(València, 1759 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1825)
Pintor i dibuixant. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, de la qual arribaria a ésser tinent director. A l’endemig fou pensionat a Madrid i a Roma.
El 1793 anà a Mèxic per fer-se càrrec de la direcció de l’Acadèmia artística d’aquella ciutat, que organitzà eficaçment. Hi exercí de forma personal l’ensenyament de pintura.
Té algunes obres al Museu de València. Són notables els frescos que féu per a la cúpula de la catedral de Mèxic.
(Palma de Mallorca, 1759 – 1820)
Metge. És autor de diverses obres de caràcter professional.
(Montalban, França, vers 1672 – València, 19 juliol 1759)
Militar. Duc de Caylus. Assolí el grau de tinent general i lluità en els exèrcits de Felip V de Borbó a Itàlia. El 1737 fou nomenat capità general de València i president de la seva audiència, càrrecs que exercí fins a la seva mort. Inicià -per ordre de Felip V- la pràctica de vendre els càrrecs públics de la ciutat.
Durant el seu mandat fou fundada l’Acadèmia Valenciana, que presidí nominalment.
(Esporles, Mallorca, 1759 – 1829)
Botànic. Instal·là un jardí botànic a la seva possessió d’es Coll. També conreà la pintura.
És autor d’un Diccionario de los vegetales de Mallorca, de las semillas sembradas y de sus usos descubiertos hasta el presente año 1800.
(Bretanya, França, 1697 – Maó, Menorca, 1759)
Militar francès. Marquès de Fremeur. Era tinent general quan prengué part en la conquesta de Menorca pel duc de Richelieu (1756), al qual succeí en el càrrec de governador de l’illa.
(València, 1702 – 15 febrer 1759)
Metge. Es llicencià a València (1728); fou des del 1742 catedràtic d’anatomia de la Universitat de València.
Publicà diverses obres de tema mèdic, com Enchiridion medicum… (1734, reeditat a Venècia el 1740), Epistola de abusa tincturae kinae Mangeti (vers 1740).
(Perpinyà, 1759 – ?, després 1820)
Cavaller de Sant Joan. Germà d’Agustí i de Josep. Serví com a militar el rei d’Espanya i es trobà a la campanya del Rosselló (1794) i d’Andalusia passà a Surinam (1798).
Fet presoner fou portat a la Martinica, d’on retornà a Espanya i participà en la campanya de Portugal, i fou fet presoner pels francesos a Burgos (1808); fou alliberat el 1814.
(Catalunya, 1759 – 1814)
Compositor. Era deixeble de l’organista Antoni Soler i Ramos.
(País Valencià, 1759 – Mèxic, 1803)
Pintor i gravador. Practicà el retrat i la pintura religiosa.
Morí a Mèxic, on exercí l’ensenyament.
Francesc Gil (Canals, Costera, segle XVI – València, 1606) Gramàtic. Mestre de gramàtica de l’estudi general de València (1581-1604). És autor d’un col·loqui teatral en vers llatí i castellà, representat a l’estudi general el 1585.
Joan Tomàs Gil (Alacant, 1705 – País Valencià, segle XVIII) Frare de l’orde de Predicadors. És autor de biografies de santa Caterina de Ricci i de sant Vicent Ferrer, entre d’altres escrits.
Joaquim Gil (València, 1767 – després 1827) Músic. Actuà com a tenor de la catedral de Sogorb a partir del 1787 i fou nomenat catedràtic de cant pla del seminari de València. Escriví el tractat Breve introducción del canto llano (1828).
Josep Gil (València, 1759 – Montcada de l’Horta, Horta, 1828) Escultor. Fou director d’escultura de l’Acadèmia de Sant Carles. La major part de les seves obres foren de caràcter religiós i funerari. Fou el pare de Josep Gil i Nadales.
Pere Gil (País Valencià, segle XVI) Metge i filòsof. Era doctor en filosofia i en medicina. Fou catedràtic de la Universitat de València. El 1554 publicà les seves Instituciones dialecticae.
Dades dels Països Catalans 