Arxiu d'etiquetes: 1986

València Basket Club

Deixa un comentari

(València, 15 juliol 1986 – )

Club esportiu de la ciutat. Fundat arran de la secessió de la secció de bàsquet del València CF. El seu primer president fou Antonio Egea, com a president de l’associació de premsa de València, entitat que es féu càrrec del club.

El seu primer nom fou Hoja del Lunes Valencia fins que, al cap de pocs mesos, els empresaris Joan i Ferran Roig Alfonso n’assumiren la direcció i li donaren el nom actual.

Juga els seus partits al pavelló de la Font de Sant Lluís, que té una capacitat de 9.200 espectadors. Ha estat campió de la Copa del Rei (1998), subcampió de la copa Saporta (1999) i subcampió de la Copa del Rei (2000).

Enllaç web: València Basket Club

Tramoia, La

Deixa un comentari

(València, 1986 – 1988)

Revista. Apareguda amb la finalitat de divulgar el teatre valencià. De periodicitat trimestral, escrita en castellà i en català.

Dirigida per Antoni Amorós i amb col·laboracions de Josep Lluís Sirera, Manuel Molins, Nel Diago, etc. Tenia un tiratge de 1 500 exemplars.

Teorema

Deixa un comentari

(València, 1971 – 1986)

Revista filosòfica. Publicada pel departament de lògica i filosofia de la ciència de la Universitat de València. Fundada per Manuel Garrido (que en fou director) i Fernando Montero.

Aplegà des de l’inici els membres del denominat “cercle de València” i representants d’altres grups de tendències semblants de l’àmbit de parla castellana de dins i fora de l’estat espanyol. Tingué també la col·laboració de filòsofs nord-americans i europeus.

Entre les seves activitats cal destacar la difusió de la lògica matemàtica, la filosofia analítica, la metodologia de les ciències físiques i socials, etc. La revista editava un volum l’any integrat per quatre números ordinaris d’aparició trimestral i un d’extraordinari amb un tema monogràfic.

Paral·lelament hi havia també els “Cuadernos Teorema”, publicació suplementària dedicada a la difusió del pensament filosòfic tant modern com clàssic. Una de les seves activitats més importants ha estat la de l’organització de simposis a nivell de l’estat espanyol i internacionals.

A partir de l’any 1976 la revista esdevingué l’òrgan de publicació en castellà de la International Division of Logic, Methodology and History of Science.

Sorribes i Gramatge, Vicent

Deixa un comentari

(València, 6 octubre 1903 – Quart de Poblet, Horta, 15 setembre 1986)

Eclesiàstic i escriptor. Rector de Rocafort des del 1942.

És autor de llibres piadosos: l’Eucologi, Missal valencià (1951), La devoció valenciana a sant Roc (1956), Salve Sancta Parens (1957), sobre la devoció mariana de Jaume I, i La missa del Poble (1959).

Rúbio i Rosell, Rafael

1 Resposta

(València, 1882 – 1941)

Escultor i dibuixant. Germà de Robert. Féu el monument a Cabanilles a l’Alameda de València.

Era professor d’escultura de l’Acadèmia de Sant Carles. Sobresortí com a imatger.

Fou el pare de Rafael Rúbio i Vèrnia (València, 1923 – Madrid, 1986)  Escultor. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles. Fou director de l’Escola d’Arts i Oficis de Jaén.

Querol i Roso, Lluís

1 Resposta

(Vinaròs, Baix Maestrat, 23 març 1901 – València, 1986)

Historiador. Germà de Leopold.

Ha publicat La última reina de Aragón, virreina de València (1931), Las milicias valencianas desde el siglo XIII al XV (1935) i una breu Geografía valenciana (1946).

Garcia i Martínez, Sebastià

1 Resposta

(Villena, Alt Vinalopó, 1942 – València, 1986)

Historiador. A la Universitat de València es formà amb Joan Reglà. Fou professor agregat d’història moderna a la facultat d’història de València i vice-rector de la Universitat Literària de València.

És autor de nombrosos estudis sobre la història del País Valencià en l’època moderna entre els quals cal citar Els fonaments del País Valencià modern (1968), El patriarca Ribera y la extirpación del erasmimso valenciano (1977), Valencia y la Casa de Austria (1975), Bandolers, corsaris i moriscos (1980), el tercer volum de la Història del País Valencià (1975), en col·laboració amb altres autors.

Ha escrit també diversos articles en revistes especialitzades, comunicacions a congressos, etc. Tingué cura de l’edició de la Crónica de la inclita y coronada ciudad de Valencia, de Rafael Martí de Viciana.

Frére, Enric

Deixa un comentari

(Sant Genís de Fontanes, Rosselló, 1908 – 1986)

Professor de castellà, escultor i pintor. Ha ensenyat a Liborna, Clarmont d’Albèrnia, Limós i, sobretot, Perpinyà.

En 1941-42 formà un grup de teatre a l’escola normal de Perpinyà que representà pels pobles El vell gelós i La cova de Salamanca, de Cervantes, en català, i Amor de Pardal, de Josep Sebastià Pons.

Autor de Conversations de Maillol (1956).

Castelló i Bravo, Gastó

Deixa un comentari

(Alacant, 3 novembre 1901 – 16 maig 1986)

Pintor. Medalla d’argent en les exposicions alacantines del 1951 i del 1954, realitzà diversos murals i mosaics a la seva ciutat natal, com els de l’església de Nostra Senyora de Gràcia, del Col·legi d’Orfes Ferroviaris, de l’Ajuntament, de la capella del Sagrat Cor dels Germans Maristes, de l’estació d’autobusos, de la Caixa d’Estalvis, etc.

De les seves obres més importants cal esmentar: Integració racial a la Guaira, Músics indígenes del Chilpancingo i Índia Huichol.

Bromera, Edicions

Deixa un comentari

(Alzira, Ribera Alta, gener 1986 – )

Editorial. Creada per iniciativa de Josep Antoni Fluixà, Salvador Bataller i Josep Gregori. L’editorial té més de 500 títols publicats, distribuïts en una vintena de col·leccions que abasten des de literatura infantil fins a poesia, teatre, divulgació científica, diccionaris i, darrerament, edicions interactives en format CD-ROM.

Per la seva incidència en la societat valenciana, cal destacar les col·leccions “El Micalet Galàctic” (infantil), “Espurna” (juvenil), i “Els Nostres Autors” (dedicada a obres d’autors representatius i consagrats en llengua catalana).

Cal destacar també la revista literària “L’Illa”, que, a més d’oferir informació sobre les publicacions de l’editorial, té la voluntat de mostrar una visió de l’actualitat cultural de les terres de llengua catalana.

El gener de 2023 el Grup Planeta adquirí un 60% de l’empresa.

Enllaç web: Edicions Bromera