Arxiu d'etiquetes: 1929

Ferran i Clua, Jaume

3 Respostes

(Corbera d’Ebre, Terra Alta, 1 febrer 1851 – Barcelona, 22 novembre 1929)

Metge i bacteriòleg. Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona el 1872. Es dedicà també a la pintura de paisatges, a Tortosa. Inicià l’exercici de la medicina al Pla del Penedès, i el 1875 es traslladà a Tortosa. Practicà la cirurgia ocular, féu assaigs sobre electroteràpia i, a Barcelona, investigà les tècniques de Pasteur; resultat d’aquests estudis són Memorias sobre parasitismo bacteriano.

El seu domini de la fotografia li permeté de fixar els resultats dels seus cultius bacterians. El 1884, a l’hospital Phavo de Marsella, amb motiu d’una epidèmia de còlera, assajà tècniques que després aplicà a l’epidèmia de còlera del País Valencià (1885). Nomenat director del Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona (1886-1905) creà una vacuna antitífica i una d’antiràbica i el 1919 trobà la vacuna antialfa contra la tuberculosi.

Deixà un gran nombre de publicacions científiques, com Etiología del paludismo (1883), Nota sobre la vacunación contra el envenenamiento diftérico agudo experimental (1883), La inoculación preventiva contra el cólera morbo  (1886, en col·laboració), Estudios de la rabia y su profilaxis (1889), Nueva bacteriología de la tuberculosis… (1910), A propos du microbe de la rage (1911), Vacuna contra la tuberculosis (1917), La unidad etiológica de la gripe y vacuna de esta enfermedad (1917), Las paradojas científicas de la tuberculosis (1920, traduïda a l’anglès i al francès), etc.

Escola Massana

67 Respostes

(Barcelona, 14 gener 1929 – )

Escola. Nom popular de l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Barcelona, anomenada anteriorment Conservatori Municipal d’Arts Sumptuàries i Oficis Artístics Massana.

Va iniciar les seves activitats gràcies al llegat d’Agustí Massana i Pujol (biblioteca d’iconografia i indumentària, dotació per a la creació d’una escola d’oficis, etc). En Jaume Busquets i Mollera en fou el primer director.

La primitiva seu del carrer d’Avinyó es traslladà a la Casa de l’Ardiaca (1932) i definitivament el 1935 al pati de l’antic Hospital de la Santa Creu.

Organitza cursos de pintura, estampat, tapis, joieria, escultura, disseny, etc.

Enllaç web: Escola Massana

Bofill i Poch, Artur

4 Respostes

(Barcelona, 13 abril 1846 – 16 juny 1929)

Naturalista i geòleg. Fou el fill de Pere Nolasc Bofill i Mascaró. Després de cursar estudis de ciències naturals, es va decantar per les branques de paleontologia i geologia. El 1887 va passar a dirigir el Museu Geològic de Barcelona -aleshores anomenat Museu Martorell- i, al cap de poc, la Junta de Ciències Naturals.

Féu algunes expedicions als països del nord d’Àfrica a la recerca de materials geològics i malacològics. Preocupat per la divulgació dels coneixements, es va prodigar en conferències, cursos i articles. El 1896 va ser nomenat secretari perpetu de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Col·laborador en diversos treballs amb naturalistes de renom com Francesc Carreras i Candi, Joan Baptista d’Aguilar-Amat i Jaume Almera, com la Geografia General de Catalunya, el Mapa geològic de la província de Barcelona.

Entre les seva producció bibliogràfica cal destacar obres com ara Catálogo de los moluscos testáceos del llano de Barcelona (1879), Nova fauna malacològica terrestre i d’aigua dolça de Catalunya (1898), Estudi sobre la malacologia de les valls pirinenques (en set volums, 1901-21) i El Noguera Ribagorzana Vallis clausa (1909).

Blancafort i París, Gabriel

4 Respostes

(la Garriga, Vallès Oriental, 10 maig 1929 – Collbató, Baix Llobregat, 24 agost 2001)

Orguener. Rebé la primera formació musical del seu pare, Manuel Blancafort i de Rosselló, i germà d’Albert. Començà la seva tasca d’orgueneria a la casa Rogent (Collbató), l’any 1954; amplià coneixements a París (1956) i Ludwinsburg (1959), i des del 1963 s’establí a Collbató, on formà amb Joan Capella l’orgueneria Blancafort-Capella.

Coneixedor profund dels instruments històrics, ha restaurat, entre d’altres, els orgues del Vendrell (1962), Daroca (1964), Morella (cadireta, 1968), Maó (1973), Montblanc (1977) i Sant Sever de Barcelona (1981). Cal destacar, d’entre els orgues construïts de bell nou, el de Sant Pius X, a Barcelona (1971), Mataró (1974), Badalona (1974), Marbella (1975), Torreciudad (1975) i Tibidabo, a Barcelona (1979).