Arxiu d'etiquetes: 1714

Banc de Barcelona -1609/1714-

(Barcelona, 1609 – 1714)

Banc públic de dipòsit i gir. Creat pel municipi, per solucionar les tensions entre la Taula de Canvi i la banca privada.

Tenia facultats, igual que aquests, d’efectuar girs, i, a diferència de la taula, que no pagava sinó contra escriptura pública autoritzada per un notari, només exigia la signatura per al reintegrament de fons.

Era regit per un administrador, un tenidor de llibre major, un caixer, un notari i un bastaix; amb el temps arribaren a ésser nou persones. Tenia a càrrec seu l’administració del blat de la ciutat.

La primera petició al Consell de Cent de crear un banc d’aquestes característiques data ja el 1589. En pocs mesos, gràcies al nou banc, el municipi aconseguí de sanejar les seves finances, i el 1615 obtenia que fos prohibida l’actuació dels banquers particulars; el 1618 el Banc de Barcelona era instal·lat en un edifici propi, separat de la taula.

Tanmateix, l’època entre el 1640 i el 1714 fou difícil, i el banc, tal com hagué de fer la taula de canvi, hagué de tancar diverses vegades.

Amb la victòria de Felip V de Borbó el 1714 desaparegué.

Baixeres, Magí

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 1714)

Militar. Durant el regnat de Carles II lluità contra els francesos en la defensa de Barcelona (1697).

Esclatada la guerra de Successió espanyola, es posà al costat de la Generalitat i es distingí en els setges de Girona (1710-11) i de Barcelona (1706, 1714), on morí en combat.

Armengol i de Folch, Felip d’

(València, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Noble i militar. En 1699 era de guarnició a Barcelona, com a tinent d’infanteria. L’any següent ingressà a l’Acadèmia dels Desconfiats de la capital. Hi presentà diversos treballs de caràcter literari.

En pujar al tron Felip V de Borbó fou considerat austròfil. En 1705 entrà de tinent efectiu, amb el grau honorífic de tinent coronel, al famós regiment de Guàrdies Catalanes, que tant es distingí lluitant contra Felip V.

Atacada Barcelona per aquest rei en 1706, Armengol col·laborà activament a la defensa. Es destacà rebutjant amb la seva companyia una violenta escomesa enemiga contra la llengua de bou del sistema fortificat de Montjuïc.

L’arxiduc Carles d’Àustria el nomenà governador de Morella i de Callosa (1708), i tinent de Batlle General de València.

Caigut el País Valencià en poder dels borbònics, es retirà al Principat. Serví com a oficial al setge de Barcelona de 1713-14. A la terrible batalla final morí defensant la barricada alçada al Pla de Palau.

Armengol, Benet

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 14 agost 1714)

Militar. Era oficial d’infanteria en pujar al tron Felip V de Borbó. No trigà a ser considerat austròfil.

Participà a la guerra de Successió on assolí el grau de sargent major. Fou agregat a les forces de guarnició de Barcelona durant el setge de 1713-14.

El 17 de juny de 1714 era un dels caps de l’heroica defensa del convent de Caputxins, que resultà molt costosa per als assaltants.

El 14 d’agost participà a la terrible batalla del baluard de Santa Clara, on hi morí.

Arbúcies, combat d’ -1714-

(Arbúcies, Selva, 13 gener 1714)

Combat de la guerra de Successió, ocorregut entre forces catalanes i borbòniques.

Les forces de Felip V de Borbó, bàsicament un regiment de valons, foren totalment derrotades i perderen sis banderes.

Hom ha conservat encara el record d’aquesta victòria en la dita popular “Gent d’Arbúcies, gent d’astúcies: matavalons!“.

Antich i Saladrich, Josep

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)

Prohom. Germà de Tomàs. Prengué les armes contra els borbònics a la guerra de Successió.

Durant la defensa de Barcelona en 1713-14 fou capità del regiment regular d’infanteria de la Concepció, a les ordres directes de Villarroel.

L’11 de setembre, morí per la part del baluard de Sant Pere, a la fase final de la terrible i decisiva batalla d’aquella jornada.

Anglesola, Tomàs d’

(País Valencià, segle XVII – Barcelona, 13 juliol 1714)

Militar. Lluità a la guerra de Successió contra els borbònics.

El 1713 es trobava a Barcelona i fou nomenat tinent coronel del regiment regular d’infanteria de la Mare de Déu dels Desemparats, que agrupava els valencians que es trobaven a la ciutat.

Morí durant el gran atac contra la primera paral·lela d’aproximació a la plaça, oberta com a primer pas de les activíssimes operacions d’expugnació empreses pel duc de Berwick.

Acadèmia Desconfiada

(Barcelona, 1700 – 1714)

Institució. Anomenada també Acadèmia dels Desconfiats, fou creada amb l’objectiu de fomentar els estudis literaris i històrics.

La fidelitat a la casa d’Àustria que en demostraren els membres fou la causa de la seva desaparició arran de la victòria de Felip V de Borbó en la guerra de Successió.