(Barcelona, 1901 – 12 juny 1983)
Fotògraf. Fou col·laborador habitual de la revista “D’Ací i d’Allà”.
Després del 1939 obrí una galeria a Barcelona, juntament amb Josep Comte i Argimon, de qui després se separà.
Es destacà en el retrat i en la publicitat, sobretot en les tècniques del color; es féu conèixer internacionalment en l’anomenada “die transfer”.
(Barcelona, 1901 – 1977)
Heraldista i sigil·lògraf.
Va escriure les obres: Rocabruna. Prehistòria, història, tradicions i llegendes (1932), Orígens de l’escut català (1961), El veritable escut de la ciutat de Barcelona (1964), Els comtes-reis catalans. Història heràldica de la casa de Barcelona (1964).
Va aplegar una important col·lecció de més de 500.000 segells documentals, marques, escuts i monedes.
(Barcelona, 1901 – 1984)
Entitat bancària. Fundada sota el nom de Nonell, Rovira i Martos R.C. El 1916 passà a dir-se Nonell Hermanos R.C i el 1946, Banc Atlàntic.
El 1976 va ser adquirit per Rumasa. El 1984, després de l’expropiació d’aquest grup, el govern espanyol va vendre el banc a l’Arab Banking Corporation i al Banco Exterior de España.
(Barcelona, 9 desembre 1901 – 12 desembre 1988)
Metge otorinolaringòleg. Fou col·laborador d’Emili Mira a l’Institut Psicotècnic. Posteriorment fou catedràtic a les universitats de Sevilla (1953) i Barcelona.
El 1967 fou nomenat director de l’hospital Clínic de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Medicina (1968).
Els seus estudis se centren, principalment, en la fisiopatologia dels vertígens, la patologia del vol i la psicologia i l’audició.
(Barcelona, 1901 – )
Entitat constituïda per Joaquim Pena per tal de promoure i difondre l’obra de Wagner.
Organitzà conferències, audicions i edità algunes publicacions, així com reduccions per a cant i piano de les obres de Wagner i de les traduccions de llurs llibrets.
Enllaç web: Associació Wagneriana
(Barcelona, 15 juliol 1901 – 1993)
Societat. Fundada amb un capital inicial de 2.500.000 ptes que posteriorment fou ampliat fins als 402 milions el 1967. Dedicada a la fabricació de ciment, en especial el tipus pòrtland.
Té una capacitat de producció que la converteix en una de les fàbriques de ciment més grans de l’estat espanyol. La companyia té fàbriques a Castellar de N’Hug (Berguedà), a Montcada i Reixac (Vallès Occidental) i a Castella.
Té participació majoritària en d’altres empreses a l’estat espanyol: Cementos Asland SA (Bilbao); Comercial Asland SA (Badajoz), i Asland Asociada SA (Còrdova), i participació a Central de Ventas de Cemento SA; Cementos Portland Morata de Jalón SA i Comercial de Materiales de Construcción SA.
Els anys 1970 prengué una forta empenta la seva activitat internacional, tant exportadora com de participacions industrials.
El 1993 fou comprada per l’empresa francesa Lafarge, que l’any 1996 la va vendre a la Generalitat de Catalunya per un preu simbòlic. El 2002 s’inaugurà a la fàbrica de Castellar de N’Hug el Museu del Ciment.
Enllaç web: Museu del Ciment
(Barcelona, 1901 – 1976)
Editor. La seva tasca editorial ha estat un element important dins la darrera recuperació de les lletres catalanes.
S’ha desenvolupat des del 1945 sota l’aspecte d’edició de postals i, d’ençà del 1954, amb la publicació de diverses sèries de llibre infantil.
També s’ha dedicat intensament a activitats de caràcter urbanístic.
(Girona, 19 març 1832 – 11 gener 1901)
Metge. Fill de Miquel Ametller i Marill. Exercí deu anys a Madrid, on fou metge de l’hospital de San Juan de Dios. Fou elegit membre de l’Academia de Medicina de Madrid i intervingué activament en el primer congrés espanyol de medicina (1864).
De tornada a Girona, hi fundà la “Revista de Gerona”. Col·laborà en altres revistes i és autor de nombrosos treballs de medicina, però també històrics i literaris.
(Maó, Menorca, 29 agost 1829 – Barcelona, 1901)
Navilier i escriptor. Capità de vaixell, visità diversos continents i, per últim, s’establí a Barcelona, on pertangué a la junta del Foment de la Producció Nacional i a la del port de Barcelona.
Publicà els seus records del setge de Sebastopol (1859) i alguns opuscles sobre la indústria naval (1879-80) i sobre el port de Barcelona (1880-99).
(Barcelona, 13 abril 1901 – 17 gener 1991)
Pintor i dibuixant. Germà de Gabriel. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, completà els estudis a París.
Conreà el paisatge urbà, amb un estil de gran riquesa cromàtica i pinzellada impressionista.
Es distingí també pels seus dibuixos, que publicà en setmanaris i revistes amb el pseudònim Fin.
Té obres als museus d’Art Modern de Barcelona i Madrid.
Dades dels Països Catalans 