mallorca Companyia Elèctrica Mallorquina SA i la Societat d’Enllumenat per Gas.

El seu mercat, que en un principi comprenia només Palma i una part del pla de l’illa de Mallorca, fou ampliat per compra d’altres societats. Per dificultats, el 1952 fou absorbida per l’INI. El 1957 estengué la seva actuació a Menorca i a Eivissa i el 1968 a Formentera.

Té centrals a Alcúdia, Son Molines, Sant Joan de Déu, Maó, Eivissa i Formentera. L’enllaç submarí d’Eivissa-Formentera funciona des del 1972 i el de Mallorca-Menorca des del 1975. El 1985 tenia una plantilla de 1.677 empleats.

El 1986 l’INI anuncià la posada en venda d’una part minoritària del capital a favor del sector privat, i l’any 1998 fou absorbida pel grup Endesa.

Ensenyat i Estrany, Bartomeu

(Inca, Mallorca, 11 desembre 1917 – 17 gener 1998)

Prehistoriador. Ha treballat a Mallorca, sobretot a la rodalia de Sóller.

Ha publicat treballs sobre les ceràmiques incises, els problemes del ritu dels enterraments amb calç i les construccions talaiòtiques.

Conflent -revista, 1961/98-

(Prada, Conflent, 1961 – 1998)

Revista bimensual. Respon al desvetllament intel·lectual i artístic de la vila, iniciat pels festivals organitzats per Pau Casals i continuat pels Encontres Cinematogràfics.

Volia contribuir a promoure el desenvolupament econòmic de la contrada, en particular gràcies al turisme, i alhora constituir, a la llarga, una mena d’enciclopèdia sobre el Conflent.

La part en català hi és, en general, força migrada.

Circuit Ricard Tormo

(Xest, Foia de Bunyol, 1998 – )

(ant: Circuit de la Comunitat Valenciana) Circuit de velocitat. Acull proves de motociclisme i d’automobilisme des del final del 1998.

Amb una longitud de 4.000 m i una concepció arquitectònica propera als circuits ovals dels Estats Units, té una capacitat per a 90.000 espectadors i la seva construcció costà més de 4.000 milions de ptes.

Enllaç web: Circuit Ricardo Tormo

Alavès i Lledó, Josep

(Barcelona, 1913 – Alacant, 1998)

Pintor i restaurador. Residí generalment a Alacant.

La seva producció té un caràcter ingenuista que li confereix un especial atractiu.