Arxiu d'etiquetes: 1949

Blasi i Vallespinosa, Francesc

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 23 gener 1875 – Barcelona, 1 abril 1949)

Industrial, escriptor i excursionista.

Publicà obres de divulgació de de les terres catalanes, com la Guia de Poblet i Santes Creus (1928), Santuaris marians de la diòcesi de Tarragona (1933), i com a record dels seus viatges pel Pròxim Orient, els EUA i l’URSS, Impressions d’un viatge a Terra Santa (1926), Del país de les coses grans (1927) i Viatge a Rússia passant per Escandinàvia (1935).

Establí la Fundació Blasi i Vallespinosa, que cada dos anys, des del 1953, convoca, a través de l’Institut d’Estudis Catalans, un premi per a una monografia geogràfica sobre els Països Catalans i que ha patrocinat diverses publicacions.

Beltran i Massés, Frederic-Armand

Deixa un comentari

(Güira de Melana, Cuba, 8 juliol 1885 – Barcelona, 4 octubre 1949)

Pintor. Establert de jove a Barcelona, on estudià a l’Escola de Belles Arts. El 1916 es traslladà a París, Treballà també als EUA, Bèlgica, Itàlia i l’Índia.

Cultivà el retrat femení il·lustratiu del món decadent de l’aristocràcia, que realitzà amb gran domini del dibuix i suavitat del color i assolí fama mundial. Retratista de prestigi, en les seves teles representà personalitats importants dels anys 1920.

Barnosell i Saló, Enric

Deixa un comentari

(Peratallada, Baix Empordà, 26 abril 1891 – Barcelona, 15 abril 1949)

Instrumentista de tible. De 1914 a 1939 formà part de la cobla La Principal de la Bisbal, i durant anys fou considerat com el millor solista de l’instrument.

Compongué diverses sardanes amb bells solos per a tible com Record, Victoriana, etc.

Barbal i Farré, Maria

Deixa un comentari

(Tremp, Pallars Jussà, 17 setembre 1949 – )

Novel·lista. Professora d’institut.

El 1984 guanyà el premi Joaquim Ruyra, però és dóna a conèixer amb Pedra de tartera (1985, premi Joan Crexells), que reflecteix la seva preocupació pel Pallars que la va veure néixer.

Altres obres: La mort de Teresa (1986), Mel i metxines (1990), Càmfora (1992, premis 1993 de la Crítica i Nacional de Literatura), Escrivia cartes al cel (1996), Ulleres de sol (1997) i el recull de contes Bari (1998).

Barba i Rodríguez, Lurdes

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 febrer 1949 – )

Actriu i directora teatral. Debutà el 1971 a Madrid.

Ha participat sota la direcció de Lluís Pasqual, Pere Planella i Xavier Albertí i, entre d’altres muntatges, ha participat en Marat-Sade (1983), El cafè de la Marina (1984), A la meta (premi de la Crítica 1995) i El dia dels morts (Grec 1997), de Narcís Comadira.

Ha dirigit La primera de la classe (1988), de Rodolf Sirera, Final d’estiu amb tempesta (1991), de F. Luchetti, i Revolta de bruixes (1996), de Benet i Jornet, que ja havia interpretat el 1982.

Ha treballat a la televisió com a intèrpret, realitzadora i guionista de programes.

Balagué i Mazón, Carles

Deixa un comentari

(Barcelona, 1949 – )

Director de cinema. Col·laborador habitual de la revista especialitzada “Dirigido por”, el 1977 inicià la realització de diversos curts.

Posteriorment dirigí Denver (1980), Mel i mató (1981), els thrillers Adela (1986), L’amor és estrany (1988) i Mal d’amors (1992) i la comèdia Les aparences enganyen (1991).

Ha publicat un llibre sobre François Truffaut i des del 1991 fou president del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya.

Asensio i Saurí, Agustí

Deixa un comentari

(Cardedeu, Vallès Oriental, 25 abril 1949 – Barcelona, 1 agost 1994)

Il·lustrador. De formació autodidacta, començà a treballar a quinze anys col·laborant en la pel·lícula de dibuixos animats El mago de los sueños.

Posteriorment s’especialitzà en llibres infantils i juvenils, entre els quals destaquen El Gil i el paraigua màgic (1982), El presoner del gegant (1982), Història del pollastre que ponia (1983) i Perduts a la cova (1966).

