(Palma de Mallorca, 4 maig 1847 – 19 maig 1913)
Cantant. El 1869 debutà al Teatre Principal de Palma de Mallorca amb Linda di Chamonnix, de Donizetti. A partir del 1871 adoptà el pseudònim de Francesc Uetam.
Després d’actuar arreu dels Països Catalans, es presentà al Teatre Imperial de Petersburg (1877) on tingué el seu llançament internacional. Es retirà el 1903.
(Oriola, Baix Segura, 16 novembre 1913 – 24 desembre 1935)
“Ramón Sijé“ Escriptor. Germà de Justí. Fundà i dirigí la revista “El Gallo Crisis” i col·laborà al “Diario de Alicante” i a la revista “Cruz y Raya”, de Madrid.
Autor de La descendencia de la flauta y el reinado de los fantasmas, és conegut sobretot per la famosa Elegía, que li dedicà el seu amic Miguel Hernández.
(València, 3 maig 1913 – 13 novembre 1994)
Polític. Secretari general de la CNT (1946-47). Condemnat a mort l’any 1947, li fou commutada la pena i restà empresonat 17 anys.
El 1965 negocià una possible col·laboració entre anarcosindicalistes i la CNS.
És autor de Condenado a muerte. Trazo autobiográfico (1966).
(Alacant, 24 setembre 1868 – Madrid, 23 juny 1913)
Compositor. Fou deixeble de Ruperto Chapí i es dedicà plenament a escriure per a l’escena.
Compongué un centenar d’obres, algunes de les quals en col·laboració amb Joaquín Valverde, fill.
(es Migjorn Gran, Menorca, juny 1912 – 31 maig 1913)
Publicació quinzenal. Portaveu de la Secció Minerva des Migjorn Gran.
Catòlica i regionalista, era redactada per Andreu Ferrer i Ginard, Francesc Camps i Mercadal i B. Borràs i Piris.
(Agde, Llenguadoc, 1857 – València, 1913)
Banquer. Residí des de jove a València, on dirigí magatzems de vi i negocis d’exportació.
Fou un dels iniciadors de la Cooperativa del Gas, del Banc Comercial Espanyol, de l’Electrohidràulica del Túria, del Sindicat d’Exportadors de Vi i de la Cambra de Comerç Francesa.
Fundà una banca important.
(Perpinyà, 1913 – 2002)
Historiador. Estudià a Tolosa i a les facultats de lletres de París i de Madrid. D’ençà del 1945 treballà a París.
Entre diverses obres sobre història de Catalunya destaca L’offre de rétrocession du Roussillon à l’Espagne, publicada el 1962 en versió catalana.
(València, 1888 – 1913)
Centre d’ensenyament. Creat com a continuació de l’Escola de Comerç fundada el 1883.
Seguint els passos del moviment feminista, començà a prendre cos durant el període revolucionari (1868-74).
Aquesta institució, d’acord amb les directius de la Institución Libre de Enseñanza, donava cursos de cultura general, idiomes, comerç, belles arts, etc.
(Palma de Mallorca, abril 1910 – 1913)
Setmanari republicà. Fundat i dirigit per Domènec Móra.
Cercà una entesa amb el socialisme, bé que posteriorment passà a defensar el reformisme de Melquíades Álvarez.
(València, 1853 – 1913)
Metge. Destacà pels seus estudis sobre botànica.
Fou jardiner major del Jardí Botànic de València (1892).
Dades dels Països Catalans 