(Palma de Mallorca, 1601 – la Valetta, Malta, 28 octubre1663)
Cavaller. Fill de Marc Antoni Cotoner i de Santmartí i de Joana d’Olesa, i germà de Nicolau, Bernat, Marc Antoni, Miquel i Francesc. Gran mestre de l’orde de Sant Joan de Jerusalem.
Lluità contra els turcs i fou batlliu de l’orde a Mallorca.
A Malta millorà la casa de l’hospital i enriquí artísticament l’església. Va encunyar monedes d’or i d’argent amb el seu bust i les armes de Malta.
(Atzeneta del Maestrat, Alt Maestrat, 1530 – País Valencià, 1601)
Eclesiàstic. Per les seves virtuts visqué en opinió de sant.
El 1828 fou instruït expedient per a la seva canonització.
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1601 – Barcelona, 1662)
Eclesiàstic i frare dominicà. Fill de Francesc Crespí de Valldaura i de Borja, i germà de Cristòfor i de Lluís. Fou provincial d’Aragó del seu orde.
El 1654 fou nomenat bisbe de Vic, on excel·lí per les seves virtuts.
(Nàpols, Itàlia, 1601 – Tarragona, 1641)
Duc de Tagliacozzo i militar. Marit de Margarida d’Àustria. Durant la Guerra dels Segadors lluità en l’exèrcit de Felip IV.
Fou lloctinent de València (1640) i del Principat (1641). Morí poc temps després, durant l’atac catalano-francès a Tarragona.
(Catalunya, segle XVI – 1601)
Noble. Fill de Serafí Carròs de Centelles. Es disputà la baronia de Centelles amb les seves cosines Joana i Violant Carròs de Centelles i de Pinós.
Obtingué finalment sentència el 1600 en la successió de la baronia de Centelles i del comtat de Quirra, i obtingué també el títol de comte del Castell de Centelles.
Fou succeït per la seva filla Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita.
(Catalunya, segle XVI – 1601)
Varvassor de Foixà. Fill i successor de Bernat Alemany de Foixà-Boixadors i de Cruïlles.
Continuà el litigi familiar per a recuperar Boixadors, amb Gaspar de Vilanova, nét d’Aldonça de Foixà i de Santmiquel, i ho aconseguí.
Deixà una sola filla, Jerònima de Foixà-Boixadors i de Xetmar (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Varvassora de Foixà i Boixadors. Es casà el 1590 amb Sever de Salbà i de Vallseca. El fill d’aquests, que la succeí, s’anomenà:
Galceran de Foixà-Boixadors-Salbà (Catalunya, segle XVII – vers 1639) Varvassor de Foixà i Boixadors. Tingué dos fills que el succeïren, Bernat i:
Tomàs de Foixà-Boixadors-Salbà i de Xetmar (Catalunya, segle XVII) Varvassor de Foixà i de Boixadors. Morí sense fills i fou succeït pel seu germà Bernat.
(Olot, Garrotxa, 30 juliol 1518 – Sevilla, Andalusia, 16 maig 1601)
Escriptor. Jesuïta, va assistir a la primera congregació general de l’orde a Roma (1558).
El 1560 fou nomenat prepòsit de la província d’Aragó, i després de la de Toledo.
Escriví diversos tractats d’espiritualitat.
(Torrijos, Toledo, Castella, 20 gener 1553 – Palerm, Sicília, Itàlia, 17 desembre 1601)
Lloctinent de Catalunya (1592-96). Marquès d’Elx i senyor de Crevillent.
Durant el seu govern, el bandolerisme assolí un moment crític amb les infiltracions d’hugonots i la revolta de Joan Cadell (1592). Actuà de forma autoritària prescindint sovint de les constitucions.
Per pressió de la duquessa de Cardona, Joana d’Aragó, fou nomenat virrei de Sicília.
Dades dels Països Catalans 