Arxiu d'etiquetes: 1730

Antoni de Sant Jeroni

3 Respostes

(Vic, Osona, vers 1730 – Barcelona, 1802)

(Antoni Alabau i Quingles)  Trinitari descalç (1743). Visqué als convents de Vic, Barcelona i Saragossa del seu orde, del qual fou escriptor general.

Escriví Gran tragèdia de la Passió i mort de Jesucrist Nostre Senyor, que assolí un gran èxit de representacions populars i és el text primitiu de la coneguda Passió d’Olesa de Montserrat, on s’interpretà per primera vegada el 1795.

Publicà algun treball en castellà, com la Vida del Beato Miguel de los Santos, traduït més tard al català per ell mateix.

Alòs i Bru, Josep d’

3 Respostes

(Barcelona, 1730 – Calella, Maresme, 13 març 1800)

Marquès d’Alòs i militar. Fill d’Antoni d’Alòs i de Rius i germà de Joaquim.

Es distinguí en la presa de Menorca, el setge de Gibraltar i la defensa d’Orà. Fou governador de Jaca i Alacant i capità general interí d’Aragó.

Bonifaç i Massó, Lluís

13 Respostes

(Valls, Alt Camp, 5 maig 1730 – 6 novembre 1786)

Escultor. Nét de Lluís Bonifaç i Sastre, amb qui vivia i estudià, fill de Baltasar Bonifaç i Anglès, i germà de Francesc.

Figura cabdal de l’escultura barroca catalana. Començà a actuar a 22 anys; a 33 obtingué el títol d’acadèmic de mèrit a l’Academia de San Fernando, de Madrid, i, fins als 58 anys que morí, treballà per a més de 50 pobles de Catalunya, així com per a Madrid i Puerto Rico.

Executà 48 retaules amb llurs imatges, unes altres 31 imatges soltes, 12 traces de retaule, 5 misteris de processó, 8 models de sants en fusta d’alzina per a executar amb plata, 2 lliteres, un cor de catedral i altres objectes.

Mereixen ésser citats la imatge de Sant Miquel, a la Barceloneta (1755); el cambril de la Misericòrdia de Reus (1756); el retaule de Sant Ignasi, a la Granadella (1762); els de la Victòria (1762), i dels Dolors (1779), a Valls; el retaule major de Cubells (1764), i el cor de la seu de Lleida, l’obra més important del barroc a Catalunya, amb més de cent imatges en alt relleu (1775-79).

Totes aquestes obres, desaparegudes durant la guerra de 1936-39, eren també una prova de la perícia de Bonifaç en les composicions arquitectòniques influïdes de l’estil Lluís XV francès, amb elegant i sòbria ornamentació rococó, i de la seva escultura àgil i expressiva.

D’entre les seves obres conservades, sobresurten la figura jacent de Sant Aleix i algun relleu de la capella del mateix sant, a Valls (1769), el relleu de Sant Sebastià, a l’Academia de San Fernando, de Madrid (1763), els passos de la Solitud (1755) i del Devallament (1766), ambdós de Valls, i la grandiosa llitera de l’Assumpta de la seu de Girona (1773).

Continuà i augmentà el crèdit de l’escola fundada pel seu avi, concorreguda per deixebles de tot Catalunya, entre els quals el seu fill i successor Simforià Bonifaç i Miracle, i el cèlebre Ramon Amadeu (1761-63).