(Perpinyà, 1763 – París, França, 1829)
Escriptor. Es dedicà a l’ensenyament, que exercia a París des del 1785. S’adherí al moviment revolucionari. Fundà l'”Athénée de la Langue Française”.
És autor de poesies i de nombrosos escrits en francès, entre els quals sobresurten: De la garantie sociale considérée dans son opposition avec la peine de mort (1796), Code moral pour servir à l’instruction de la jeunesse (1799) i Lettres acadèmiques (1811-12).
(Esporles, Mallorca, 1759 – 1829)
Botànic. Instal·là un jardí botànic a la seva possessió d’es Coll. També conreà la pintura.
És autor d’un Diccionario de los vegetales de Mallorca, de las semillas sembradas y de sus usos descubiertos hasta el presente año 1800.
(Palma de Mallorca, 1755 – 1829)
Pintor i escultor. Dirigí l’Escola de Dibuix de Palma. La seva pintura era preferentment d’inspiració religiosa.
Fou el pare de:
(Maó, Menorca, 15 desembre 1829 – )
Sala d’espectacles. Esdevingué centre de les representacions operístiques de Menorca, principalment d’òpera italiana, amb temporades regulars (1817-1935), esporàdiques (1936-54) i, des del 1972, organitzades pel grup Amics de l’Òpera, breus temporades regulars. També s’hi han fet representacions teatrals, sarsueles, concerts i cinema.
La sala és espaiosa, amb una platea de gran capacitat i quatre pisos de llotges i seients. L’escenari, gran i ben dotat, conserva en perfecte estat els telons confeccionats per a la visita d’Isabel II de Borbó a Maó, el 1860.
Enllaç web: Teatre Principal de Maó
(Montuïri, Mallorca, 1761 – 1829)
Poeta. Fou tinent de les milícies urbanes de la seva vila.
Només s’han conservat d’ell dos goigs, escrits el 1780 i de no gaire qualitat literària, i una més remarcable Glosada de la fam.
(Oliva, Safor, 17 març 1760 – Gibraltar, 12 agost 1829)
Marí, matemàtic i polític. Germà de Francesc. Catedràtic de nàutica i de matemàtiques. Governador militar de Cartagena durant la guerra del Francès, fou membre de la regència de Cadis durant el període 1810-14 i 1820.
En tornar Ferran VII de Borbó fou condemnat a mort, però pogué fugir a Gibraltar (1823), on visqué gràcies a una pensió de Wellington.
Entre les seves obres de matemàtiques sobresurten Tratado de Aritmética, Trigonometría esférica y Cosmografía para uso de las guardias marinas i unes Tablas astronómicas.
(l’Alguer, Sardenya, 10 setembre 1758 – Torí, Itàlia, 1829)
Jurisconsult. Fill de Bartomeu Simon i germà de Mateu Lluís i de Joan Francesc. Estudià a Sàsser i Càller. Incorporat al consell suprem de Sardenya (1780). Reedità llibres clàssics, esdevinguts rars, sobre Sardenya.
Membre i secretari del braç militar a les corts de Càller (1793), fou designat per a representar els diputats sards prop de la cort de Torí, on fixà la seva residència.
Hom coneix, almenys, un sonet seu en català, dedicat al bisbe Melano.
(Elx, Baix Vinalopó, 1829 – Vallecas, Madrid, 1882)
Polític i escriptor. Fou funcionari de governació a Barcelona i Alacant (on fundà amb Pere Carratalà, la revista literària “El Duende”, 1858). Republicà, fou alcalde d’Elx (1865) i patí un llarg empresonament. Participà en les juntes revolucionàries del 1868 i en les guerrilles que actuaren a Oriola arran de la Revolució de Setembre.
Fou autor de la memòria Elche y la tempestad (1853), del drama en vers Las siete palabras del Redentor en la cruz (1850, en col·laboració amb Francesc Antoni Botella), així com de diversos poemes i fulls solts polítics.
(Sóller, Mallorca, 15 juliol 1829 – 25 setembre 1912)
Historiador. És autor d’uns Anales históricos de la villa de Sóller, en cinc volums, i d’una Història de Sóller en sus relaciones con la general de Mallorca, en dos volums (1876).
(València, 1748 – 1829)
Matemàtic. Fou catedràtic als estudis reials de Madrid (1771) i comissari de guerra a València (1793).
Autor de La geometría de los niños (1784), Instituciones matemáticas (1785), Tratado de la verdadera nobleza (1804), Memoria instructiva sobre contribuciones y venta de frutos (1820) i Disertación sobre la causa de las auroras boreales.
Dades dels Països Catalans 