(València, 1865 – Madrid, 1922)
Polític i escriptor. Advocat, membre del partit conservador, ocupà càrrecs municipals a València.
A Madrid treballà a l’Instituto de Reformas Sociales i a la “Revista de Legislación y Jurisprudencia”.
A part unes altres obres tècniques, és autor d’Impuestos de la ciudad de Valencia durante la época foral (1909).
(València, 1922 – Madrid, 4 juny 2004)
Escultor. Alumne de l’Acadèmia de Sant Carles (1939-44), i fou becat després a Roma (1949), París (1952), Alemanya (1957) i els EUA (1961). Celebrà la seva primera exposició individual a València el 1951.
Les seves obres són volums o murals construïts mitjançant la superposició de planxes metàl·liques amb buits, retallats com si es tractés d’una topografia, que juguen amb la llum, la qualitat del metall i la valoració dels plans, les quals en té d’exposades en diversos museus del món.
Ha fet obres de col·leccionisme i grans murals. També ha realitzat gravats.
(Maó, Menorca, 26 juny 1883 – Sevilla, Andalusia, 13 març 1922)
Farmacèutic i químic. Va estudiar a la Universitat de Barcelona. Ensenyà a la universitat de Madrid i fou catedràtic de química a la de Sevilla.
Publicà obres de química i zoologia, com Materiales para las faunas ictiológicas de las Baleares.
(Illes Balears, 1920 – 1922)
Organització obrera, adscrita a la CNT. Substituí la Federació Regional de Solidaritat Obrera de 1914-17. La seva constitució fou impulsada especialment pel sindicat provincial de paletes.
Tingué societats a Sóller, a Manacor i a Inca, així com a Palma de Mallorca. El secretari general fou Jaume Bauzà.
El 1922 es convertí en la Confederació Regional del Treball de Balears.
(Perpinyà, 1922 – 1931)
Periòdic bimensual. Successor de la “Renaissance Catalane”, com a “‘organe de défense des intérêts industriels et commerciaux'”, dirigit per Albert Janicot.
A partir del número 9, Just Calveyrach passà a director i el diari esdevingué més francament regionalista, defensor de “‘les traditions, la langue, les costumes, l’art et la littérature de notre patrie catalane'”.
Publicà regularment articles i poemes en català i obrí les seves columnes als texts i a les preocupacions dels catalans del sud de l’Albera. Tingué polèmiques, per això, amb “L’Indépendant”.
Jordi Artús, director des del 1924, en conservà la mateixa orientació.
(Elx, Baix Vinalopó, 28 agost 1922 – )
Entitat esportiva dedicada bàsicament a la pràctica del futbol. El seu estadi rep el nom d’Altabix.
El seu primer equip a jugat sovint a la primera divisió estatal.
Els jugadors vesteixen de blanc amb una franja horitzontal verda a la samarreta.
(València, 15 febrer 1922 – 15 agost 1923)
Publicació mensual política. Fundada i dirigida per Vicent Tomàs i Martí. Arribà fins al número disset.
D’orientació estrictament nacionalista, era adreçada al públic de les comarques agrícoles.
(Pollença, Mallorca, 10 març 1854 – Palma de Mallorca, 16 octubre 1922)
Escriptor i eclesiàstic. Féu amistat amb Rubió i Ors i Marià Aguiló, amb els quals obtingué una sòlida formació literària.
El 1885 féu conèixer el primer recull de versos intitulat Poesies, on mostrà la influència dels romàntics francesos i dels espanyols. D’aquesta època és Lo pi de Formentor (1875), en què arribà al punt de superar l’adolescència i d’establir-se en un romanticisme tradicional i històric, com en el poema L’arpa. És en aquesta època quan començà a preocupar-se per l’art com a forma i quan fou influït per Lamartine, Leopardi i Manzoni.
Traslladat a Roma per acabar els estudis eclesiàstics, s’ordenà sacerdot el 1888 i es llicencià en teologia a la Universitat Gregoriana d’aquella ciutat. Fruit d’aquesta estada a Roma és la seva admiració pel món clàssic que predomina en la seva poesia. D’aquesta època són: De l’agra terra (1897) i Tradicions i fantasies (1903). Contemporàniament aplegà les Poesies (1907).
Per la seva formació clàssica, escriví les Horacianes (1906), que constituïren el seu ideal d’un quart de segle, dins la trajectòria estètica promoguts per Torras i Bages. No s’inclogué en el moviment modernista, sinó en un món interior que donà com a testament espiritual Visions de Palestina (1908) i la versió dels Himnes de Prudenci, publicats pòstumament.
Al marge van quedar Las líricas (1899), escrites en castellà en una època d’incertituds estètiques i lingüístiques. Té importància la conferència donada a l’Ateneu Barcelonès, La forma poètica (1904), on va expressar el seu concepte de la poesia.
Exercint la seva carrera sacerdotal fou nomenat canonge de la catedral de Palma de Mallorca l’any 1909, data a partir de la qual només escriví dues obres piadoses: Sermons panegírics (1916) i Novenari de la Puríssima (1917). Les seves Obres completes es publicaren a Barcelona el 1947.
És, amb el seu amic Joan Alcover, un dels mestres de l’Escola Mallorquina, i a Barcelona es relacionà amb Antoni Rubió i Lluch, Jacint Verdaguer i Jaume Collell.
Fou mestre en Gai Saber, membre de la Real Academia Española i membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans.
(Sóller, Mallorca, octubre 1920 – abril 1922)
Suplement del setmanari “Sóller”.
Defensor de la ciutat, de l’art i de les lletres, la seva curta durada fou plena de contingut.
Publicà articles, versos i traduccions d’importants intel·lectuals de les Illes Balears.
(Inca, Mallorca, 2 desembre 1922 – )
Club de futbol. Fundat per la Societat de Socors Mutus.
El 1929 inaugurà el seu actual camp de joc, es Cós.
Des del 1941 ha militat, en ocasions, en la segona divisió de la Lliga estatal de futbol.
Dades dels Països Catalans 