(Son Sardina, Palma de Mallorca, 12 octubre 1896 – 10 octubre 1977)
Ciclista, dit popularment es Sardiner.
Fou campió d’Espanya en les especialitats de fons en pista (1919), velocitat (1919, 1920 i 1925), carretera (1920) i darrere moto (1919, 1920, 1924, 1925).
Fou el pare del també ciclista Miquel Bover i Pons.
(Elna, Rosselló, 3 setembre 1896 – Neuilly-sur-Seine, França, 27 març 1975)
Escriptora en francès.
Les seves obres La palombe (1947), Jep le trabucaire (1951), Rencontre à Grenade (1956) i Les griffes du destin (1959), han merescut premis de l’Académie Française.
(Sueca, Ribera Baixa, 12 març 1896 – València, 23 maig 1963)
Escultor. Estudià a València i a Roma. A València fou catedràtic de dibuix del natural en moviment i membre de l’Acadèmia de Sant Carles, i sobresortí en l’ensenyament.
Entre les seves obres, d’un gust classicista, figuren l’estàtua del mestre Serrano, el monument alçat a Sueca en honor del compositor, i el gran relleu al·legòric de l’Ateneu Mercantil de València.
(València, 1896 – 1971)
Metge i químic. Es doctorà el 1922 amb una tesi sobre la reacció de fixació del complement a la tuberculosi.
Fou catedràtic de terapèutica de la universitat de Valladolid (1925) i més tard de farmacologia de la de València, de la qual fou vice-rector.
És autor d’un gran nombre de treballs sobre la seva especialitat.
(Sóller, Mallorca, 1896 – Madrid, 1951)
Poeta. Estudià a Palma de Mallorca i a Nantes. Tornà a Mallorca, cursà els estudis d’administrador de correus i fou destinat a la Península Ibèrica.
Publicà Primeres poesies (Sóller 1921) i col·laborà en diversos periòdics de Mallorca i del Principat.
(Maurí, Fenolleda, 15 juny 1896 – Perpinyà, 17 octubre 1987)
Metge. Doctorat a Tolosa (Llenguadoc) el 1925, actuà com a cirurgià en el centre hospitalari de Perpinyà i fou, del 1941 al 1947, president del Consell de l’Orde dels Metges dels Pirineus Orientals; més tard, en fou president honorari.
Treballà sobretot en el camp de la patologia digestiva; fou president de la Societat de Gastroenterologia del Sud-oest.
(València, 1896 – Benimaclet, València, 29 març 1948)
Escriptor. Fou president de l’entitat “Nostra Parla”, col·laborà en diverses revistes valencianes: “El Camí”, “Taula de Lletres Valencianes”, etc.
Com a poeta publicà Melodies (1916) i, pòstumament, Poesies (1949).
(València, 1896 – Benimaclet, València, 1948)
Mestre i poeta. Fou president de Nostra Parla -entitat valencianista- i tingué al seu càrrec la secció pedagògica del setmanari valencianista “El Camí”.
(València, 4 febrer 1838 – Petrer, Vinalopó Mitjà, 26 maig 1896)
Escriptor. És autor d’alguns escrits religiosos, així com de poesies.
Entre les darreres destaca un extens Romance histórico de Don Jaime el Conquistador (1876).
(el Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà, 1896 – País Valencià, segle XX)
Escriptor. És autor de diversos treballs sobre les arts del llibre i bibliografies.
Dades dels Països Catalans 