(Artà, Mallorca, 1595 – Palma de Mallorca, 1670)
Lul·lista. Religiós observant, fou examinador sinodal, qualificador del Sant Ofici i provincial del seu orde des del 1651. Actuà en dues ocasions a Roma com a síndic de la causa de beatificació de Ramon Llull. Gaudí de fama com a orador.
Publicà Motius que ha tingut lo present Regne de Mallorca per fer lo vot i jurament acirca de la santa confessió, la Immaculada Concepció de Maria Sacratíssima i diversos sermons, un d’ells sobre Llull (1645).
(la Salzadella, Baix Maestrat, 1670 – València, 1746)
Frare carmelità. Deixà escrits nou volums de sermons i de treballs diversos.
(Ciutadella, Menorca, 28 gener 1670 – 1 juliol 1729)
Cavaller. Promotor de l’alçament a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria (1706). Dirigí la lluita contra els partidaris de Felip V de Borbó a l’illa.
Vençuts els revoltats amb l’arribada de reforços borbònics, fugí a Mallorca. En ocupar els anglesos Menorca (1708), hi tornà i hi fou capità i governador civil.
Casat amb Àgata Martorell i Esquella, originà la segona branca dels Saura, avui residents a Maó.
(Campos, Mallorca, vers 1670 – Llucmajor, Mallorca, 1745)
Jurista i sacerdot. Doctor en drets. El 1699 fou catedràtic d’institut i posteriorment de prima de cànons a la Universitat de Mallorca. Fou oïdor de la Reial Audiència de Mallorca.
Partidari de Carles d’Àustria, acabada la guerra de Successió deixà les seves activitats públiques i fou ordenat sacerdot. Va ésser nomenat rector de Puigpunyent (1729) i de Llucmajor (1736).
Obres: Tractat de Dret civil, Primitia cononum sive materiae et elucubrationescanonicae, etc.
(Albalat de la Ribera, Ribera Baixa, segle XVII – Màlaga, Andalusia, 1660/70)
Historiador. Frare trinitari. Mestre de l’orde, provincial i vicari general de Gran Bretanya i Irlanda.
És autor de les obres Compendio histórico de la orden de la Santíssima Trinidad (1653-54), Chronicon ordinis Sanctissimae Trinitatis (Verona, 1645) i Vida de D. Pedro Figueras Carpi, obispo de Jaén y mártir de Granada.
Figueres (València ?, segle XIV – segle XV) Poeta. Hom li atribueix la composició de tres poemes amorosos i un de caràcter religiós recollits als cançoners Vega-Aguiló i de París.
Figueres (Catalunya, segle XVIII) Religiós jesuïta. El 1635 publicà una Suma espiritual.
Francesc Figueres (Barcelona, segle XVII) Frare franciscà. El 1651 publicà una Apologia de l’orde de Sant Francesc.
Nicolau Josep Figueres (Sueca, Ribera Baixa, 1594 – València, 1670) Frare dominicà. Residí al convent de Sant Domènec de València, on hi prengué l’hàbit el 1610. Fou bon hebraista. Publicà, en llatí i en castellà, diverses obres religioses.
(Olocau de Carraixet, Camp de Túria, 1623 – País Valencià, 1670)
Escriptor. Senyor de Saranyana, cavaller de Montesa i batlle de Morella.
És autor d’una Miscelánea sacra de varios poemas (1658), d’una paràfrasi en castellà de la biografia de sant Antoni Abat del patriarca Atanasi (El sol de Oriente…, 1665) i d’una Vida de san Jorge (publicada el 1738), i deixà inèdita una història del santuari de la Balma.
Algunes poesies seves figuren en edicions coetànies.
(Palma de Mallorca, 1670 – la Valeta, Malta, 15 gener 1741)
Fill de Ramon Despuig i de Rocabertí, i germà de Joan i de Llorenç. Gran mestre de Sant Joan a Malta des del 1736.
Havia estat batlliu de l‘orde de l’Hospital a Mallorca i senescal de l’orde a Malta.
Renovà, amb criteris del temps, la legislació de l’illa, i embellí l’església de Sant Joan.
(València, després 1607 – 1670)
Poeta en català i castellà. Procurador patrimonial de la batllia de València des del 1655. Participà a l’acadèmia literària de Basili de Castellví (1668) i en els certàmens poètics celebrats a València el 1667 i el 1669.
Poesies seves figuren entre els preliminars de diverses edicions de l’època. Sembla que escriví també comèdies que foren representades.
Signava normalment amb el nom de Ceferí Clavero de Falces.
(València, 7 octubre 1670 – )
Institució fundada pel municipi per acollir infants, vells i invàlids desvalguts. El 1848 se’n féu càrrec la diputació provincial. Fou instal·lada a l’antiga Casa dels Paraires i a l’hort d’en Cendra, sobre els solars de l’enderrocada moreria.
El 1952 fou traslladada a unes noves instal·lacions a la barriada de Soternes, obra de l’arquitecte Pallares. Disposà de bons tallers de torneria, d’electricitat, impremta, fusteria, sastreria, etc, i de camps d’esports, piscina, etc. i en tenien cura les filles de la caritat.
A partir del 1981 l’edifici és un institut d’ensenyament i alberga la Universitat Nacional d’Educació a Distància.
Dades dels Països Catalans 