Arxiu d'etiquetes: 1983

Xarxa Teatre

Deixa un comentari

(Vila-real, Plana Baixa, 1983 – )

Grup de teatre. El seu primer espectacle fou La bruixa marruixa (1983), i el 1988 actuà per primera vegada en l’àmbit internacional, al FITEC de Porto. El 1993, amb actors de la companyia i actors exiliats de l’antiga Iugoslàvia, fundà la companyia Teatre de la Resistència.

Ha estat premiada nacional i internacionalment nombroses vegades i es considera una de les companyies de teatre amb més ressò internacional de la dècada de 1990. Entre el seu repertori cal destacar Nit màgica, El foc del mar, Ibers o Veles e vents.

El component lúdic i festiu i la combinació entre tradició i modernitat que caracteritzen les seves produccions han captivat crítics teatrals, programadors i públic. Mesclen de manera innovadora el teatre visual, la música i la coreografia.

Enllaç web: Xarxa Teatre

Villar i Belenguer, Rafael

Deixa un comentari

(el Canyamelar, València, 22 febrer 1931 – València, 26 juliol 1983)

Poeta i dramaturg. És autor dels reculls poètics Cendra (1949), L’alba als ulls (1951), Entre la set i els llavis (1958), Història d’unes hores (1970, premi València de poesia 1962) i La lluna dins d’un càntir (1982).

La seva poesia és influïda per Francesc Xavier Casp. Obtingué la flor natural en els Jocs Florals de Lo Rat Penat (1971). Ha publicat el drama Vençut per la ironia (1959).

Ús i Ensenyament del Valencià, llei d’

Deixa un comentari

(País Valencià, 18 novembre 1983)

Llei aprovada per les Corts Valencianes, reunides a Alacant.

El seu objecte és el desenvolupament de l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, que reservava a futures lleis l’establiment de criteris d’ús lingüístic en l’administració i l’ensenyament i la delimitació dels territoris en què s’aplicaria l’ús de la llengua pròpia, anomenada valencià, tal com havia fet anteriorment l’Estatut.

El seu abast és semblant al de la llei de Normalització Lingüística a Catalunya, promulgada anteriorment, amb algunes diferències: no inclou les previsions que en aquella llei havien estat objecte de recurs d’inconstitucionalitat, admet que els topònims puguin tenir doble versió valenciana i/o castellana, regula de forma distinta l’ús educatiu del valencià (que no és declarat llengua pròpia de l’ensenyament), etc.

Sureda i Montaner, Pere

3 Respostes

(Valldemossa, Mallorca, 28 febrer 1909 – sa Cabaneta, Mallorca, 20 agost 1983)

Pintor. Fill de Joan Sureda i Bimet i de Pilar Montaner i Maturana, i germà de Pazzis i de Jacob. Es dedicà, amb delicadesa, al paisatge i als temes populars i costumistes.

Des del 1942 conreà l’humorisme a la premsa diària.

Sequeros i López, Antoni

Deixa un comentari

(Benejússer, Baix Segura, 6 juny 1900 – Oriola, Baix Segura, 12 novembre 1983)

Escriptor. Llicenciat en filosofia i lletres.

Ha publicat els llibres: El poeta y su musa (1934), Necesidad de la cultura (1948), Presencia y misión del arte (1949), Prosas de ayer (1951), Determinantes históricos de la generación del 98 (1953) i Teoría de la Huerta y otros ensayos (1956).

Ramis i Alonso, Miquel

Deixa un comentari

(Sineu, Mallorca, 1906 – 1983)

Eclesiàstic i filòsof. Ha publicat El llibre d’apunts en la formació intel·lectual (1932), Al margen de El Criterio de Balmes (1934), En torno al pensamiento de José Ortega y Gasset (1948), Don Miguel de Unamuno (1953), entre altres.

Estatut d’Autonomia de les Illes Balears -1983-

3 Respostes

(Illes Balears, 25 febrer 1983 – )

Llei orgànica. Iniciat el 1977, el procés de l’elaboració fou llarg i complex, fins que pel juny de 1980 fou creada una comissió de partits, coneguda per Comissió dels Onze, que acordà que l’estatut seguiria la via de l’article 143 de la Constitució espanyola, i els primers dies de desembre de 1981 l’Assemblea de Parlamentaris i Consellers, aprova el projecte d’Estatut.

Durant el tràmit de la seva discussió al Congrés de Diputats, Alianza Popular intentà modificar el projecte consensuat. En referència al sistema de competències, no difereix gaire dels altres estatuts tramitats per la via de l’article 143.

Les seves característiques diferenciadores són principalment per la potenciació dels Consells Insulars, l’establiment de mecanismes per a fer viables les relacions entre les illes i el reconeixement del català com a llengua oficial, juntament amb el castellà.

Quant a l’organització institucional autonòmica disposa que aquesta és integrada pel Parlament, pel Govern i pel President.

Estany i Rius, Joan

Deixa un comentari

(Alzira, Ribera Alta, 1903 – Santa Cruz de Tenerife, Canàries, 10 febrer 1983)

Compositor i director d’orquestra. Va fer els estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.

Ha realitzat una carrera de director d’obres líriques a Europa, al nord d’Àfrica i en països de l’Extrem Orient.

Autor d’un concert per a piano i orquestra, de sarsueles (Juegos de amor, 1925; Rosa de embajadores, 1934), de música de cambra i de ballets.

Consorci d’Editors Valencians SA

1 Resposta

(València, 1983 – )

Grup editorial. Fundat per set editors i que agrupa Gregal Llibres, d’edicions en català, Mestral Libros, d’edicions en castellà, i Biblioteca Valenciana, d’edicions de temàtica valenciana, en català i en castellà.

Fou dirigit per M. Aguilera, J. de D. Leal i V. Pascual.

Cerveró i Gomis, Lluís

Deixa un comentari

(València, 1902 – 1983)

Genealogista i historiador. Estudià dret a la Universitat de València i posteriorment hi treballà com a professor.

Publicà diversos treballs d’investigació històrics a l’“Archivo de Arte Valenciano” i als “Anales del Centro de Cultura Valenciana” i sobre pintors valencians medievals, que després serien aplegats al llibre Pintores valentinos, su cronología y documentación (1960).

Realitzà la transcripció documentada de la família Borja (segles XIII-XIV) i d’altres famílies aristocràtiques. Contribuí, a partir del seu treball a diversos arxius regionals, a l’esclariment de la cronologia i a la genealogia d’escriptors clàssics valencians.