(Perpinyà, 1849 – 1851)
Publicació bisetmanal, de petit format, amb el subtítol “Journal du Droit National”.
Dirigida per Paul de Lourdoueix, de caràcter reialista legitimista.
Étoile du Roussillon, L’
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1851
Dualde i Furió, Vicent
(València, 3 juliol 1851 – 12 març 1917)
Jurista i polític. D’idees republicanes, seguidor de Ruiz Zorrilla, dirigí el diari “El Mercantil Valenciano” (1873 i 1875-78), i fou diputat a les corts el 1893. La creixent expansió del blasquisme, frenà la seva carrera pública.
Fou un dels advocats més prestigiosos de la València de l’època, i presidí la societat Lo Rat Penat en 1910-12.
Fou el pare de Joaquim Dualde i Gómez.
Dasí i Puigmoltó, Pasqual
(Picassent, Horta, 30 març 1851 – València, 2 desembre 1886)
Polític i erudit. Fill de Vicent Dasí i Lluesma. Marquès de Dosaigües i primer vescomte de Bétera (1878).
Fou un dels principals promotors de la “Revista de Valencia” (1880-83 i de la Societat Valenciana de Bibliòfils, de la qual fou secretari. Era cap del partit conservador del País Valencià i va ésser diputat a corts en 1879-81 i 1884-86.
Va escriure una Bibliografía histórica española, en dos volums (1883).
Chapí i Lorente, Rupert
(Villena, Alt Vinalopó, 27 març 1851 – Madrid, 25 març 1909)
Compositor. Autor d’òperes, música de cambra i simfònica, peces per a cant i piano i, sobretot, sarsueles.
Amb Tomás Bretón assenyala un moment clàssic del gènere; està influït pel nacionalisme musical, per l’alliberament definitiu de l’òpera italiana i per la tradició viva del género chico, a la qual tant ell com Bretón es mantindran fidels.
De les 155 sarsueles de que és autor sobresurten: La tempestad (1882), La bruja (1887), El rey que rabió (1891), La revoltosa (1897) i El puñao de rosas (1902). El mateix any de la seva mort hom li estrenà l’òpera Margarita la tornera.
Cercle Mallorquí
(Palma de Mallorca, 1851 – )
Societat recreativa. Fundada per fusió del Casino Balear (fundat el 1840) amb el Liceu Mallorquí (fundat el 1849). Instal·lat a l’antic solar del convent de Sant Domènec, representà l’esforç ascendent de la burgesia enfront de l’aristocràcia, que no s’hi integrà fins al començament del segle XX.
L’edifici, que té un saló decorat per Anckerman (1884), fou reformat el 1913 per l’arquitecte Miquel Madorell. Té una biblioteca relativament important, ampliada per Josep M. Quadrado.
La secció filharmònica tingué èpoques brillants, amb presidents com Antoni Noguera. A la secció literària, creada el 1894, figuraren, entre altres Joan Alcover i Miquel dels Sants Oliver.
Les èpoques de major prosperitat han estat lligades als ingressos procedents del joc.
El seu antic edifici és actualment seu del Parlament Balear.
Cebrian i Mezquita, Lluís
(València, 21 juny 1851 – 2 desembre 1934)
Escriptor i erudit. Germà de Juli. Fou un dels fundadors de l’entitat Lo Rat Penat (1878), als Jocs Florals de la qual fou premiat, el 1881, per una col·lecció de Cants valencians. Fou Mestre en Gai Saber de Lo Rat Penat i formà part de l’antologia de poetes valencians publicada per L’Avenç el 1908.
Són seus els estudis Adagios y modismos valencianos i Catálogo de hijos ilustres de Castellón de la Plana. També publicà Poesies (1915).
Milità en el partit republicà i fou cronista oficial de la ciutat de València.
Fou el pare de Santiago i de Lluís Cebrian i Ibor.
Armengol, Josep
(Palma de Mallorca, 1785 – 1851)
Eclesiàstic. Fou orador notable i autor de diversos escrits.
Franquet i Serra, Josep
(Girona, 1851 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 15 setembre 1907)
Poeta. Fou redactor de la revista gironina “La Vetllada” i col·laborador de la “Revista de Gerona”.
Guanyà el 1894 i 1904 la Flor Natural dels Jocs Florals de València.
Ferrer i Armenteres, Francesc
(Vic, Osona, 1851 – Barcelona, 1890)
Arqueòleg i numismàtic. Escriví treballs sobre les seves especialitats.
Febrer i d’Armenteres, Francesc
(Vic, Osona, 1851 – 1890)
Escriptor i numismàtic. Escriví una monografia sobre les monedes encunyades a la seva ciutat natal.
Dades dels Països Catalans 