Arxiu d'etiquetes: 1840

Soler i Llopis, Eduard

(Alcoi, Alcoià, 1 abril 1840 – València, 26 febrer 1928)

Pintor. El 1856 estudiava a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Fou deixeble, a Madrid, de Federico de Madrazo. El 1864 guanyà una tercera medalla pel quadre Jesús i la mare de sant Jaume i sant Joan, i rebé encàrrecs de l’Academia de San Fernando.

Dos anys després guanyà la càtedra de dibuix de l’Escuela de Bellas Artes, de Cadis, on pintà quadres per a l’església parroquial de San Antonio. Catedràtic a València, fou cessat arran de la Revolució de Setembre. Viatjà per Itàlia, on pintà Pius IX i féu l’Enterrament del papa sant Esteve a les catacumbes.

Després de l’abdicació d’Amadeu I recuperà la càtedra valenciana pels bons oficis de Castelar i E. Maisonnave. Acadèmic de Sant Carles (1878), deixà a l’Acadèmia un retrat del president Eduard Attard.

El 1899 dissertà a Lo Rat Penat sobre Antiguitats de Xàbia i pobles de la Marina. Fou un pintor eminentment religiós.

Roca i Bauzà, Jaume

(Andratx, Mallorca, 1840 – 1912)

Autor teatral. De filiació federalista.

Publicà sainets amb el pseudònim d’Un pagès d’Andratx: És sereno des bàrrio, Es sogre a sa nora, Revolució d’un poble, Sa venguda del rei, Sa venguda des moros, etc.

Riudavets i Monjo, Josep Maria

(Maó, Menorca, 25 març 1840 – Madrid, 13 febrer 1902)

Dibuixant i cosmògraf de la marina de guerra. Fill de Pere Riudavets i Tudurí.

Autor de la Cartilla de dibujo topográfico (Madrid, 1856). Col·laborà com a dibuixant en “La Ilustración Española y Americana” i en altres revistes. Fou il·lustrador dels Cuentos de Calleja.

Ramis i Ramis, Antoni

(Maó, Menorca, 29 abril 1771 – 17 febrer 1840)

Historiador. Germà de Bartomeu, Josep, Joan i Pere.

Escriví, entre altres obres, les titulades Ensayo sobre algunas inscripciones y otros puntos de antigüedades (1825), Fortificaciones antiguas de Menorca i Inscripciones relativas a Menorca, y noticia de varios monumentos descubiertos en ella (1833).

Entre 1826 i 1838 publicà set quaderns titulats Noticias relativas a la isla de Menorca.

Garcia i Capilla, Josep

(Almàssera, Horta, 22 novembre 1840 – València, 6 febrer 1902)

Escriptor teatral. Ferrer d’ofici i de formació autodidàctica.

El 1868 estrenà amb considerable èxit, la seva primera obra Cada ovella en sa parella, la qual seguiren, entre moltes altres, Un cacique a redolons, Una nuvolà d’estiu, La justícia en les mans brutes, etc.

Col·laborà també a la premsa amb articles i poesies.

Gadea i Orozco, Vicent

(Altea, Marina Baixa, 1840 – València, 1904)

Doctor en dret. Estudià a València. El 1872 guanyà la càtedra de procediments i pràctica forense.

El 1884 fou rector de la Universitat de València i director de la Societat Econòmica d’Amics del País.

Fou senador per València (1899-1904).

Falcó i Torró, Josep

(Ontinyent, Vall d’Albaida, 16 març 1840 – Madrid, 1898)

Compositor. Estudià al conservatori de València i guanyà diferents primers premis i la medalla d’or (1866). El 1876 fou professor de l’Escuela Nacional de Música de Madrid.

Escriví obres religioses per a veus i orgue i nombroses cançons (Serenata moruna).

Les seves obres didàctiques tingueren una gran difusió.

Drassanes del Grau de la Mar, les

(València, Horta)

Edifici de les antigues drassanes de la ciutat, a l’est del Grau de València, format per cinc naus suportades per arcs apuntats, molt desfigurat (en dues de les naus hi ha cases superposades).

La construcció, medieval, fou refeta el 1500, i estigué en ús fins al 1840.

Cortiella, Rafael

(Horta de Sant Joan, Terra Alta, segle XIX – Catalunya, 1840)

Escriptor. Fou poeta en català i arxiver del comte de Peralada.

Cisne, El

(València, 15 febrer 1840 – 15 octubre 1840)

Setmanari de literatura. Publicat per Josep Maria Bonilla, amb la col·laboració de Vicent Boix. En sortiren 37 números. Fou la primera publicació valenciana il·lustrada amb litografies. Adscrita al romanticisme.

Interrompuda la publicació per Bonilla per editar la segona època d’“El Mole”, inicià una nova etapa el 5 de març de 1854, amb la col·laboració de Joan Ortiz Máiquez, també com a setmanari; tingué una vida més curta i un caràcter menys abrandat.