Arxiu d'etiquetes: 1701

Finestres i de Monsalvo -germans-

6 Respostes

També eren germans de Josep, de Jaume i de Daniel Finestres i de Monsalvo.

Francesc Finestres i de Monsalvo  (Barcelona, 1689 – 1762)  Professor de dret canònic de Cervera i erudit. Canonge de Girona i de Lleida.

Ignasi Finestres i de Monsalvo  (Barcelona, 1701 – segle XVIII)  Jerònim, arxiver i bibliotecari de la Vall d’Hebron.

Marià Finestres i de Monsalvo  (Barcelona, 1694 – 1759)  Monjo de Poblet. Junt amb el seu germà Jaume, havien estat companys de Gregori Maians i Siscar al col·legi barceloní de Cordelles.

Pere Joan Finestres i de Monsalvo  (Barcelona, 1690 – Catalunya, 1769)  Eclesiàstic. Fou catedràtic de la universitat de Cervera i canonge del capítol de Lleida.

Cruïlles de Santa Pau -varis bio-

5 Respostes

Galceran-Miquel de Cruïlles de Santa Pau i de Barutell  (Catalunya, segle XVI – vers 1570)  Baró de Castellfollit i de Mosset. Fou el successor de Guerau Joan de Cruïlles i de Santa Pau, i fou succeït per Guerau de Cruïlles de Santa Pau i de Cabrera.

Guerau de Cruïlles de Santa Pau i de Cruïlles  (Catalunya, segle XVI – després 1611)  Comte de Montagut i baró de Llagostera. Fou el successor de Guerau de Cruïlles de Santa Pau i de Cabrera, i fou succeït per:

Hug de Cruïlles de Santa Pau i de Cruïlles  (Catalunya, segle XVI – 1625)  Noble. Comte de Montagut i baró de Llagostera. Germà i successor de Guerau. A la seva mort fou succeït per:

Galceran de Cruïlles de Santa Pau i de Vila-seca  (Catalunya, segle XVII – vers 1701)  Noble. Comte de Montagut i baró de Llagostera. Fou el successor d’Hug de Cruïlles de Santa Pau i de Cruïlles. Morí sense fills, i féu hereva la seva muller, que transmeté els béns als Margarit, els quals es cognomenaren també Cruïlles de Santa Pau i s’intitularen comtes de Montagut.

Llupià i Roger, Carles (IV) de

(Rosselló, segle XVII – Barcelona, segle XVIII)

(o Àngel Carles)  Noble i militar. Fill de Carles (III) de Llupià i de Vilanova.

Era baró de Llupià, Castellnou, Molig i Pracols i senyor de Vilarmilà, Coma, Gallifa i Rocacrespa.

Fixà definitivament la residència a Barcelona. Fou capità de cavallers, cavaller de l’orde de Sant Joan i primer marquès de Llupià.

Fores germans seus:

Felip (I) de Llupià i Roger  (Rosselló, segle XVII – 1701)  Baró de Llupià i de Castellnou. Fou el successor del seu pare.

Francesc (I) de Llupià i Roger  (Catalunya, segle XVII – 1735)  (o Joan Francesc)  Segon marquès de Llupià. Fou capità de dragons. Fou el pare de:

  • Francesc (II) Gaietà de Llupià i de Marimon  (Rosselló, segle XVIII – 1762)  Tercer marquès de Llupià. Només deixà una filla i hereva, que morí tot seguit, i fou succeïda pel seu germà Josep (I).
  • Josep (I) de Llupià i de Marimon  (Rosselló, segle XVIII – 1771)  Cinquè marquès de Llupià, senyor de Gallifa i Rocacrespa. Fou el darrer de la seva línia.

Guerau, Francesc

1 Resposta

(Girona, 1640 – Barcelona, 1701)

Escriptor i jesuïta (1655). Fou rector dels col·legis jesuítics de Barcelona, Urgell, Mallorca i Saragossa. Censor del Sant Ofici i predicador.

Escriví una sèrie d’obres, molt divulgades. És especialment remarcable La fe triunfante en cuatro actos celebrados en Mallorca por el Santo Oficio de la Inquisición (1691), descripció minuciosa de quatre actes de fe contra judaïtzants.

Casanova i Bosch, Rafael

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 març 1701 – Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 1768)

Ciutadà honrat. Fill de Rafael Casanova i Comes.

Combaté com a alferes a les ordres de Manuel Desvalls, que defensava Cardona contra les tropes de Felip V de Borbó.

Després de la capitulació de Barcelona l’11 de setembre de 1714, passà a la casa pairal dels Bosc, a Sant Boi de Llobregat, on amagà el seu pare.

Cursà els estudis de dret a la nova universitat de Cervera.