Arxiu d'etiquetes: 1715

Vergara i Gimeno, Ignasi

5 Respostes

(València, 6 febrer 1715 – 13 abril 1776)

Escultor. Un dels més importants del seu temps a València. De família d’artistes, aprengué al taller del seu pare, Francesc Vergara, el modelatge en fang, i a l’escola del pintor Evarist Muñoz estudià dibuix. Amplià estudis més tard a Madrid i a Roma, costum que aleshores començava a instituir-se.

Les seves obres són molt extenses, d’un estil molt correcte, que delata ja, clarament, la transició de les arts cap al que fou més tard el neoclassicisme. Les més importants i conegudes són la façana del palau del marquès de Dosaigües, obra realitzada amb el pintor Hipòlit Rovira, l’estàtua de Carles III que corona el Palau de Justícia, i un grup escultòric de la façana barroca de la catedral, tot a València.

L’interès més gran de la seva personalitat, però, és d’haver estat, amb el seu germà Josep i altres companys, un dels principals promotors de l’Acadèmia creada el 1765, primer amb el nom de Santa Bàrbara i després amb el nom definitiu de Sant Carles. El 1773 en fou nomenat director.

Amb la creació de l’Acadèmia de Belles Arts diverses coses es modificaren en el camp artístic i es donà un primer pas d’enllaç amb l’època moderna: l’ensenyament s’institucionalitzà i deixà d’estar dins el món dels gremis, alhora que es formà una dependència amb la cort que fomentà una unificació general dels estils.

Tixedor i del Solà, Francesc Xavier de

1 Resposta

(Prada, Conflent, 3 desembre 1715 – 12 setembre 1778)

Jurista. Es doctorà en ambdós drets i fou jutge reial i lloctinent del rei a la vegueria de Vilafranca de Conflent i Capcir.

El 1755 publicà La nouvelle France ou la France commerçante, obra que fou molt llegida i en la qual postulava que el futur de França residia en el comerç i no en les empreses militars. També publicà obres de tema jurídic, com Novae juris ac judiciariae… institutiones (1759).

Fou pare de Francesc Xavier Valeri de Tixedor.

Serrano i Peres, Tomàs

Deixa un comentari

(Castalla, Alcoià, 7 novembre 1715 – Bolonya, Itàlia, 1 febrer 1784)

Eclesiàstic i escriptor. Ingressà a la Companyia de Jesús (1730) i fou catedràtic de teologia al col·legi de l’orde, a Gandia. Expulsats els jesuïtes (1767), residí successivament a Sardenya, Roma, Ferrara i Bolonya.

Publicà obres en llatí i castellà, com Mercurio sacro y poético, De foedere eloquentiae et sapientiae sacrae et profanae (1744), De sacra criticae… (1746), De prima academiae Valentinae gloria (1747), Viaje del Parnaso (1748), Fiestas seculares con que la coronada ciudad de Valencia celebra el feliz cumplimiento del tercer siglo de la canonización de san Vicente Ferrer, apóstol de Europa (1762).

Tingué relació amb el grup humanista de Gregori Maians i fou cronista de València. A Itàlia gaudí d’una certa fama per les seves polèmiques contra Girolamo Tiraboschi i Clementino Vanneti, en defensa dels poetes hispano-llatins (Marcial, Sèneca, Lucà).

Serra, Martí

Deixa un comentari

(Muro, Mallorca, segle XVII – Palma de Mallorca, 1715)

Teòleg i escriptor. Dominicà (1664), tingué càrrecs dins l’orde. Intervingué virulentament contra el bisbe de Mallorca Pere d’Alagó amb motiu de l’interdicte posat per aquest al convent dominicà de la ciutat de Mallorca, a causa dels escàndols antilul·lians esdevinguts el 1699; fou exiliat de Mallorca.

Escriví en castellà, català i llatí en defensa de la doctrina de Tomàs d’Aquino, i contra la doctrina lul·lista i contra els errors atribuïts a Ramon Llull i la facultat de donar-li culte públic, entre d’altres.

Escriví també contra els botiflers (Montalván para todos) i és autor d’una Summa commentariorum sancti Thomae, en set volums (1630-47). Tots els seus nombrosos escrits, que han romàs inèdits, tenen un to polèmic i satíric.

Saura, Domènec

Deixa un comentari

(Llucena, Alcalatén, segle XVII – 1715)

Pintor i eclesiàstic. S’inicià en la pintura després d’ordenar-se sacerdot, a una edat ja avançada.

És autor de nombroses natures mortes i d’obres de temàtica religiosa: Mort de Sant Pasqual Bailon, a Vila-real; Sant Nicolau, a Llucena.

Roccapalumba, baronia de

Deixa un comentari

(Sicília, Itàlia, segle XVIII – segle XIX)

Jurisdicció feudal confirmada a Francesc de Montcada i Cirino (mort el 1742), que l’havia comprada el 1715. El 1802 passà als Platamone, ducs de Cannizaro.

Gelabert i Riera, Sebastià

Deixa un comentari

(Petra, Mallorca, 25 novembre 1715 – Manacor, Mallorca, 22 abril 1768)

Escriptor i artista popular. Des de la infantessa treballà al camp. Personatge de vida agitada, conegut per En Tià de Sa Real. La seva habilitat de glossador i els seus dots per pronosticar fets futurs li ocasionaren alguns conflictes amb la Inquisició, que l’acusà de bruixeria.

Entre altres obres, escriví una Descripció de la temporada de l’any 1744 i sigüents fins a 1750 (1846), comèdies religioses Vida de Santa Bàrbara, Comèdies de Sant Antoni de Viana i Comèdia de Sant Sebastià, i diversos entremesos, entre els quals l’Entremès de mosson Pitja, conservat per tradició popular.

A Mallorca, encara avui hom n’explica nombroses anècdotes.

Fernández de Mesa i Moreno, Tomàs Manuel

1 Resposta

(València, vers 1715 – febrer 1772)

(o Ferrandis)  Jurisconsult i economista. Advocat dels Reials Consells, exercí els càrrecs d’alcalde major de Gandia i de València, i alcalde del crim de l’Audiència valenciana.

Publicà Arte histórico y legal de conocer la fuerza y usos de los derechos nacional y romano en España y de interpretar aqués por éste y por el propio origen (1747), Oración que exhorta a estudiar las leyes de España por ellas mismas (1752) i Tratado legal y político de caminos públicos y posadas (1755).

Falcó de Belaochaga, Fèlix

Deixa un comentari

(València, 17 maig 1625 – 19 agost 1715)

Polític, militar i pintor. Tingué el grau de mestre de camp d’un dels terços de la milícia valenciana. Fou regidor perpetu i tres vegades jurat en cap de València.

El 1704 publicà un Árbol genealógico y cronológico de la sucesión de la monarquía… Hasta Felipe V. Durant la guerra de Successió es mostrà filipista; el 1706 fou desinsaculat per les autoritats fidels al rei-arxiduc Carles III.

Costurer i Garriga, Jaume

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1657 – Calataiud, Aragó, 1715)

Jesuïta erudit. Especialitzat en Ramon Llull, en defensà el culte i l’ortodòxia. Partidari de Felip V de Borbó, fou expulsat de Mallorca.

Els seus estudis tingueren una ressonància internacional, especialment entre els lul·listes alemanys. Es relacionà sobretot amb l’erudit Jean Battiste Sollier.