(Perpinyà, 27 juliol 1906 – Menucourt, Illa de França, 18 abril 1981)
Escriptor i periodista. Fill d’Horaci Chauvet. Fou redactor de “Le Figaro” de París.
Ha publicat un assaig sobre el cinema, Le porteplume et la caméra, una història del cinema i, sobretot, dues novel·les: Furieusement tendre (1949) i L’air sur la quatrième corde (1953).
(Banyuls dels Aspres, Rosselló, 8 març 1906 – 30 agost 2001)
Metge militar i poeta. Graduat a Lió l’any 1931, féu carrera de metge militar i arribà a general. S’especialitzà en radiologia i fou cap de servei de l’hospital Robert Picqué de Bordeus fins al 1956, que passà al ministeri de la Defensa Nacional a París.
Aprofundí els estudis en el camp de la medicina nuclear, fou director del centre d’investigació dels serveis sanitaris de l’exèrcit (1961) i responsable de les mesures de protecció humana enfront de les radiacions en les proves nuclears franceses.
Ha conreat la poesia catalana i ha publicat, amb el pseudònim Joan la Cella, un recull de poemes titulat Sol de tardor (1974).
(València, 11 agost 1906 – 9 setembre 1978)
Dirigent obrer. Residí d’infant a Barcelona i, a València, milità a la CNT i fou secretari de la Federació Local de Sindicats abans del 1936 i del Comitè Regional el 1937.
Governador civil de Conca (1937-39), encapçalà després un Comitè Nacional clandestí i l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas, tasca que li valgué (1947) una condemna a mort, commutada per onze anys de presidi.
(València, 10 març 1846 – Jaén, Andalusia, 23 desembre 1906)
Prelat. Bisbe de Menorca (1896-99) i de Jaén (1899-1902). Canonge de València.
A més de fulletons apologètics i periodístics, és autor de Memoria histórica sobre la creencia de los españoles en la Concepción Inmaculada de María Santísima (1881).
(Carlet, Ribera Alta, 12 agost 1906 – Palma de Mallorca, 29 gener 1992)
Poeta. Germà de Francesc Xavier. Publicà poesia a les revistes “El Vers Valencià”, de Josep M. Bayarri, i “Acció”.
És autor dels llibres Instantànies (1936), Polsina d’hores (1949), A temps de cor (1951), Foc (1952) i Batecs al tròpic (1984).
(Alcoi, Alcoià, 27 octubre 1906 – Gijón, Astúries, 30 desembre 1996)
Escriptor. Fill de Joan Botella i Asensi. Llicenciat en dret. S’exilià el 1939.
Ha publicat les novel·les Por qué callaron las campanas (Mèxic, 1953), Así cayeron los dados (París, 1959) i Encrucijada (París, 1962).
(Alajuela, Costa Rica, 1906 – San José, Costa Rica, 1990)
Pensador, humanista i polític costa-riqueny. Del 1948 al 1974 fou tres cops president de la república.
Fill d’un metge català. El 1985, la Generalitat de Catalunya li concedí el premi Catalunya Enfora.
(Barcelona, 1906 – 20 desembre 1947)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts.
Fou il·lustrador i dibuixant publicitari molt remarcable.
(Lleida, 1906 – Barcelona, 1975)
Pintor. Estudià a Barcelona, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i al Cercle Artístic.
Ha realitzat bon nombre d’exposicions individuals i obtingut alguns premis. Destacà com a paisatgista.
(Sabadell, Vallès Occidental, 16 octubre 1906 – Blanes, Selva, 24 agost 1988)
Pintora. El 1931 s’establí a Blanes.
Destacà pels seus paisatges i les seves marines.
Dades dels Països Catalans 