(València, 1946 – 1986)
Organisme administratiu. Creada amb el nom de Corporació Administrativa de la Gran València, la finalitat de la qual fou l’ordenació urbana de la ciutat i dels municipis de l’Horta que constitueixen la seva àrea metropolitana.
El governador civil presidia el Consell General, el qual, juntament amb la comissió executiva, n’era l’òrgan principal.
Fou dissolt per les Corts Valencianes.
(Villena, Alt Vinalopó, 1942 – València, 1986)
Historiador. A la Universitat de València es formà amb Joan Reglà. Fou professor agregat d’història moderna a la facultat d’història de València i vice-rector de la Universitat Literària de València.
És autor de nombrosos estudis sobre la història del País Valencià en l’època moderna entre els quals cal citar Els fonaments del País Valencià modern (1968), El patriarca Ribera y la extirpación del erasmimso valenciano (1977), Valencia y la Casa de Austria (1975), Bandolers, corsaris i moriscos (1980), el tercer volum de la Història del País Valencià (1975), en col·laboració amb altres autors.
Ha escrit també diversos articles en revistes especialitzades, comunicacions a congressos, etc. Tingué cura de l’edició de la Crónica de la inclita y coronada ciudad de Valencia, de Rafael Martí de Viciana.
(Sant Genís de Fontanes, Rosselló, 1908 – 1986)
Professor de castellà, escultor i pintor. Ha ensenyat a Liborna, Clarmont d’Albèrnia, Limós i, sobretot, Perpinyà.
En 1941-42 formà un grup de teatre a l’escola normal de Perpinyà que representà pels pobles El vell gelós i La cova de Salamanca, de Cervantes, en català, i Amor de Pardal, de Josep Sebastià Pons.
Autor de Conversations de Maillol (1956).
(Alacant, 3 novembre 1901 – 16 maig 1986)
Pintor. Medalla d’argent en les exposicions alacantines del 1951 i del 1954, realitzà diversos murals i mosaics a la seva ciutat natal, com els de l’església de Nostra Senyora de Gràcia, del Col·legi d’Orfes Ferroviaris, de l’Ajuntament, de la capella del Sagrat Cor dels Germans Maristes, de l’estació d’autobusos, de la Caixa d’Estalvis, etc.
De les seves obres més importants cal esmentar: Integració racial a la Guaira, Músics indígenes del Chilpancingo i Índia Huichol.
(Alzira, Ribera Alta, gener 1986 – )
Editorial. Creada per iniciativa de Josep Antoni Fluixà, Salvador Bataller i Josep Gregori. L’editorial té més de 500 títols publicats, distribuïts en una vintena de col·leccions que abasten des de literatura infantil fins a poesia, teatre, divulgació científica, diccionaris i, darrerament, edicions interactives en format CD-ROM.
Per la seva incidència en la societat valenciana, cal destacar les col·leccions “El Micalet Galàctic” (infantil), “Espurna” (juvenil), i “Els Nostres Autors” (dedicada a obres d’autors representatius i consagrats en llengua catalana).
Cal destacar també la revista literària “L’Illa”, que, a més d’oferir informació sobre les publicacions de l’editorial, té la voluntat de mostrar una visió de l’actualitat cultural de les terres de llengua catalana.
El gener de 2023 el Grup Planeta adquirí un 60% de l’empresa.
Enllaç web: Edicions Bromera
(Alacant, 8 gener 1911 – 7 setembre 1986)
Pintor. El 1953 va anar becat a París. Va realitzar vidrieres i mosaics per a diverses esglésies.
Va treballar la pintura mural, l’oli, l’aquarel·la i el gouache, amb diversos gèneres: retrats, figures, paisatges, flors i bodegons.
Va rebre molts i importants premis i distincions.
(Horta, Ribera Alta, Ribera Baixa)
Zona que circumda l’Albufera. Àrea protegida situada a 4 km de la ciutat de València, que representa el primer territori valencià protegit legalment pel seu valor natural i paisatgístic.
La declaració de parc natural l’any 1986 per part del Consell de la Generalitat Valenciana va incloure unes 21.000 hectàrees de terreny, que malgrat tot representen només les restes d’un ecosistema litoral que antigament era molt més extens.
El principal interès natural de l’Albufera és la seva rica fauna ornitològica, amb unes 250 espècies refugiant-s’hi i prop de 90 que es reprodueixen a les seves aigües.
Enllaç web: Parc Natural de l’Albufera de València
(Gironella, Berguedà, 1915 – 1986)
Escriptor. Ha escrit per al teatre bon nombre d’obres, de les quals han estat publicades Esforç inútil (1958) i No hi ha homes dolents (1960).
(Barcelona, 28 desembre 1896 – 22 desembre 1986)
Violinista, coneguda com a Pepita Diéguez. Estudià al Conservatori de Brussel·les. Ha donat nombrosos recitals.
S’ha dedicat a l’ensenyament del violí.
(Reus, Baix Camp, 1915 – 1986)
Pintor. Excel·lí com a dibuixant i aquarel·lista.
Ha celebrat amb èxit nombroses exposicions.
Dades dels Països Catalans 