Arxiu d'etiquetes: 1845

Soler i Pérez, Eduard

Deixa un comentari

(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 23 novembre 1845 – 6 juliol 1907)

Advocat. Catedràtic a Oviedo (1874) i a València, fou desposseït del càrrec el 1875 perquè es negà a jurar la Constitució. Catedràtic de dret polític i administratiu a València (1884-1907), fou un decidit defensor de la llibertat de càtedra.

Publicà manuals de Psicología (1874) i de Derecho mercantil (1882). Pertangué a la Sociedad Geográfica de Madrid i fou un destacat excursionista. Resultat d’aquesta activitat són les obres Sierra Nevada (1903), Por el Júcar (1905) i La Alpujarra y Sierra Nevada (1906).

Fundà una colònia escolar per als infants de la Vila Joiosa i de Relleu.

Salvà i Simbor, Gonçal

Deixa un comentari

(París, França, 5 abril 1845 – València, 14 gener 1923)

Pintor. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles de València i fou deixeble de Rafael Montesinos. Guanyà premis a València, Madrid i Sevilla. Fou professor i acadèmic de Sant Carles.

Conreà la pintura històrica –Notificació de la sentència de mort a Maria Stuart (Museu d’Edimburg)-, el paisatge –Serra d’El Negrete i Paisatge amb la serra d’El Negrete al fons (Museu de Belles Arts de València)- i el retrat.

Ribas i Oliver, Antoni

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 17 febrer 1845 – 19 gener 1911)

Pintor. Patriarca del paisatgisme mallorquí, pintà especialment a Deià i als voltants de Palma.

Expositor destacat a la Societat Foment de la Pintura i l’Escultura, conreà un realisme vuitcentista.

El seu fill fou el també pintor Antoni Ribas i Prats.

Galmés i Socias. Guillem

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1845 – 1927)

Escultor. Deixeble de Josep Lladó i seguidor, estilísticament, d’Adrià Ferran.

Treballà en la portalada i en el retaule de la capella de Sant Josep, de la seu de Palma; és autor de la imatge de Ramon Llull de l’església de Sant Francesc de Mallorca i del grup de la Pietat de la parròquia de Felanitx.

Fourrat i Vallier, Isidor

Deixa un comentari

(València, 1845 – 1915)

Erudit. Era molt entès en temes històrics valencians i en qüestions eclesiàstiques.

Fou molt consultat pels investigadors del seu temps, però ell féu conèixer molt pocs textos propis.

Fortaner, Josep

Deixa un comentari

(Rosselló, 15 juliol 1765 – 20 desembre 1845)

Eclesiàstic i historiador. Fou beneficiat de Sant Jaume de Perpinyà (1785) i vicari de la catedral de Sant Joan.

Publicà una Notice ecclésiastique sur le Roussillon, suivie du catalogue des évêques d’Elne.

Fi, Esteve

1 Resposta

(Tuïr, Rosselló, 1845 – Perpinyà, 1943)

Escriptor popular. Pseudònim d’Esteve Canal, que signava també amb el nom d’Estenenot.

Autor de poemes, contes i monòlegs, que publicaren les revistes rosselloneses, en particular el “Journal Illustré des Pyrénées Orientales” i “La Veu del Canigó”.

Animà també grups folklòrics.

Estrella Balear, La

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1844 – 1845)

Periòdic en castellà. Redactat per Jaume Rullan i Muntaner. Recollia les notícies més importants aparegudes als diaris d’Espanya i de l’estranger.

Pere d’A. Peña i Marià Aguiló, entre d’altres, hi publicaren poemes en català, i Tomàs Aguiló n’hi traduí de lord Byron.

Estelrich i Fuster, Pere

2 Respostes

(Santa Margalida, Mallorca, 1845 – Palma de Mallorca, 1912)

Agrònom. Llicenciat en ciències i farmàcia. El 1875 fou nomenat auxiliar de la secció de ciències de l’Institut Balear, i, al cap d’un quant temps, catedràtic d’agricultura.

Fou pensionat per la Diputació de les Illes (1891) per estudiar al sud de França les varietats de ceps resistents a la fil·loxera.

És autor, d’entre altres obres, del Tratado de Agricultura (1902), Mis campañas (1901) i, en col·laboració, del Catálogo metódico de los coleópteros observados en las islas Baleares (1885).

Dirigí la revista “El Porvenir de Mallorca”.

Diputació Arqueològica de les Illes Balears

1 Resposta

(Illes Balears, 1844 – 1845)

Institució oficial. Dependent de l’Academia Española y Arqueológica de Madrid.

Tingué com a objectiu la descripció dels monuments arqueològics de les Illes i llur protecció. Nomenà corresponsals a tots els pobles.

No arribà a l’any d’existència.