Arxiu d'etiquetes: 1967

Martorell i Bisbal, Artur

5 Respostes

(Barcelona, 14 abril 1894 – 4 abril 1967)

Pedagog. Becari de l’Escola de Mestres Joan Bardina (1907-09), que influí d’una manera decisiva en la seva concepció del magisteri, continuà la seva formació a les escoles de l’antic districte cinquè barceloní (1909), a les escoles de la Sagrada Família (1910-11) i a l’Escola Vallparadís (1912-13) -on entrà en contacte amb Alexandre Galí-, fins a la seva titulació, el 1916.

Assajà el mètode Montessori a les escoles de la Casa de Caritat (1915-17). Inculcà als infants l’hàbit de la reflexió personal des d’una perspectiva cívica, moral i religiosa, i donà un ensenyament viu de la realitat mitjançant el treball col·lectiu i l’elaboració perceptiva dels conceptes, primer a les escoles de Badalona, amb Pompeu Fabra (1917-19), i sobretot, a les escoles del patronat Domènec de Gràcia (1919-30), on fou director. Alhora, diversificà els seus ensenyaments de llenguatge als cursos de nit dels estudis normals de la Mancomunitat de Catalunya i a les escoles del CADCI.

Amb la reorganització de la comissió de cultura de l’ajuntament (1931), Manuel Ainaud el cridà com a assessor tècnic d’ensenyament primari i complementari, des d’on portà a terme una important tasca d’organització, com la de les colònies escolars de l’ajuntament -algunes de les quals havia dirigit anteriorment (Calafell, Tossa)-.

Després de la guerra civil i d’uns quants mesos de presó, el 1941 continuà la seva tasca des de l’ajuntament -el 1950 fou nomenat cap del negociat de cultura- i organitzà les emissions per a escolars de Ràdio Barcelona (1954-57); director de l’Institut Municipal d’Educació (1954), organitzà, amb Eduard Toldrà, els concerts per a escolars al Palau de la Música (1955). A causa de la seva oberta oposició a l’estatització de les escoles municipals, fou traslladat, el 1962, al negociat de cementiris.

De la seva obra escrita cal destacar la de l’ensenyament de la llengua, en col·laboració amb Emili Vallès (gramàtiques, exercicis, etc, apareguts amb el pseudònim de Jeroni Marvà), el recull de texts per a infants Selecta de lectures (1935, reeditat modernament) i una gramàtica il·lustrada, també per a infants, Guiatge (1969).

Fou el pare de Josep Maria, d’Oriol i de Montserrat Martorell i Codina.

Lloret i Ordeix, Pere

Deixa un comentari

(Tarragona, 21 març 1877 – Barcelona, 1967)

Polític i advocat. Participà en els moviments catalanistes del començament de segle XX a Tarragona. Fou cap de la Unió Democràtica Nacionalista a Tarragona i fou l’impulsor de diversos periòdics, com “Lo Camp de Tarragona” (1900-07), “Catalunya Nova” (1907-13) i “Renovació” (1913-18).

Diputat provincial per Falset–Gandesa, regidor de l’ajuntament tarragoní (1913), conseller de la Mancomunitat de Catalunya (1921-23) i president de la diputació de Tarragona (1917-19 i 1925).

Membre fundador d’Acció Catalana, fou elegit batlle de Tarragona (abril 1931 a octubre 1934 i febrer-març 1936), promogué la urbanització del passeig Arqueològic de la ciutat. En les eleccions del 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya, com a representant únic d’Acció Catalana, i director general d’administració local de la Generalitat (de l’abril 1936 al maig 1937).

President del patronat de Santes Creus (1931-36) i comissari del mateix monestir (1936-39), n’impulsà la conservació i la restauració.

S’exilià a França el 1939 i retornà el 1945.

Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

20 Respostes

(Barcelona, 1967 – )

Corporació patronal. Resultant de la fusió de la Cambra Oficial de Comerç i Navegació de Barcelona i de la Cambra Oficial d’Indústria de Barcelona, institucions que tingueren un paper destacat en la vida econòmica del Principat. La primera fou constituïda el 1886, i instal·lada a la Llotja, com a continuadora de la Junta de Comerç, Indústria i Navegació. En fou el primer president Manuel Girona i Agrafel. La segona fou creada el 1912.

A més de les funcions d’organisme consultiu de l’administració pública i de defensa dels interessos generals de les empreses, exerceix l’arbitratge comercial per mitjà del Consolat de Mar i el seu Consell dels Vint. Edita diverses publicacions, interessants per a l’estudi de l’economia catalana com són el “Boletín de Estadística y Coyuntura”, amb col·laboració amb les cambres de comerç catalanes i de les Balears, la “Memòria econòmica de Catalunya” (anual) i el butlletí “Catalunya exporta”. La biblioteca guarda un fons molt important per a la història econòmica de Catalunya.

Enllaç web:  Cambra de Comerç de Barcelona