Arxiu d'etiquetes: 1785

Villanueva i Martínez, Antoni

Deixa un comentari

(Llorca, Múrcia, 30 agost 1714 – València, 27 novembre 1785)

Arquitecte i pintor. Fill de l’escultor alacantí Laureà Villanueva. S’educà a Oriola, molt influït per l’obra de Jaume Bort. Treballà principalment en aquesta zona, fins que es traslladà a València per ingressar a l’orde franciscà. El 1768 fou nomenat acadèmic de mèrit de Sant Carles.

De la seva obra, poc estudiada, són coneguts -com a arquitecte- alguns treballs anteriors al seu ingrés als franciscans: la portada principal de l’església de Santa Justa i Santa Rufina d’Oriola (1753), l’ampliació de la capella de la comunió de l’església de Sant Jaume, a la mateixa ciutat (1757), i un de posterior al seu ingrés, el disseny de l’ampliació de l’església de Montfort (1770).

Com a pintor -la part més ben coneguda de la seva activitat- la primera obra és el Sant Agatàngel de l’Arxiu Municipal d’Elx (1747), cosa que suposa un desconeixement de la seva etapa de formació. D’obres anteriors al seu establiment a València únicament es coneix El miracle de les hòsties, a Santa Maria d’Alacant. D’obres posteriors, n’hi ha, entre altres llocs, al convent de Sant Francesc de València, Requena i Aigües de Busot.

Societat Maonesa

2 Respostes

(Maó, Menorca, 30 abril 1778 – 1785)

Entitat cultural. Fundada amb la finalitat de fundar una biblioteca per a ús exclusiu dels socis. Era situada a la mateixa casa de Joan Ramis i Ramis, que en fou secretari i bibliotecari, i el seu lema era Studio et Amore. En total arribà a comptar amb 17 membres.

A les reunions, setmanals, es llegiren treballs d’història i geografia, sempre en català, que era la llengua oficial de l’entitat. Dos anys després de la seva fundació decaigué la seva activitat i el 1785 fou definitivament suprimida.

Els seus estatuts foren publicats el 1921 a la “Revista de Menorca”.

Servera, Joan Baptista -franciscà-

Deixa un comentari

(Gata, Marina Alta, 1707 – Cadis ?, Andalusia, 1785)

Prelat i frare franciscà. Professà el 1723. Després d’ocupar diversos càrrecs de l’orde i ser-ne provincial, fou successivament bisbe de Canàries i de Cadis.

Deixà sermons i pastorals remarcables.

Rosselló i Sureda, Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 29 novembre 1785 – Carcaixent, Ribera Alta, 2 novembre 1855)

Eclesiàstic i escriptor. Entrà a l’orde trinitari a Mallorca (1802) i completà la formació a València (1816). Demanà la secularització el 1821 i retornà a Mallorca, on es féu remarcar per les seves idees liberals en la direcció del diari “El Atleta de la Verdad” (1822); això l’obligà a abandonar l’illa i a refugiar-se a Madrid (1824), on canvià d’idees i arribà a ésser predicador de l’arquebisbe de Toledo i fou condecorat com a missioner apostòlic.

Aleshores es dedicà a l’escolàstica i a l’apologètica i escriví articles i obres piadoses. Des del 1884 dirigí la “Biblioteca Sagrada”, destinada a publicar obres de religió i moral cristiana. El 1846 guanyà unes oposicions com a rector del bisbat de València, que més tard canvià pel de Carcaixent, on morí.

La seva bibliografia, en castellà, era molt extensa.

Campins i Ballester, Llorenç

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1 juliol 1726 – Caracas, Veneçuela, 20 febrer 1785)

Metge. Estudià medicina a Palma de Mallorca i a Gandia, on es doctorà (1756). Exercí a Cadis, des d’on passà a Veneçuela (1762).

Hi regentà la primera càtedra de medicina que existí a la universitat de Caracas (1763), en la qual fou confirmat per Carles III (1777) amb el títol de protometge de la província de Veneçuela.

