Arxiu d'etiquetes: 1809

Valeriola i Riambau, Tomàs

1 Resposta

(València, 1734 – 1809)

Jurista. Estudià filosofia i cànons a València, on es doctorà (1767). Era militar i senyor d’Aiacor i Massalfassar. Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País i cavaller de Santiago.

Publicà l’extensa Idea general de la policia o Tratado de policia (deu quaderns, editats a València entre el 1798 i el 1805 i reeditats a Madrid el 1977), que és pràcticament un conjunt de traduccions completades per referències a la legislació espanyola i a València. La part més important és traduïda del Traité de la police (1719-38), de Nicolas de La Mare, obra arrelada en l’Antic Règim no reformat del govern de les ciutats. Inclou texts traduïts a favor de la inoculació, de l’Escola de Montpeller i, sobretot, de la d’Edimburg, dels cementiris aïllats seguint l’arquebisbe de Tolosa (1775), de l’eliminació del perill dels morts vivents i de la lluita contra la pesta. Proporciona materials importants sobre el cementiri, la inoculació, el comerç de grans i l’escorxador a València.

Tomàs, Miquel -imatger-

1 Resposta

(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1809)

Imatger. Fou rector del col·legi de pintors i escultors.

És autor del Sant Joan de la parròquia d’Alaró i del Sant Pere per a la façana del seminari de Palma.

Fill i deixeble seu era Francesc Tomàs i Rotger.

Soler i Sans, Joan

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 17 novembre 1754 – Madrid, 12 març 1809)

Diplomàtic i erudit. Advocat de professió, formà part de la delegació que negocià la pau entre Trípoli (1784) i el 1792 fou cònsol general a l’imperi otomà.

Participà en la fundació de la Societat Maonesa (1778), en una sessió de la qual llegí el llarg poema català en alexandrins Safira, versificació d’una narració de Richard Steele. Fou publicat a la “Revista de Menorca” (1931).

Soler i Rabassa, Miquel Gaietà

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 27 setembre 1746 – Malagón, Castella, 17 març 1809)

Polític. L’agost de 1798 fou nomenat secretari d’Hisenda, i és autor d’una Memoria sobre el estado de la Real Hacienda (1799), on exposa la seva política financera. Va seguir una política desvinculadora i desamortitzadora, constantment subjecte a revisió, i va procurar, inútilment, de posar fi a la galopant inflació dels vals reials.

El març de 1808, després del motí d’Aranjuez, casa seva fou saquejada, i ell empresonat (abril) i substituït en el càrrec per Azanza. Durant la invasió francesa va romandre a la presó, així com durant l’ocupació de Madrid pels patriotes; quan Napoleó va entrar a la capital, es disposà que fos traslladat a Andalusia, però va morir durant el viatge, a mans d’uns amotinats en un aldarull popular.

Serrano i Belezar, Miquel

Deixa un comentari

(València, segle XVIII – 1809)

Jurista i escriptor. Fou alcalde major de Balaguer.

Publicà Valencia regocijada por las beatificaciones de fray Pedro Nicolás Factor y fray Gaspar de Bono (1787), Descripción topográfica de la Albufera (1788), Discursos político legal sobre la elección de los diputados y personeros del común de los pueblos de España (1783), entre altres obres.

Semanario Político de Mallorca

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 2 octubre 1809 – 3 abril 1810)

Publicació liberal. Bilingüe, tingué un caràcter més literari que polític.

Fou continuat pel “El Extraordinario Político Mallorquín“, també setmanal (1810).

Sangenís i Torres, Antoni

Deixa un comentari

(Albelda, Llitera, 12 juliol 1767 – Saragossa, 12 gener 1809)

Militar. Pertanyia al cos d’enginyers. Lluità contra els francesos a la Guerra Gran. Fou professor de l’Academia de Ingenieros d’Alcalà de Henares. Durant la invasió napoleònica participà a la defensa de Saragossa, als dos setges soferts per la ciutat. Morí d’una bala de canó, després d’haver actuat amb heroisme. Tenia aleshores el grau de coronel.

És autor d’un Tratado de fortificación de campaña, que restà inèdit, i d’altres escrits sobre temes militars.

Sánchez, Frederic

Deixa un comentari

(Antella, Ribera Alta, 1744 – València, 1809)

Jurista. Fou tresorer de l’Hospital General de la capital valenciana.

És autor d’una Disertación sobre el utilísimo fruto del arroz y su cosecha (1809).

Fabregat i Forés, Cristòfor

Deixa un comentari

(Benassal, Alt Maestrat, 13 octubre 1734 – València, 23 desembre 1809)

Metge. Va escriure diverses obres sobre medicina, però el seu Tratado sobre asfixia (1775) li donà una gran notorietat.

Fabregat, Josep Joaquim

Deixa un comentari

(Torreblanca, Plana Alta, 1748 – Mèxic, 1809)

Gravador. Format a València i a Madrid, on fou premiat per l’Academia de San Fernando (1772), entitat de la qual fou membre. Fou també acadèmic de Sant Carles (1781).

Director de gravat de l’Academia de Méjico (1786), hi desenvolupà una tasca positiva. Féu retrats i vistes urbanes de Mèxic i il·lustrà llibres, com el Viaje de España, de Ponz.