(Palma de Mallorca, 1888 – 1962)
Polític i advocat. Dirigent maurista, a partir del 1918 fou regidor, alcalde de Palma de Mallorca (1920 i 1921-22) i diputat provincial (1923, 1924).
Posteriorment, el 1931 fundà el Partit Regionalista de Mallorca. En coalició amb les dretes vencé en les eleccions a corts del 1933 i fou diputat, reelegit el 1936.
Com a advocat dirigí la Salinera Espanyola i altres empreses mallorquines importants.
(Cullera, Ribera Baixa, 6 abril 1888 – 15 desembre 1962)
Pintor i il·lustrador. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de València i fou deixeble del pintor Josep Mongrell.
Viatjà a París i a Roma i després s’establí a Cullera.
Conreà el paisatge, d’estil realista i coloració brillant.
(València, febrer 1961 – març 1962)
Publicació ciclostilada mensual, editada pels estudiants de la facultat de dret de València, amb text bilingüe, però predominantment català. Tingué la col·laboració de diversos professors.
Fou la plataforma on es donà a conèixer la que aleshores es presentava com a nova generació d’escriptors valenciana.
Pel març de 1963 en fou represa l’edició, gairebé exclusivament en castellà. Els redactors del primitiu “Diàleg” fundaren llavors “Concret”.
(Mallorca, 1962 – 1963)
Grup artístic. Format per l’escultor mallorquí Francesc Barceló i diversos pintors anglesos, australians, canadencs, francesos, italians i, principalment, nord-americans, tots residents a Deià i a Sóller.
Es presentà a les Galeries Quint, de Palma de Mallorca (agost 1962) i significà la manifestació més important de l’art no figuratiu a les Illes Balears.
Malgrat que aviat es disgregà, tingué una gran influència a Mallorca.
(Perpinyà, 3 juny 1873 – 30 agost 1962)
Historiador i periodista. Dirigí “La Veu del Canigó” i l'”Almanac Català-Rossellonès”.
És autor del recull poètic Tocs de guerra (1915), del volum de proses Colors del Rosselló (1952) i de l’obra teatral El rei dels avarassos.
Escriví també en francès alguns treballs d’estudi i divulgació, com Folklore du Roussillon (1943) i Histoire du Roussillon (1952, reedició de 1962).
Fou el pare de Lluís Chauvet.
(Ontinyent, Vall d’Albaida, 22 maig 1892 – Madrid, 6 març 1962)
Actor teatral i cinematogràfic. Del 1916 al 1920 actuà a Amèrica del Sud.
Actuà en el cinema italià (Giuliano de Medici, 1941), mexicà (Bel Ami, 1947) i castellà (Don Quijote de la Mancha, 1945; Marcelino pan y vino, 1954; Calabuig, 1956, etc).
(Nules, Plana Baixa, 4 abril 1886 – 27 abril 1962)
Botànic. Estudià ciències naturals a la universitat de Madrid. Fou catedràtic de mineralogia i botànica (1914), i més tard, de biologia, a la Universitat de València, i director del jardí botànic.
Publicà un estudi de la vegetació de la serra d’Espadà (1911) i diversos treballs sobre muscínies de Castelló de la Plana.
(Castelló de la Plana, 1895 – Lliçà de Vall, Vallès Oriental, 1962)
Pintor. Residí a Barcelona. Destacà com a paisatgista.
(València, 1962 – )
(Arlesa) Empresa oleícola. Constituïda per produir oli i farina de soja. En el seu capital participa la multinacional nord-americana Bunge.
El 1975 absorbí un grup d’empreses andaluses productores d’oli de girasol i d’oliva.
El 1980 la xifra de vendes fou de 15.622 milions de ptes. i tenia 515 empleats.
Dades dels Països Catalans 