El 1971 li fou retut homenatge a la universitat de Caracas com a iniciador dels estudis mèdics en aquell país.

Cabrerizo i Bascuas, Marià de

1 Resposta

(La Vilueña, Saragossa, 6 febrer 1785 – València, 9 desembre 1868)

Impressor i escriptor. Establert des de molt jove a València, es convertí en un dels primers grans editors de la literatura romàntica.

Fundà el primer gabinet de lectura per subscripció; però, acusat de tenir llibres prohibits i perseguit per la seva ideologia liberal, emigrà a França, on visqué alguns anys.

Publicà Colección de canciones patrióticas (1823) i unes Memorias de mis vicisitudes políticas desde 1820 a 1834 (València 1854).

Cabrer i Verger, Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1785 – 1846)

Escriptor. Rector de Sant Nicolau de Palma de Mallorca, molt perseguit per les seves idees antiliberals.

En el seu llibre Venganza de la hipocresía contra el amigo de la verdad (1842), publicat en part, ridiculitzà la formació del Llibre verd, padró dels liberals del 1820. També escriví un Viaje a la famosa gruta llamada Cueva de la Ermita… de Artá (1841).

Biblioteca de la Universitat de València

3 Respostes

(València, 1785 – )

Biblioteca pública, radicada a l’edifici universitari. Fou fundada per l’hebraista Francesc Vicent Pérez i Bayer, amb la donació dels seus llibres (uns 20.000 volums, amb 200 incunables i bon nombre de manuscrits), i oberta al públic el 1789.

El 1812, durant el setge de les tropes napoleòniques, una bomba la incendià i destruí. Calgué refer-la, i en foren la base, pràcticament, els donatius dels erudits Francesc Xavier Borrull i Onofre Soler; fou reoberta el 1837. A conseqüència de la desamortització dels béns eclesiàstics, una part important de les biblioteques conventuals passaren a la universitat.

Conserva uns 100.000 volums, 2.400 manuscrits i uns 350 incunables, entre els quals destaquen l’exemplar únic de les Trobes a llaors de la Verge Maria (1474) -primer llibre imprès en català- i les edicions prínceps del Primer del Crestià (1483), del Regiment de la cosa pública (1499) d’Eiximenis, del Tirant lo Blanc (1490) de Joanot Martorell, de la Vida de la Verge Maria (1494) de Miquel Peres, i del Quart del Cartoixà (1495) de Joan Roís de Corella.

Abunden els texts medievals manuscrits d’autors catalans, i són molt importants els còdexs miniats procedents de la biblioteca del duc de Calàbria que havien estat dels reis catalano-aragonesos de Nàpols.

Per al coneixement dels seus fons excepcionals poden ésser consultats els repertoris dels seus directors Marià Aguiló (Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474, 1923) i Marcelino Gutiérrez del Caño (Catálogo de los manuscritos existentes en la Biblioteca Universitaria de Valencia, 1912?).

Enllaç web: Biblioteca de la Universitat de València

Armengol, Josep

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1785 – 1851)

Eclesiàstic. Fou orador notable i autor de diversos escrits.

Albors i Gisbert, Vicent

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 23 octubre 1719 – 2 gener 1785)

Industrial. S’ordenà sacerdot i estudià filosofia i teologia a la Universitat de València. El 1755 adreçà, amb el seu germà Pasqual, un memorial a la intendència sol·licitant autorització per a convertir en molí paperer un batan propietat de Pasqual. El molí, situat a la riera del Molinar d’Alcoi, comptava amb 24 piles.

El 1756 llançà al mercat les primeres raimes d’un paper que diferia, per la seva factura i color blanc, del paper utilitzat per la intendència. El 1757, aquest fou introduït a l’oficina de l’estat.

El 1764 escriví a Gregori Maians per comunicar-li que estava muntant una màquina de cilindres o pila holandesa. La seva fàbrica fou la primera que utilitzà aquesta màquina, que aviat fou introduïda a les altres fàbriques alcoianes.

Creà també un reglament que regulava el treball dels obrers paperers.