Arxiu d'etiquetes: 1884

Zaforteza i Musoles, Dídac de

Deixa un comentari

(Godella, Horta, 28 agost 1884 – Palma de Mallorca, 3 juliol 1962)

Historiador. Fill de Mateu de Zaforteza i Crespí de Valldaura. Fou professor de geografia econòmica a les escoles de comerç de Saragossa, Palma de Mallorca i València.

Entre les seves nombroses obres d’investigació sobre aspectes relacionats amb la història de Mallorca, cal esmentar sobretot La Ciudad de Mallorca. Ensayo histórico-toponímico, inacabada (quatre volums publicats entre el 1953 i el 1960).

Tradicionalista addicte al Movimiento Nacional, el 1938 compongué un poema patriòtic en castellà Son Berga, dedicat a José M. Pemán. Era acadèmic corresponent de l’Academia de la Historia i cavaller de l’orde de Sant Joan.

Fou besnebot seu Josep de Zaforteza i Montaner  (Catalunya, segle XX)  Marquès del Tremolar.

Villagràcia, marquesat de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIX – )

Títol concedit el 1884 al senador valencià Lluís Santonja i Crespo.

Continua en la mateixa família.

Vilanova i Piera, Joan

Deixa un comentari

(València, 5 maig 1821 – Madrid, 7 juny 1893)

Geòleg i paleontòleg. Catedràtic de la universidad de Madrid. Fou un gran investigador de la geologia i la prehistòria del País Valencià. Les seves idees religioses, però, no li permeteren acceptar la teoria evolucionista. Reuní cent vint caixes de materials diversos, fruit dels seus estudis i les deixà a la ciutat de Madrid.

És autor de treballs notables sobre les seves especialitats. Entre aquests és remarcable la seva Memoria geognóstica-agrícola sobre la provincia de Castellón (1859).

Fou germà seu Josep Vilanova i Piera  (València, 1836 – Picassent, Horta, 1884)  Enginyer de mines. Fou enginyer en cap a Màlaga, Terol, Almeria i València (1875-85) i membre de diverses entitats científiques.

Vich i Salom, Joan

Deixa un comentari

(Santa Maria del Camí, Mallorca, 11 setembre 1884 – Palma de Mallorca, 17 desembre 1958)

Eclesiàstic i historiador. Arxiver episcopal, col·laborà a “Lluch” i en el “Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana”.

És autor d’Alfonso V y el estamento noble en Mallorca, So’n Torrella de Santa Maria (1958) i els reculls documentals Miscelánia tridentina maioricense (1946) i Documenta regni Majoricarum (1945).

Traca, La

Deixa un comentari

(València, 15 novembre 1884 – 1938)

Títol de diversos setmanaris publicats a la ciutat en diferents èpoques i que van coincidir en l’anticlericalisme i en el republicanisme més abrandats. La més antiga edità 113 números (15 novembre 1884 – 13 març 1887). Dirigida per Manuel Lluch i Soler, el qual fou empresonat algunes vegades per suposades injúries al rei.

L’any 1908 tornà a publicar-se com a segona època, però amb una vida molt curta. Una altra represa (28 setembre 1909 – 1938) amb canvis de títol (“La Chala” i “La Sombra”, entre ells), a causa de suspensions governatives. Els seus acudits i dibuixos foren molt agressius.

Torres i Belda, Josep Maria

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 26 febrer 1833 – València, 5 març 1884)

Arxiver i bibliògraf. Llicenciat en dret a la Universitat de València, el 1860 va obtenir el títol d’arxiver a l’Escola Superior de Diplomàcia. Fou bibliotecari de la universitat valenciana i col·laborà a la “Revista de Valencia” i “Las Provincias”.

Li foren premiats els estudis: Memoria sobre la introducción de la imprenta en Valencia i Reseña histórico-crítica de los principales monumentos que de la época de don Jaime el Conquistador se conservan en la ciudad de Valencia.

Selva i Mergelina, Josep

Deixa un comentari

(València, 10 juliol 1884 – 10 maig 1932)

Polític. Setè marqués de Villores. Carlí, ocupà ben aviat càrrecs importants en el partit.

Fou cap legitimista de València i, arran de l’escissió de Vázquez de Mella (1919), que tingué molts partidaris al País Valencià, defensà la posició del pretendent Jaume de Borbó, que el nomenà cap delegat de la Comissió Tradicionalista i secretari general polític a Espanya. Alfons Carles de Borbó (1931) el ratificà en el lloc.

Treballà en la formació d’una aliança de les forces dinàstiques carlines i alfonsines, en els primers anys de la Segona República. Pertangué a la Mestrança de València i a diverses altres entitats.

Sanç i Moià, Josep

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 22 març 1884 – València, 31 gener 1962)

Escriptor. Residí uns quants anys a Amèrica.

Publicà els volums de narracions Raimet de pastor (1989) i Els pells roges (1954) i el drama en quatre quadres I sant Francesc digué (1962), a més de Camí i alba, poemes, i De la meva fullaraca (notes de dietari).

Rat Penat, Lo “Calendari Llemosí”

1 Resposta

(València, 1874 – 1884)

Publicació anual. Fundada per Constantí Llombart i dirigida des de 1880 per Josep M. Puig i Torralva. La seva continuació fou la revista mensual “Lo Rat Penat”.

Aplegà notable col·laboració valenciana, mallorquina i catalana. Vicent Blasco i Ibáñez hi publicà dues llegendes sobre temes valencians.

Rat Penat, Lo -revista-

4 Respostes

(València, 15 desembre 1884 – 15 abril 1885)

Revista literària publicada per Constantí Llombart, amb un total de vuit números. Fou l’òrgan oficial de la societat Lo Rat Penat.

Hi van col·laborar escriptors de tots els Països Catalans.