(Terrassa, Vallès Occidental, 1778 – Balmonte, Castella, 1824)
Compositor. Estudià violí i orgue a Montserrat, i l’any 1794 ingressà a l’orde dels jerònims a l’Escorial.
Compongué algunes misses, una Salve Regina, un Veni Creator i unes matines, estrenades en presència de Ferran VII de Borbó (1821).
Era conegut pel sobrenom de Pere Montserrat.
(Llívia, Baixa Cerdanya, 23 abril 1778 – Madrid, 11 gener 1839)
Metge, antropòleg i filòsof. Format a Barcelona i Montpeller. Fixà la residència a Madrid, on promogué la creació de l’Academia de Ciencias (1855).
Escriví un llibre intitulat La filosofía de la legislación natural fundada en la antropología o en el conocimiento de la naturaleza del hombre (1838), en la qual desenvolupà el seu ideari rousseaunià i liberal amb influències de la frenologia alemanya.
Era de l’opinió que l’educació progressiva havia d’ésser la base damunt la qual se sustentaria una nova societat.
(Portugalete, Biscaia, 24 juny 1715 – Valls, Alt Camp, 24 agost 1778)
Polític i militar. Fou nomenat intendent de Catalunya i com a tal fou president de la Junta de Comerç de Barcelona (1763-76), la qual afavorí.
Lliurat a la junta l’antic edifici de la Llotja, durant la seva presidència, Castaños n’emprengué la reconstrucció contractant tècnics estrangers per a les obres i fent portar d’Itàlia quadres, marbres i reixes metàl·liques.
El 1776 va retirar-se al monestir de Poblet.
(Castellserà, Urgell, 1709 – Barcelona, 30 març 1778)
Religiós carmelità descalç.
Escriví diverses obres en llatí i en castellà, de les quals només fou publicat el primer dels tres volums del Despertador cristiano de la devoción a S. José (1735).
Dades dels Països Catalans 