(País Valencià, 1707 – 1833)
Antiga demarcació administrativa. Creada pel govern borbònic. Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Xixona.
Comprenia les foies de Xixona i de Castalla, la vall de Biar, el terme de l’Alforí i, separats per la governació d’Alacant, els termes d’Elx, i de les Salines d’Elda.
Fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.
(País Valencià, 1707 – 1833)
(o de Sant Felip) Antiga demarcació administrativa, creada pel govern borbònic. Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Xàtiva (o de Sant Felip).
Comprenia la Costera (excepte la vall de Montesa), la Vall d’Albaida (excepte l’Alforí i Agullent), la Valldigna, un sector de la Safor i de la Ribera Alta.
Fou suprimida definitivament amb la divisió provincial.
(País Valencià, 1304 – 1707)
Antiga demarcació administrativa del Regne de València, una de les tres en què fou subdividida la governació de València; d’origen medieval, subsistí fins a la Nova Planta.
Comprenia la part del País Valencià entre el Xúquer i la línia de Biar a Busot, límit meridional del Regne de València des de la conquesta de Jaume I fins a la incorporació de la meitat del Regne de Múrcia, el 1305.
El seu governador era lloctinent del governador de València (és a dir, del portantveus del governador general del regne), que tenia jurisdicció damunt seu. En 1565-72 tenia 102.478 hab (22.773 focs).
Fou anomenada també governació dellà Xúquer.
(València, 1640 – Múrcia, 1707)
Pintor. Fou deixeble d’Esteve Marc. Passà per Alacant (1678), però aviat s’establí a Múrcia.
Fou influït per Mateu Gilart, i féu pintures al convent de La Madre de Dios (Sant Agustí amb sant Llorenç Justinià i Sant Llorenç donant la comunió, 1689), a Santo Domingo (Les santes Margarides), etc.
Fill seu fou Llorenç Vila.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1707 a Manuel Mercader i de Calataiud pel rei-arxiduc Carles III.
Fou rehabilitat el 1916 per Antoni de Mercader i Vallier, fill del marquès de Malferit, amb la denominació de marquesat de la Vega de València.
(País Valencià, 1707 – 1833)
Antiga demarcació administrativa creada pel govern borbònic. Fou anomenada també govern, partit o corregiment de València.
Comprenia l’Horta (excepte Picassent, Alcàsser, Silla i Beniparrell, que eren de la governació d’Alzira), el Camp de Túria, els Serrans, amb Sinarques, i el Racó i part de la Foia de Bunyol (Xiva, Xest, Bunyol, Godelleta i Setaigües) i de l’Alt Palància (Sogorb, Altura, Xèrica, Navaixes, les Alcubles, Sacanyet, Begís i Teresa de Begís).
Fou suprimida definitivament el 1833, amb motiu de la divisió provincial.
(País Valencià, segle XIII – 1707)
Antiga demarcació administrativa. Comprenia tot el Regne de València en els seus límits del segle XIII, o sigui fins al port de Biar. Se subdividí en tres demarcacions: València, Castelló de la Plana (o dellà Uixó) i Xàtiva (o dellà Xúquer).
Aquesta organització perdurà fins a la Nova Planta (1707). En 1565-72 la governació estricta de València tenia 128.290 habitants, 37.071 dels quals eren moriscs.
(Illes Balears, segle XVIII – )
Títol concedit el 1707, pel rei-arxiduc Carles III, al capità Nicolau Truiols i Dameto, senyor de la Torre del Fangar i cavaller d’Alcántara. Continua en la mateixa família.
La casa pairal, que havia d’ésser la dels marquesos de la Torre –ça la Torre-, a Palma de Mallorca, fou feta construir per Francesc Truiols (1696-1738) a l’enginyer Martín Gil de Gainza. Actualment és seu del Col·legi d’Arquitectes.
(Sorita de Morella, Ports, segle XVII – País Valencià ?, segle XVIII)
Prelat. Ingressà a l’orde dels caputxins. Es pronuncià a favor de Carles d’Àustria. El 1707, quan el País Valencià caigué en poder dels borbònics, es trobava a Barcelona.
El reu austríac el nomenà, el 22 de desembre de 1707, bisbe de Sogorb.
(Gata, Marina Alta, 1707 – Cadis ?, Andalusia, 1785)
Prelat i frare franciscà. Professà el 1723. Després d’ocupar diversos càrrecs de l’orde i ser-ne provincial, fou successivament bisbe de Canàries i de Cadis.
Deixà sermons i pastorals remarcables.
Dades dels Països Catalans 