Ha obtingut nombrosos premis, com ara el Serra d’Or (1983 i 1986), l’Otani Memorial (Japó, 1983), el premi del ministeri de Cultura al millor disseny el 1985 i el premi a la millor il·lustració de la Generalitat de Catalunya l’any 1988.

Argullol i Murgadas, Rafael

1 Resposta

(Barcelona, 9 maig 1949 – )

Escriptor i filòsof. Catedràtic d’estètica i teoria de les arts a la Universitat Pompeu Fabra.

Els assaigs que ha escrit se centren fonamentalment en qüestions estètiques molt sovint relacionades amb l’època romàntica, com ara El héroe y el único (1982), El fin del mundo como obra de arte (1991), Sabiduria de la ilusión (1995) i Aventura. Una filosofía nómada (2000).

És col·laborador habitual del diari “El País”, com també autor de novel·la i poesia.

Mateo i Martínez, Josep Lluís

1 Resposta

(Barcelona, 23 abril 1949 – )

Arquitecte. Fou editor de la revista “Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme” (1981-90), i professor de l’ETSAB des del 1984. L’any 1991 fundà l’oficina MAP Arquitectes.

L’allunyament respecte de consideracions formals es materialitzà en edificis que generalment són caixes rectangulars, els quals, més que definir entitats nítides, creen i transmeten energia.

Entre les seves obres més rellevants hi ha l’institut de formació professional La Bastida, a Santa Coloma de Gramenet (1985-89), les naus industrials al polígon de l’estació de Puigcerdà (1988-91), els habitatges realitzats a l’Haia (1990-93) i a Torelló (1992-95), la llar d’avis a Campdevànol (1992-95) i el complex multifuncional al carrer de Joan Güell de Barcelona (1989-93).

Marí i Mayans, Isidor

3 Respostes

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 4 abril 1949 – )

Sociolingüista i cantautor. Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona (1972), amb una tesi sobre la poesia catalana d’Agustí Eura. Professor a la Universitat de les Illes Balears del 1972 al 1980, en fou coordinador del departament de català i vicedegà de la facultat de filosofia i lletres.

Com a promotor i coordinador del reciclatge de llengua catalana, fou membre de la Comissió Mixta entre el Consell Interinsular i el ministeri d’educació per a la introducció del català en el sistema educatiu (1979-80).

Del 1980 al 1988 fou cap del Servei d’Assessorament Lingüístic de la Generalitat de Catalunya i promogué, entre altres iniciatives, el curs multimèdia Digui, digui… i el centre de terminologia Termcat, el qual va dirigir des del 1988 fins el 1997. Fou subdirector general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1989 i 1996, i aquest any participà activament en l’elaboració de la Declaració Universal de Drets Lingüístics de Barcelona.

De 1996 al 2009 fou director dels estudis d’humanitats i filologia de la Universitat Oberta de Catalunya. Membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1989, de la qual l’any 2010 fou elegit president.

Ha participat en diverses iniciatives de promoció lingüística i cultural de la Unió Europea, entre les quals la xarxa Europa Diversa, la Convenció Catalana per al futur de la Unió Europea i el Llibre Blanc del Patronat Pro Europa L’ampliació de la Unió Europea: efectes a Catalunya.

Entre moltes altres publicacions sobre temes lingüístics, literaris o culturals, és autor dels llibres La nostra pròpia veu. Literatura de les Pitiüses (1984); Els perfils del català. Varietats i registres de la llengua catalana (1990); El debat autonòmic a les Illes durant la Segona República (1991); Un horitzó per a la llengua. Aspectes de la planificació lingüística (1992), Conocer la lengua y la cultura catalanas (1993), Plurilingüisme europeu i llengua catalana (1996), La cultura a Eivissa i Formentera (segles XIX i XX) (2001) i Una política intercultural per a les Balears? (2002).

Com a cantant formà part del grup musical eivissenc UC, que edità tres discs amb cançons tradicionals entre el 1974 i el 1979. Posteriorment formà part del grup Falsterbo Marí, amb el qual publicà Salta un ocell (2000) i Cor de Crom (2002). El 2006, en solitari, interpretà i compongué Ansa per ansa.