(València, 21 juny 1848 – 20 setembre 1930)
Escultor. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València (d’on fou acadèmic), deixeble d’Anton Esteve i de Molinelli, i conreà sobretot la temàtica religiosa.
Rebé diversos premis per les seves obres, algunes de les quals desaparegueren el 1936, cal citar els bronzes del papa Calixt III i del pintor Josep de Ribera.
Fou escultor del Museu Anatòmic de la facultat de medicina de València.
(València, 31 maig 1930 – Madrid, 15 maig 2020)
Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles. El 1950 ja guanyà una medalla d’or a l’Exposició d’Art Universitari de València. Fou membre del grup Parpalló (1956). El 1957 anà a França, Holanda i Bèlgica.
Després d’una etapa informalista, evolucionà cap a un figurativisme crític, amb el tractament de multituds enfront de forces hostils. Emprà tècniques mixtes, influïdes pel llenguatge televisiu.
La seva exposició a la Marlborough de Londres (1966) fou un pas important vers el seu reconeixement internacional. Hi ha obres seves en museus del món sencer, com el Guggenheim de Nova York o el d’Art Abstracte de Conca.
El 1984 obtingué el Premi Nacional d’Arts Plàstiques.
(Borriana, Plana Baixa, 4 març 1930 – 14 agost 2025)
Físic. Fou professor d’investigació al CSIC, a la universitat d’Illinois i a la Complutense de Madrid. Ha treballat en diferents camps de la física de l’estat sòlid. Després, la seva investigació girà entorn de les estructures semiconductores quàntiques.
Els resultats del seu treball l’han fet mereixedor de nombrosos premis i reconeixements, entre els quals els doctorats honoris causa per les universitats de l’Havana (Cuba) i de Lille I (França) i, en especial, el premi Príncipe de Asturias d’investigació científica i tècnica.
Ocupà la càtedra de ciència contemporània a la Universitat Jaume I de Castelló.
(Palma de Mallorca, 15 desembre 1930 – 12 desembre 2006)
Pintor i dramaturg. de formació autodidàctica, ha exposat amb èxit a Alemanya, Holanda, Estats Units i París (1963). Obtingué la Medalla d’Or del XXII Saló de Tardor.
Com a escriptor, és autor d’obres còmiques i costumistes.
Fou també dissenyador de vestuari teatral.
(Perpinyà, 1866 – 1930)
Poeta en francès. Publicà els reculls Premières rêveries (1894), Rêveries nouvelles (1895) i Sylves des veillées (1903).
Signà amb el pseudònim Jyeffe poemes publicats a “Le Coq Catalan”.
(Menorca, març 1918 – març 1930)
(FOM) Organització sindical que reuní la majoria dels obrers de l’illa. Creada sota l’impuls del socialista Lluc Pons i Castell.
El seu quart congrés (es Castell, novembre 1922) decidí per majoria l’ingrés dins la CNT, després de la retirada dels partidaris de la UGT.
Posteriorment, sota la influència de Víctor Rotger, s’adscriví a la UGT de Balears.
(València, 21 juliol 1930 – Medina del Campo, Castella, 19 juliol 1996)
Actor cinematogràfic. De nom artístic Javier Escrivà. S’inicià en el teatre representant clàssics castellans.
Amb Molokai (1959) inaugurà una galeria de personatges espiritualistes, prosseguida en films com Milagro a los cobardes (1961); més tard en donà la contrafigura a El chulo (1973), La espuela (1976), Aquella casa en las afueras (1980), El tesoro (1988) i Tormento (1994).
Va morir en accident de cotxe.
(Perpinyà, 29 gener 1861 – 30 agost 1930)
Periodista satíric i humorista. Director i redactor en cap de “L’Indépendant” a partir del 1893, procurà de mantenir el programa “ni réaction, ni révolution”, defensant la llibertat i la justícia, sense confiar, però, en el moviment socialista.
En la seva crònica diària combaté el diari clerical i de dreta “Le Roussillon”.
Un recull de reportatges seus fou publicat sota el títol de Carnets de route de Jean-Paul (1931).
(València, 1930 – 1933)
(DRV) Partit polític conservador. Favorable a un cert reformisme d’inspiració cristiana. Fou fundada després de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera, al voltant del “Diario de Valencia” i presidit per Lluís Lúcia. Durant la Segona República esdevingué la segona força del País Valencià.
El 1933 passà a formar part de la CEDA, la fundació de la qual va ésser impulsada pel mateix Lluís Lúcia.
El mateix any 1933 es fundà a València un grup de tendència similar, però obertament valencianista: Acció Nacionalista Valenciana.
(Alacant, 30 juliol 1930 – 23 novembre 2013)
Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques.
És autor dels reculls poètics Primaveras de bronce (en col·laboració amb Tirso Marín Sessé), i En la cima (1954), del llibre El mendigo y otros cuentos (1955), i de les narracions Un agujero en la luz (1958), El lugar más lejano (1965) i La primera piedra (1966).
Dades dels Països Catalans 