Arxiu d'etiquetes: 1575

Rocamora, Tomàs de

Deixa un comentari

(València, vers 1575 – Palma de Mallorca, 1653)

Bisbe de Mallorca (1644-53) i mestre general de l’orde dominicà. Vers el 1593 professà al convent dominicà de Saragossa i estudià a la seva universitat. En el capítol general de l’orde de Tolosa del 1628 fou creat mestre de teologia i tramès al convent d’Oriola, d’on fou prior de la comunitat i rector de la universitat.

El 1642 assistí al capítol general de Gènova, on fou deposat el català Rodolfí i elegit el francès Miquel Margarin, germà del cardenal. L’oposició al candidat francès féu elegir Tomàs de Rocamora com a mestre general de l’orde, però el papa Urbà VIII féu reposar al cap de poc Rodolfí i cessà així el curt generalat de Rocamora (1642-43).

Bisbe de Mallorca, obtingué el 1649 la reconciliació dels dos partits ciutadans rivals dels caraments i caravalls, i destacà per la seva actuació en la pau del 1647 i en l’epidèmia del 1652.

És autor de dos tractats llatins explicant les incidències del capítol de Gènova del 1642 i la seva elecció com a mestre general.

Ferrández, Francesc

Deixa un comentari

(Elda, Vinalopó Mitjà, segle XVI – Tarragona, 1575)

Frare dominicà. Excel·lí per la seva pietat i les seves virtuts, que li donaren gran fama.

Casanate i Rojas, Melcior

Deixa un comentari

(Tarragona, 1575 – 1605)

Religiós carmelità. Fou professor de teologia i filosofia a Itàlia.

És autor d’un llibre d’oracions, una Didàctica i una Retòrica.

Fontanella, Joan Pere

5 Respostes

(Olot, Garrotxa, 22 juliol 1575 – Perpinyà, 1649)

Jurista i polític. Jurisconsult de prestigi internacional (sintetitzà el dret comú amb el dret especial de Catalunya), assessor jurídic de la Generalitat i del Consell de Cent, fou elegit conseller en cap el 1640, i com a tal va presidir la Junta de Guerra formada per militars catalans i francesos el 1641.

Fou un enèrgic defensor de les llibertats catalanes davant el virregnat del duc d’Alcalá. Fou un dels caps revolucionaris que, des de l’inici de la revolta catalana contra Felip IV, s’havia compromès a tractar amb els francesos i va tenir un paper fonamental en els fets que portaren a la proclamació de la República Catalana i a la unió amb França.

Va escriure De pactis nuptialibus, sive capitulis matrimonialibus tractatus (1612), amb reedicions a Ginebra, Venècia i Lió, i Sacri Senatus Cathaloniae decisiones (1639).

Fou el pare de Francesc i de Josep Fontanella i Garraver.

Fernández de la Cueva y de la Cueva, Francisco

Deixa un comentari

(Cuéllar, Castella, abril 1575 – Madrid, 1637)

Lloctinent de Catalunya (1616-19), virrei de Sicília (1627-32) i president del Consell d’Aragó (1632-37). Setè duc d’Alburquerque.

Durant la lloctinència es valgué del suport de la burgesia per imposar-se al món nobiliari.

Féu desaparèixer gairebé totalment el bandolerisme aristocràtic, contra el qual desplegà una política de força (decretà centenars d’execucions, entre les quals, la de Joan Sala “Serrallonga”).

Després fou destinat a l’ambaixada d’Espanya a Roma.

Cervantes de Gaeta, Gaspar

3 Respostes

(Trujillo ?, Castella, 1512 – Tarragona, 17 octubre 1575)

Arquebisbe de Tarragona (1568-75). El 1570 fou creat cardenal. No arribà a la seu tarragonina fins al 1572.

Aviat es destacà per la seva activitat: hi celebrà un concili provincial (1572-74), creà la Universitat de Tarragona (1572), per a la qual féu successives donacions fins a un total de vint mil lliures catalanes; obtingué del papa Pius V la supressió del convent d’Escornalbou, les rendes del qual foren destinades a la creació d’un seminari conciliar (1575); fundà també una casa de provació i noviciat de la Companyia de Jesús (1575).

Féu traduir al català els seus Avvertimenti per les persone ecclesiastiche… (Roma, 1568), impresos a Barcelona el 1573 per difondre l’esperit del concili de Trento.

En el seu testament (octubre 1575) deixà regulats minuciosament les rendes i el funcionament de la Universitat de Tarragona, fet que impedí que fos abolida per Felip V de Borbó.