(Ontinyent, Vall d’Albaida, 8 maig 1895 – Alacant, novembre 1979)
Eclesiàstic, historiador i escriptor. Arxiver oficial de la província d’Alacant (1930-31), tingué posteriorment altres càrrecs dins l’administració civil.
Escriví, entre d’altres, els llibres: El marqués de Bosch de Ares (1951), Alicante Ochocentista (1967), Alicante, sus calles antiguas y modernas (1974).
(Alacantí, octubre 1979 – )
(UA) Institució d’ensenyament superior. És constituïda per alguns centres que havien estat dependents de la Universitat de València i altres de nova creació, tots ubicats a Sant Vicent del Raspeig i a Sant Joan d’Alacant.
Els tres centres d’Elx conformaren el 1997 la nova Universitat Miguel Hernández. Acull l’Institut Marítim Internacional.
Enllaç web: Universitat d’Alacant
(Vila-real, Plana Baixa, 7 febrer 1901 – Madrid, 1979)
Filòsof. Estudià filosofia a Vic i Madrid, on es doctorà i s’establí.
Com a historiador de la filosofia ha estudiat el franciscà català Guillem Rubió, el pensament del qual ha confrontat amb el de Duns Escot. D’altra banda ha esbossat un corrent personal de pensament, en la línia d’una fenomenologia de la vida, oberta per força de les seves mateixes exigències metòdiques al problema del sentit i, per això mateix, als temes de l’absolut i de la supervivència.
Entre altres obres seves cal esmentar El conocimiento de Dios en la filosofía de Guillermo Rubió (1936), La filosofía del siglo XIV a través de Guillermo Rubió (1952), Qué es filosofía (1940), Ser y vida. Análisis fenomenológico de los problemas básicos de la filosofía (1950), El sentido último de la vida (1958), Fenomenología de la acción del hombre (1961) i La realidad de la filosofía (1969).
(Alacant, 6 febrer 1902 – Madrid, 15 febrer 1979)
Compositor. Autor d’una àmplia producció d’inspiració neoclàssica i escriptura de gran correcció.
Les seves obres més destacades són Sonatina per a piano, Homenatge a Manuel de Falla, Don Quijote (1948), Quinteto (1956) i Sinfonía del Mediterráneo (1964).
(València, 1979 – )
Revista cultural. Fundada i dirigida per Joan Fuster, durant la primera època (fins el 1991).
Tingué un destacat paper en la promoció de la cultura valenciana durant els anys 1980. Un dels objectius principals fou promoure la difusió de temes i escriptors valencians.
La segona època, encetada el 1999 sota la direcció d’Antoni Furió, es distingeix de la primera per l’absència de texts de creació literària o de ressenyes breus.
La revista és coeditada per Publicacions de la Universitat de València i l’editorial Tres i Quatre.
(Palma de Mallorca, 1893 – 18 novembre 1979)
Metge i escriptor. Fou director del manicomi provincial de Palma de Mallorca del 1920 al 1963.
Escriví Aquella ciudad de Palma (1954), tres memòries sobre la història de l’assistència psiquiàtrica a les Balears, una guia de les Balears, i una guia de Mallorca que del 1933 ençà ha conegut cent edicions en nou idiomes.
(Menorca, 1979)
Enciclopèdia temàtica sobre l’illa, editada per l’Obra Cultural Balear de Menorca.
Publicada en fascicles d’aparició mensual, consta de sis volums: geografia física (1 volum), ciències naturals (2 volums), ciències humanes (2 volums) i ciències socials (1 volum).
(València, 1973 – 1979)
Fira de material d’ensenyament i tècniques educatives (sigla de Didàctica i Tecnologia). Celebrat anualment, juntament amb la Fira de la Joguina i Articles per a la Infància.
S’hi presentaven tota una gamma d’elements per a l’ensenyament, des de llibres fins a tècniques més complexes, amb circuits tancats de televisió, configuracions especials amb ordinador, etc, que abracen tots els nivells de l’ensenyament: primari, mitjà, universitari, així com la formació professional i rehabilitació de persones especials i educació permanent.
(Alaior, Menorca, 23 gener 1900 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 18 gener 1979)
Pedagog i antropòleg. Estudià els monuments megalítics de Menorca. El 1938 fou secretari general del ministre d’Instrucció de la República.
El 1939 s’exilià a Mèxic, on s’especialitzà en etnografia i antropologia. Del 1945 al 1952 dirigí el ‘Boletín Bibliográfico de Antropología Americana”.
Escriví les obres: Cantinas y colonias escolares (1935), Aportaciones al estudio de la prehistoria de Menorca (1936), ¿Existe una raza judía? (1941), Los mitos raciales (1955), Manual de antropología física (1957), Unidad y variedad de la especie humana (1967) i una bibliografia de Pere Bosch i Gimpera.
(Sóller, Mallorca, 16 setembre 1890 – Palma de Mallorca, 1979)
Poeta i dramaturg. La seva poesia, que recull l’esperit de la llengua popular i de certs costums, és una de les més representatives de l’Escola Mallorquina.
És autor dels poemes Juvenília (1918), L’amor de les tres taronges (1925), De l’alba al migdia (1929), Cançons de la terra (1947) i el poema èpic El comte Mal (1950), entre d’altres.
També escriví teatre (Jaume IV de Mallorca, 1949), féu traduccions i deixà unes memòries, Entre el caliu i la cendra (1890-1965) (1972), que són un reflex de la vida literària, costumista i política de l’illa.
Fou nomenat mestre en gai saber als Jocs Florals de Barcelona (1973).
Dades dels Països Catalans 