Arxiu d'etiquetes: 1733

Borja-Centelles i Ponce de León, Carles de

Deixa un comentari

(Gandia, Safor, 29 abril 1663 – La Granja, Castella, 8 agost 1733)

Cardenal (1720), membre del consell suprem d’Itàlia. Fill de Francesc de Borja-Centelles i Dòria, duc de Gandia.

El 1701 acompanyà Felip V de Borbó a Barcelona i a Itàlia. Fou nomenat arquebisbe de Trebisonda (1705), patriarca de les Índies (1708) i almoiner major de palau.

Fou germà seu Lluís de Borja-Centelles i Ponce de León (Gandia, Safor, 1665 – Anvers, Flandes, França, 1718)  Governador d’Anvers. Per matrimoni esdevingué príncep de Squillace (1701). Austriacista, li foren segrestats els béns a la península ibèrica.

Artigues, Josep

1 Resposta

(Mur, Pallars Jussà, 1640 – Catalunya, 1733)

Escultor i tallista. Decorà l’església de Santa Maria d’Elx.

Guàrdia i Mates, Melcior de

2 Respostes

(Barcelona, 1733 – 1789)

Comerciant il·lustrat i ciutadà honrat. Adquirí la noblesa el 1774. Fill del fabricant d’indianes Jaume Guàrdia i Morera, ciutadà honrat de Barcelona (1754) i tresorer de l’Audiència (1733).

Administrà la fàbrica d’indianes de Joan Pau Canals i Martí. Fundà la Conferència Fisico-Matemàtica Experimental (1764). Com a president de la secció d’agricultura (1776-77) investigà els procediments de preparació del cànem. Comprà els municipis de Marmellar i Almacelles.

Com a membre de la Junta Particular de Comerç organitzà l’Escola de Nobles Arts i proposà a Antoni de Capmany la redacció de les Memorias Históricas sobre la Marina….

Fou el pare de Melcior de Guàrdia i d’Ardèvol  (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Noble. Fou magistrat de l’Audiència i maire de Barcelona (1812-13). Autor de la traducció al castellà d’Elementos de química, de Moneau (1788).

Feliu de la Penya i Picart, Salvador

3 Respostes

(Barcelona, 1674 – Vilassar de Dalt, Maresme, 8 novembre 1733)

Comerciant i polític. Probablement nebot de Narcís, que fou tutor seu.

Home de recursos econòmics, promogué la fundació de la Companyia Nova de Gibraltar (1709), de la qual es reservà la major part del capital i la direcció.

Partidari de l’arxiduc Carles, del qual rebé el títol de ciutadà honrat (1708). Durant el setge borbònic a Barcelona va estar a càrrec dels proveïments de la ciutat i fou elegit conseller segon, va succeir a Casanova quan aquest va ésser ferit.

Ve retré la ciutat a Patiño (11 setembre 1714), i fer lliurament de les insígnies dels consellers.

Els filipistes li confiscaren els béns i el desterraren, fins el 1717.

Cererols, Pere

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1733 – Poblet, Conca de Barberà, 1797)

Abat de Poblet. Fou prior de Sant Vicent, a València, on tingué una actuació remarcable.

El 1700 cessà a Poblet el mandat ordinari de l’abat A. Vázquez de Varela, de Valladolid, que havia estat designat de reial ordre a causa del gran desacord electiu de la comunitat. El desacord persistí aleshores, a causa de la profunda divisió política que existia dins el monestir.

Davant d’aquesta situació es produí un nou nomenament de reial ordre, ara a favor de Pere Cererols. Era el XCV abat general de Poblet i el XLI dels quadriennals.

El 1796 sortiren del monestir, per fundar el convent de Casp, els frares de la trapa francesos que hi havien viscut refugiats des de l’expulsió de llur país.

El seu mandat durà excepcionalment fins al 1797. Fou succeït per Josep Sabater.