Arxiu d'etiquetes: 1802

Carrera, Josep (II)

1 Resposta

(Perpinyà, 1740 – Barcelona, 1802)

Metge. Fill de Tomàs Carrera. Doctorat a Montpeller, catedràtic a Perpinyà i inspector d’aigües del Rosselló.

Després d’una etapa parisenca, en què fou censor reial i membre de societats mèdiques, emigrà (gener 1790) i fixà la seva residència a Barcelona.

És autor de nombrosos treballs sobre matèria mèdica i història de la medicina, així com del satíric Tableau de Lisbonne en 1796 (1797).

Polemitzà amb els metges barcelonins, i proporcionà material català per a l’Itinéraire descriptif de l’Espagne (1808), d’Alexandre de Laborde.

Campderrós i Pascual, Josep de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1742 – Santiago de Xile, Xile, 1802)

Organista i compositor.

S’instal·là a Xile el 1793, on es féu càrrec de la capella de música de la catedral de Santiago. Influí sobre la vida musical xilena dels darrers anys de la colònia (1793-1817).

Emprà la tècnica del baix xifrat en nombroses composicions litúrgiques, entre les quals sobresurten dues misses per a veus, orgue i conjunt d’instruments de cordes, motets, etc.

Josep Bover i Mas

Bover i Mas, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1802 – 11 agost 1866)

Escultor. Neoclàssic amb tocs naturalistes.

L’estil acadèmic definí les seves primeres obres: Gladiador vençut (1824) i Gladiador vencedor (1828).

Després evolucionà cap a solucions expressives més naturals, com Les quatre estacions (1837), les estàtues de Jaume I i de Joan Fiveller a la façana de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1841-44), l’escultura sedent de Jaume Balmes al claustre de la catedral de Vic (1851), etc.

Arrau i Barba, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 4 maig 1802 – 2 gener 1872)

Pintor. Fill de l’escriptor Josep Arrau i Estrada. Deixeble primer a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, després hi exercí com a professor. Fou nomenat membre de l’Academia de San Fernando (1833) i fou president de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1866).

Conreà el paisatge, natures mortes, temes religiosos i especialment retrats. Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona.

És un dels iniciadors de la pintura romàntica a Catalunya.

Antoni de Sant Jeroni

3 Respostes

(Vic, Osona, vers 1730 – Barcelona, 1802)

(Antoni Alabau i Quingles)  Trinitari descalç (1743). Visqué als convents de Vic, Barcelona i Saragossa del seu orde, del qual fou escriptor general.

Escriví Gran tragèdia de la Passió i mort de Jesucrist Nostre Senyor, que assolí un gran èxit de representacions populars i és el text primitiu de la coneguda Passió d’Olesa de Montserrat, on s’interpretà per primera vegada el 1795.

Publicà algun treball en castellà, com la Vida del Beato Miguel de los Santos, traduït més tard al català per ell mateix.

Albinyana i de Borràs, Joan Francesc

1 Resposta

(Tarragona, 10 maig 1802 – 28 juny 1868)

Arqueòleg i historiador. Fou un dels fundadors del Museu Arqueològic de Tarragona (1843).

En col·laboració amb Andreu de Bofarull i de Brocà escriví Tarragona monumental o sea descripción de todas sus antigüedades y monumentos (1849), el primer treball modern sobre el tema.

Pertanyia a diverses corporacions doctes. Publicà algunes memòries sobre arqueologia, història i numismàtica. Reuní una bona col·lecció de monedes.

Alberni i Teixidor, Pere

1 Resposta

(Tortosa, Baix Ebre, 30 gener 1747 – Monterrey, Mèxic, 11 març 1802)

Militar. Fill de família benestant, partí cap a Mèxic (1767) per participar en la submissió de les tribus indígenes.

Destinat a Nootka (1790), Canada, per fundar un establiment espanyol, afavorí les relacions amb els natius, col·laborà en la confecció d’un vocabulari indígena, creà un hort experimental i construí un fortí.

La ciutat de Port Alberni, a l’illa de Vancouver, li ret homenatge.