(Alacant, 25 març 1923 – novembre 1995)
Pintor. La seva pintura de caràcter neoexpressionista li ha donat èxits notables.
Soler i Llorca, Xavier
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1995
Fletcher i Valls, Domènec
(València, 19 agost 1912 – 31 agost 1995)
Prehistoriador. Director del Servei d’Investigacions Prehistòriques de la diputació de València des del 1950 fins al 1982. Destacat especialista de la prehistòria del País Valencià, ha dirigit o ha participat en moltes excavacions organitzades per l’esmentat servei.
Entre els seus nombrosos treballs, cal destacar El arte prehistórico valenciano y sus orígenes (1949), Repertorio de bibliografía arqueológica valenciana (en col·laboració amb E. Pla i Ballester, des del 1951), Algunas consideraciones sobre los valencianos prerromanos (1952), Inscripciones ibéricas del Museo de Prehistoria de Valencia (1953), Els valencians preromans (1954), La edad del hierro en el levante español (1954), El poblado de la edad de bronce de la Muntanyeta de Cabrera, Vedat de Torrente (1956), Problemes de la cultura ibèrica (1960), La necrópolis ibérica de Solivella, Alcalá de Chivert (1961), La Ereta del Pedregal, Navarrés (1965), El poblado ibérico de la Bastida de Mogente (1965 i 1969), El plomo ibérico de Mogente (1982), Els ibers. Descobrim el País Valencià (1983), Textos ibéricos del Museo de Prehistoria de Valencia (1985) i Recerques del Museu d’Alcoi (1992).
També fou consultor de diverses obres sobre arqueologia i prehistòria del País Valencià.
Corts i Grau, Josep
(Fortaleny, Ribera Baixa, 25 octubre 1905 – València, 4 gener 1995)
Jurista. Fou catedràtic de filosofia del dret a la Universitat de València i rector d’aquesta mateixa universitat (1951-67).
És autor de Filosofía del derecho (1941-42), Los juristas clásicos españoles (1948), Principios de derecho natural (1944), Ideario político de Balmes (1934), El sentido óntico y teológico del derecho de la escolástica (1945), Curso de derecho natural (1953) i Historia de la filosofía del derecho (1960).
Ciutat de les Arts i de les Ciències
(València, 1995 – )
Complex urbanístic de caràcter lúdic i cultural de la ciutat. Ocupa uns 350 km2 entre l’autovia del Saler i l’antic camí de les Moreres, al sud del centre urbà.
Consta de quatre grans àrees: el Palau de les Arts, espai polivalent destinat a exposicions i actes diversos, el cinema planetari de l’Hemisfèric, el Museu de les Ciències Príncep Felip, que conté un museu científic i tecnològic, i el Parc Oceanogràfic Universal, destinat tant a l’esbarjo com a l’exposició exhaustiva sobre el món marítim.
Impulsat el 1989 per la Generalitat Valenciana, el projecte fou adjudicat a l’arquitecte Santiago Calatrava, i les obres s’iniciaren el 1995. Els anys següents, hom eliminà del projecte inicial una torre de telecomunicacions. L’Hemisfèric fou inaugurat el 1998.
Juntament amb el Palau de Congressos i l’IVAM, és el principal element representatiu de la renovació urbanística i arquitectònica de València iniciada a la segona meitat dels anys 1980.
Cazals, Lluís
(Prada, Conflent, 1912 – Sant Feliu d’Avall, Rosselló, 1995)
Pintor. Encoratjat per Rafael Benet, Raoul Dufy i, sobretot, per Dunoyer de Segonzac, ha pintat paisatges i marines (Rosselló, París, Honfleur, Holanda) en un estil proper a Marquet.
Ha exposat a Barcelona (1955, 1959, 1967), París, Rotterdam, Londres, Casablanca, Ginebra, Nova York, etc. Té obres en importants col·leccions estrangeres, al Museu d’Art Modern de París i a Schenectady (USA).
Brousse, Francesc
(Perpinyà, 7 maig 1913 – Clamart, França, 25 octubre 1995)
Professor de filosofia i escriptor.
La seva poesia s’inspira molt en la metafísica hindú: Rama aux veux de lotus bleu (1952), L’éternel reflet (1963), Vertiges et voltiges (1970).
Com a filòsof i exegeta ha publicat Lamennais et le christianisme universel (1963), Les clés de Nostradamus (1965) i Les secrets ésotériques de la Bible (1968).
Bàguena i Soler, Josep Vicent
(València, 24 abril 1908 – 17 abril 1995)
Compositor. Deixeble de Josep Iturbi. La major part de les seves obres són per a cor i orquestra; en sobresurten: Tres poemes orquestrals, El mar de las sirenas (sobre un text de Calderón de la Barca), Iñigo Yáñez.
També cal esmentar la missa dels Sants Innocents i el ballet Microsuite per a un ballet modern i Hilas.
També ha publicat alguns treballs de musicologia i folklore.
Badia i Marín, Vicent
(València, 12 març 1919 – 21 desembre 1995)
Escriptor. Intervingué activament en la direcció de les revistes bilingües “Sicània” (1958-59) i “València Cultural” (1960-64) i en l’organització de les assemblees de cronistes del Regne de València.
Ha publicat entre altres obres un Compendio de geografía del Reino de Valencia (1955) i un Programa de redreçament cultural (1960).
Albufera des Grau, s’
Important entrada del mar, de poca profunditat, a la costa de tramuntana de l’illa.
Es comunica amb el mar obert a través d’un gran estret, que dóna nom al caseriu i a la platja d’es Grau.
L’any 1995 fou declarat Parc Natural, amb un total de 5.184 hectàrees protegides.
Fullana i Hada d’Efak, Guillem
(Asobla, Río Muni, 23 març 1929 – Palma de Mallorca, 15 febrer 1995)
“Guillem d’Efak“ Cantant i escriptor. Va viure la infantesa a Manacor i a partir del 1965 s’instal·là a Barcelona i va esdevenir un dels membres més personals dels Setze Jutges.
Va promoure activament la cançó catalana amb la fundació dels locals La Cova del Drac (1965) i La Cucafera (1968). Des del 1980 visqué a Mallorca, on treballà com a guia turístic.
Va escriure i enregistrar nombroses cançons; també va estrenar teatre: J.O.M. (1967), La mort de l’àvia (1968) i l’infantil El dimoni cucarell (1974) i publicà llibres de poesia com El poeta i el mar, Madona i l’arbre, premi Carles Riba 1969, El poeta i la mina, Erosfera, o els aplegats al recull Poemes, cobles i cançonetes (1965-1993) (1993). El 1973 rebé el premi Ciutat de Palma de Teatre.
Deixà una òpera inacabada, Rondalla de rondalles, en col·laboració amb el compositor Antoni Parera i Fons.
Dades dels Països Catalans 