(Barcelona, 1691 – 1771)
Frare caputxí. És autor de diversos llibres piadosos escrits en castellà.
Barcelona, Feliu de -1691/1771-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1691
Bonet, Joan
(Olot, Garrotxa, 1621 – 1691)
Escriptor. Carmelità descalç a Olot (1636), ocupà diversos càrrecs dins l’orde.
Publicà, entre d’altres obres, Jardín del Carmelo (1660) i Elegàncies de Paulo Manucio (1679), traducció catalana de la versió castellana de Llorenç Palmireno.
Finestres i de Monsalvo, Jaume
(Barcelona, 1691 – Poblet, Conca de Barberà, 1769)
Historiador. Germà de Josep, Daniel, Francesc, Pere Joan, Marià i Ignasi. Ingressà a l’orde del Císter (1715), a Poblet, on professà (1716) i fou ordenat sacerdot (1721).
Ensenyà en els col·legis de l’orde a Osca i a Cervera, on fou rector del 1732 al 1736.
Per encàrrec de l’abat Francesc Fornaguera escriví una Historia del Real Monasterio de Poblet, en publicà el primer volum el 1746 i una edició completa, en cinc volums, entre el 1753 i el 1765 (reeditada a Barcelona el 1948).
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel
(Wolfenbüttel, Alemanya, 28 agost 1691 – Viena, Àustria, 21 desembre 1750)
Emperadriu d’Alemanya, reina de Catalunya i lloctinent de Catalunya (1711-13).
Es casà amb el rei Carles III de Catalunya; el matrimoni se celebrà a Viena per poders, i personalment (1708) a Barcelona, on residí la cort.
El 1711, mentre el seu marit, elegit emperador, anava a residir a Viena, l’emperadriu restà a Barcelona en qualitat de lloctinent de Catalunya; el 1713, decidit l’abandó de Catalunya a les mans dels Borbó, partí també ella de Barcelona.
Contràriament a allò que tot Europa suposava, els catalans no s’oposaren a la partença, tot i que era llur darrera garantia davant la decisió aliada de sacrificar-los. Tornada a Viena, es mostrà poc afable amb els refugiats catalans de la cort imperial.
Creixell, comtat de
(Catalunya, segle XVII – )
Títol, concedit el 1691 al noble Ramon de Sagarriga i de La Puente, senyor de Creixell (Alt Empordà).
El seu nét i tercer comte fou l’erudit Joan de Sagarriga i de Reard.
Passà als Borràs, valencians, i als Cebrián.
Cortiada, Miquel
(Lleida, segle XVII – Barcelona, 1691)
Jurisconsult. Fou catedràtic de dret romà a la Universitat de Lleida i, posteriorment, regent de l’Audiència de Catalunya.
Escriví Decisiones cancellarii et Sacri Regni Senatus Cathaloniae (1661-65), tractat de dret comparat dels estats de la corona catalano-aragonesa, i un Alegado (1671) per defensar el patronat reial contra l’abat de Bellpuig de les Avellanes.
El seu fill fou Sebastià Cortiada (Barcelona, segle XVII) Jurista. Publicà un erudit Discurso sobre la jurisdicción del virrey y del… capitán general del Principado de Cataluña (1676).
Dades dels Països Catalans 