(València, 5 gener 1848 – 15 gener 1913)
Escultor i pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Col·laborà assíduament amb Lluís Gilabert i Ponce.
Excel·lí en la pintura d’inspiració religiosa, i pintà i construí nombroses falles.
(Perpinyà, 7 maig 1913 – Clamart, França, 25 octubre 1995)
Professor de filosofia i escriptor.
La seva poesia s’inspira molt en la metafísica hindú: Rama aux veux de lotus bleu (1952), L’éternel reflet (1963), Vertiges et voltiges (1970).
Com a filòsof i exegeta ha publicat Lamennais et le christianisme universel (1963), Les clés de Nostradamus (1965) i Les secrets ésotériques de la Bible (1968).
(València, 17 abril 1828 – 20 febrer 1913)
Polític, escriptor i arquitecte. Fou regidor de València en 1869 i batlle el 1870, arran de la revolució cantonal. Federalista fervent, escriví alguns opuscles polítics.
Publicà treballs d’interès sobre arquitectura i urbanisme.
(Barcelona, 1913 – 2003)
Pintor. Estudià a l’Escola de Llotja. Féu la seva primera exposició individual el 1939, a Palma de Mallorca, i la primera a Barcelona fou presentada l’any següent. Ha obtingut diversos premis.
També ha destacat com a dibuixant.
(Catalunya, segle XX)
Títol, concedit el 1913 a Joan Sampera i Torres, senyor del castell de Montsoriu.
Ha passat als Alier.
(Barcelona, 30 març 1861 – 1 març 1913)
Escriptor. Publicà els reculls de versos Palpitacions (1885) i Temps perdut (1886) i la novel·la L’esca del pecat (1890).
És autor també de nombroses obres teatrals en català de caràcter còmic i satíric.
(Barcelona, 1863 – 1913)
Escriptor. Era advocat. Fou tinent d’alcalde de Barcelona en 1896-98.
Col·laborà a “La Renaixença”, “L’Escut de Catalunya” i la “Revista de Manresa”. També estrenà algunes obres de teatre català.
Antoni Català (Barcelona, segle XVI) Mestre argenter. Treballà a Barcelona.
Domènec Català (Catalunya, segle XIV) Frare dominicà. Fou conegut per la qualitat dels seus escrits dogmàtics.
Joan Català (Illes Balears, segle XIII – segle XIV) Cavaller. Fou un dels qui acompanyaren Ferran de Mallorca a conquerir la Morea, en 1315, expedició que costaria l’any següent la vida de l’infant mallorquí.
Joan Català (Catalunya, segle XV) Militar. Passà amb reforços a sostenir la posició, al protectorat d’Albània, de Ramon d’Ortafà, el virrei posat per Alfons IV el Magnànim en aquell país.
Vicent Català (Alacant ?, 1913 – segle XX) Pintor. Fou un dels de major interès del nombrós grup d’artistes centrat a Alacant. Els seus quadres revelen una tendència al tachisme.
(Taradell, Osona, 1913 – 1991)
Pintor. Estudià a l’Escola Municipal de Vic.
Ha efectuat bon nombre d’exposicions i decorat algunes esglésies.
Dades dels Països Catalans 