(Madrid, 28 febrer 1903 – 30 juny 1959)
Escriptor i diplomàtic. Quart comte de Foixà i marquès d’Armendáriz. Nét d’Enric de Foixà i de Bassols. Fou succeït per la seva filla:
Neus de Foixà i Larrañaga (Catalunya, segle XX) Cinquena comtessa de Foixà.
(Barcelona, 1816 – 1903)
Escriptor. Un dels fundadors i secretari perpetu de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, li correspon en gran part l’eficàcia d’aquest institut durant mig segle, especialment en la lluita contra la fil·loxera.
Fou també secretari de l’Acadèmia de Belles Arts durant cinquanta-tres anys.
(Barcelona, 1875 – Sant Sebastià, País Basc, 26 agost 1948)
Industrial. Fill de Camil Fabra i Fontanills i germà de Ferran.
Fou creat marquès del Masnou per Alfons XIII (1922).
Fou el pare de:
Camil Fabra i de Monteys (Barcelona, 1903 – 30 setembre 1988) Industrial. Ha estat president de Filatures de Fabra i Coats.
Alfons Fabra i de Monteys (Barcelona, segle XX – 14 maig 1980) Industrial. Ha estat vice-president de Filatures de Fabra i Coats.
(Barcelona, 1843 – 1903)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Fou pensionat a Roma.
Conreà la pintura de gènere, molt influït per models italians.
(Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 1903 – 1985)
Escriptor i traductor. Del 1921 al 1940 visqué a Barcelona, i després anà a Tarragona.
És autor de traduccions diverses i de la novel·la Només ésser (1961), obra finalista del primer premi Sant Jordi (1960).
(Barcelona, 23 abril 1903 – Madrid, 20 febrer 1990)
Crític literari. Es formà al Centro de Estudios Históricos de Madrid, i des del 1931 s’ha dedicat a l’ensenyament de la llengua i la literatura castellanes a Alemanya, Anglaterra i els EUA. Professor a la University of California.
Ha publicat Sentido y forma de las Novelas Ejemplares (1943), Sonido y forma del Quijote (1949), Vida y obra de Galdós (1962), Estudios sobre literatura española (1962), Forma y visión de “El diablo mundo” de Espronceda (1975) i Creación literaria de la Edad Media y el Renacimiento (1977).
(l’Olleria, Vall d’Albaida, 15 abril 1837 – Barcelona, 1 setembre 1903)
Pintor. Fou catedràtic (1888) i acadèmic de l’Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles (1893).
Conreà amb èxit la pintura de costums i els grans quadres d’història, com La dona de Padilla rebent la notícia del fracàs dels comuners (1881, Facultat de Medicina de Barcelona).
Fou el pare de Gabriel i de Vicent Borràs i Abella.
(Barcelona, 1903 – 1977)
Dibuixant i decorador. Féu caricatures i acudits per a diversos periòdics de Barcelona. Del 1939 el 1960 visqué exiliat.
Ha il·lustrat algunes edicions literàries i ha fet exposicions de pintura. Col·labora a “Tele/eXprés” de Barcelona i a “L’Indépendant”, de Perpinyà.
(Barcelona, 1903 – Guadalajara, Castella, 9 octubre 1958)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Ha destacat com a paisatgista i obtingué nombrosos premis.
Morí en un accident d’avioneta.
(Abando, Bilbao, País Basc, 1865 – Pedernales, República Dominicana, 1903)
Polític nacionalista basc. En 1883-88 estudià a Barcelona part de la carrera de dret.
L’elecció de Barcelona (el País Basc no tenia universitat) fou motivada, sens dubte, per raons d’afinitat amb el moviment catalanista, la influència del qual en el pensament d’Arana no ha estat objecte de prou atenció per part dels historiadors.
Dades dels Països Catalans 