Arxiu d'etiquetes: 1849

Bonsoms i Sicart, Isidre

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 gener 1849 – Valldemossa, Mallorca, 14 novembre 1922)

Bibliòfil. Residí a Berlín, Viena, París i Londres. En aquests anys inicià la seva biblioteca, llegada després a l’Institut d’Estudis Catalans, i formada per la col·lecció cervantina, cèlebre universalment, la de fullets i opuscles històrics catalans, amb més de 5.000 exemplars dels segles XVI al XIX, i una de caràcter literari i bibliogràfic, amb obres castellanes anteriors a Cervantes i de contemporànies i algunes rareses bibliogràfiques.

Reuní una col·lecció molt important d’edicions del Quixot i de llibres de cavalleria espanyols (entre els quals cal remarcar un exemplar de Tirant lo Blanc en traducció castellana).

En agraïment a aquesta donació, l’IEC creà el premi Isidre Bonsoms, d’estudis cervantins. Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1907 amb un discurs sobre La edición príncipe del Tirant lo Blanc (1907). Col·laborà a l’edició d’Iconografía del Quijote (1905).

Boixet i Castells, Ezequiel

Deixa un comentari

(Lleida, 1849 – Barcelona, 2 febrer 1916)

Periodista i narrador. Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona.

Col·laborà a diversos periòdics i fou redactor del diari “La Vanguardia”, on durant més de 25 anys popularitzà amb el pseudònim de Juan Buscón la secció que titulava Busca, buscando. Dirigí també per un temps l’esmentat diari.

Escriví en català un recull de quadres de costums titulat Quadros barcelonins, dins la línia d’Emili Vilanova.

Batet i Palet, Joaquim

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 octubre 1849 – Reus, Baix Camp, 1929)

Escriptor. Fou catedràtic dels instituts de Maó i de Reus i president del Centre de Lectura de Reus.

Autor de diverses obres de caràcter didàctic, de diversos estudis d’història local gironina i de col·laboracions a la “Revista de Gerona”.

Prengué part, més tard, en el moviment renaixentista barceloní i fou un dels fundadors i president de la secció de literatura de la Jove Catalunya.

Deixà inèdits uns volums d’efemèrides reusenques i de biografies de fills il·lustres de Reus.

Aulèstia i Pijoan, Antoni

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 17 gener 1849 – Barcelona, 10 març 1908)

Escriptor i historiador. Formà part de La Jove Catalunya, de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (de la qual fou president), de l’Acadèmia de Bones Lletres (des del 1877) i, després, president de la de Llengua Catalana. Fou diverses vegades mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona. Col·laborà en el setmanari “Lo Gai Saber” i en la revista “La Renaixença”.

Escriví diversos estudis històrics com Notícia històrica dels catalans que intervingueren en lo descobriment d’Amèrica (1876), Quadros d’història catalana (1876) i deixà inèdit Les gestes del rei en Jaume en el Puig de Santa Maria. La seva Història de Catalunya (2 volums, 1887-89), continuada després per Ernest Moliné i Brasés (1922), contribuí com cap altra a divulgar els aspectes més interessants de la nostra història.

És també autor d’estudis sobre història de la literatura catalana, així com de nombrosos discursos i memòries d’entre les quals cal esmentar La tradició literària catalana en los segles XVII i XVIII (1873), Notícia general de la prosa catalana des de su aparició fins a terminar lo segle XVI (1874), Lo moviment literari català (1875-78), Barcelona. Ressenya històrica (1878), Andreu Balaguer i Merino, necrologia, Associació Catalanista 1883).

La major part dels articles i discursos foren reunits després de la seva mort en Estudis històrics, dos volums de la “Ilustració Catalana”. La seva biblioteca fou cedida a la de l’Institut d’Estudis Catalans.