Arxiu d'etiquetes: 1903

Aub, Max

(París, França, 2 juny 1903 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 22 juliol 1972)

Escriptor en castellà. Fou traslladat a València el 1914. El 1920 comença a escriure, sobretot teatre, i féu la primera estrena el 1927, amb El desconfiado prodigioso, en versió catalana feta per Josep M. Millàs-Raurell.

Integrat dins els corrents d’avantguarda i influït pel barroc espanyol, destaquen d’entre la producció d’aquesta primera etapa diverses novel·les i peces dramàtiques, en les quals es lliga el teatre clàssic burlesc. Dirigí teatre universitari a València (1935-36), i desplegà una gran activitat al servei de la República com a director del diari “Verdad” (1936), com a secretari del consell nacional de teatre (1937-39), etc.

El 1939 emigrà a França i el 1942 s’instal·là definitivament a Mèxic, on col·laborà amb els organismes culturals oficials. Inicià aleshores la redacció del seu vincle narratiu més important, entorn de la guerra civil espanyola.

Al marge cal esmentar Josep Torres Campalans (1958), suposada biografia d’un pintor català. Cultivà amb èxit la narració breu, escriví nombroses peces de teatre, així com obres d’assaig. Ha col·laborat també en guions cinematogràfics.

L’any 1969 tornà a l’estat espanyol, experiència que recollí en la seva darrera obra La gallina ciega, apareguda l’any 1971.

Anglada i Domènech, Gerard

(Barcelona, 8 octubre 1903 – ? )

Pintor. Era nebot de Lluís Anglada i Pintó, amb el qual treballà a París.

Destacà com a paisatgista.

Almela i Vives, Francesc

(Vinaròs, Baix Maestrat, 9 novembre 1903 – València, 24 setembre 1967)

Poeta, erudit i periodista. Dirigí una etapa de “Taula de Lletres Valencianes”.

Poeta postsimbolista, publicà L’espill a trossos (1928), La llum tremolosa (1948) i Les taronges amargues (1955). D’entre els seus treballs d’investigació cal fer esment d’El editor don Mariano de Cabrerizo (1949) i Valencia y su reino (1965).

Moll i Casasnovas, Francesc de Borja

(Ciutadella, Menorca, 10 octubre 1903 – Palma de Mallorca, 18 febrer 1991)

Lingüista i editor. Fou un dels estudiosos més importants de la llengua catalana, tasca a la qual es va dedicar tota la vida.

Col·laborà des de l’any 1920 amb Antoni Maria Alcover en la redacció del Diccionari Català-Valencià-Balear, de la direcció del qual es va fer càrrec el 1932, i l’acabà amb la col·laboració de Manuel Sanchis i Guarner. El 1953 va publicar una Gramàtica històrica catalana, la seva obra de més gran erudició.

La seva empresa ha estat important no solament com a lexicògraf i filòleg, sinó també com a col·laborador en el desenvolupament de la llengua com a fenomen cultural.

Com a editor, Editorial Moll, a part d’obres de text i de bibliòfil, publicà “Les Illes d’Or”, dedicada a escriptors balears, i des del 1955 “Raixa”, col·lecció que aplega els escriptors catalans en una època de publicació difícil.

Entre les obres posteriors destaquen Un home de combat (1962), Vocabulari mallorquí-castellà (1965), Gramàtica catalana (1968), L’home per la paraula (1974) i unes interessants memòries Els meus primers trenta anys (1970) i Els altres quaranta anys (1975).

Membre de l’Institut d’Estudis Catalans, va ser guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1971) i la medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.

Fou el pare d’Aina Moll i Marquès.

Miquel i Torruella, Maties

(Montblanc, Conca de Barberà, segle XIX – París ?, França, 1903)

Pianista. Assolí bona fama per les seves nombrosíssimes actuacions.

Residí habitualment a París.

Martí i Framis, Zenó

(Barcelona, 1820 – 1903)

Pedagog. Fou professor de l’Escola Normal de Mestres de Barcelona.

Cooperà de forma decisiva a l’extensió a Espanya de l’organització de les Escoles Normals per a magisteri.

Mansó i Figuerola, Antoni

(Barcelona, 15 febrer 1874 – 21 gener 1903)

Actor. Des del 1890 actuà a la companyia del Teatre Català que hi havia el Romea de Barcelona. S’especialitzà en papers còmics.

També escriví petites peces teatrals que quedaren inèdites.

Junoy i Cornet, Manuel

(Barcelona, 1903 – 1965)

Enginyer industrial. Fill de Ferran Junoy i Vernet. Fou director general i conseller de La Maquinista Terrestre i Marítima (1939).

Freixas i Miret, Ramon

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1835 – 1903)

Advocat i erudit. Fou alcalde de Vilafranca (1876-79) i autor d’estudis locals.

Assolí especial fama com a coneixedor del dret català.

Foixà i Torroba, Agustí de

(Madrid, 28 febrer 1903 – 30 juny 1959)

Escriptor i diplomàtic. Quart comte de Foixà i marquès d’Armendáriz. Nét d’Enric de Foixà i de Bassols. Fou succeït per la seva filla:

Neus de Foixà i Larrañaga (Catalunya, segle XX) Cinquena comtessa de Foixà.