Arxiu d'etiquetes: 1553

Sandoval-Rojas y de Borja, Francisco Gómez de

2 Respostes

(Tordesillas, Castella, 1553 – Valladolid, Castella, 17 maig 1625)

Privat de Felip III. Fou el cinquè marquès de Dénia. Fill i successor de Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Zúñiga i d’Isabel de Borja (filla del sant duc de Gandia). Gentilhome de la cambra del rei, es guanyà l’amistat del príncep Felip, i potser per allunyar-l’en fou nomenat lloctinent general de València (1595-97).

Amic de la fastuositat, durant la seva lloctinència tornà a València una mica de la seva antiga magnificència. Combaté el bandolerisme. Mort el rei (1598), esdevingué ja des del primer moment privat del nou rei Felip III: inaugurà així la sèrie de privats dels Àustria.

Organitzà el viatge del rei i l’hostatjà al seu palau de Dénia el 1599 quan hi anà per casar-se amb Margarida d’Àustria: les magnificents festes amb què obsequià el rei foren explicades per Lope de Vega, testimoni presencial, en un poema (Fiestas de Denia). Aquest viatge li valgué nombroses prodigalitats per part del rei, entre les quals el títol de duc de Lerma, amb el qual des d’aleshores fou conegut.

Fou partidari des del primer moment de l’expulsió dels moriscs, i, duta a terme aquesta (1609), ens diu que ell i els seus fills reberen cinc milions i mig de rals de les cases de moriscs que s’apropiaren, en terres valencianes. Envoltat de consellers venals, se serví de la venda de càrrecs i jurisdiccions i de la manipulació del sistema monetari per a acumular innombrables riqueses i honors.

Espanyol, Benet

Deixa un comentari

(Illes Balears, 1482 – 1553)

Escriptor dominic. És autor del poema de caire religiós Devota contemplació (1541) i de la resposta en vers a l’obra de Francesc d’Olesa Menyspreu del món (1540).

És conserva inèdit un manuscrit sobre Palma de Mallorca, amb especial referència als jueus.

Berard i Palou, Hug

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1553 – 29 maig 1594)

Lloctinent de Mallorca (1583). Fill de Joanot Berard i Gual. Jurista, fou consultor del Sant Ofici, advocat fiscal del rei, oïdor de l’audiència i ministre de la Rota.

Nomenat lloctinent, hagué de fer cara a l’ocupació de l’illa de Cabrera pels corsaris barbarescs (1583). Com a recompensa Felip II li concedí (1591) privilegi nobiliari.

Deixà nombrosos escrits professionals, així com un llarg informe a favor de Ramon Llull (1594).

Anyes, Joan Baptista

6 Respostes

(València, 1480 – 1553)

Teòleg i poeta en llatí i en castellà. La seva família era originària de Gènova. Format a la naixent universitat de València. Estigué molt vinculat a la casa dels comtes d’Oliva i en general a les classes dirigents civils i eclesiàstiques de València.

Compongué, tot i estar emparentat amb els caps dels agermanats, diverses Apologiae en vers i llargs comentaris en prosa en lloança del lloctinent i dels nobles valencians implicats en la guerra de les Germanies: escrites vers 1521, no publicades fins al 1543, constitueixen una de les primeres relacions històriques d’aquesta convulsió social.

Saludà l’arribada de Tomás de Villanueva a la seu valenciana amb una Elegia in mala nostra temparum (1544). Milità ideològicament en el camp antierasmista: Apologeticon panegyricon (1550).

És autor, a més, d’una Egloga in nativitate Christi (1527), i, en català, d’una Vida, martiri i translació dels gloriosos màrtirs e reals prínceps sant Abdon i Senén (1542) i d’unes cobles a La vida del gloriós abat i màrtir sant Julià (1527), que denoten una influència de Roís de Corella. La seva obra més ambiciosa, continguda en un còdex, és Phantalia, en vers i llargs escolis erudits.

El seu cognom figura en les obres llatines en la forma d’Agnesius, en les catalanes, d’Agnes.

Agnès, Joan Baptista

Deixa un comentari

(València, 1480 – 1553)

Escriptor i eclesiàstic. Autor, en llatí, d’una apologia de valor històric sobre l’actuació dels cavallers valencians que reprimiren la revolta de Germanies, i d’una altra sobre el virrei marquès de Cenete.

En llengua catalana va escriure dues obres hagiogràfiques: La Vida de Sant Julià i Santa Basilissa, i la Vida, martiri i traslació dels gloriosos màrtirs e reals prínceps Sant Abdon i Senén (1542).

Fletxa, Mateu (I)

4 Respostes

(Prades, Baix Camp, 1481 – Poblet, Conca de Barberà, 1553)

(dit el Vell)  Compositor. Estudià segurament amb Joan Castelló, mestre de capella de la catedral de Barcelona.

En 1523-25 fou mestre de capella de la catedral de Lleida, on havia estat cantor, i en 1544-48, mestre de capella de les infantes Maria i Joana, filles de l’emperador Carles V. Durant els anys que hom en desconeix l’activitat, sembla que tingué relacions amb el País Valencià.

La seva actuació a la cort castellana el familiaritzà amb el repertori de música hispànica i amb la música religiosa i profana francesa, germànica i italiana que executava la capella imperial.

Les obres més importants de Fletxa són les ensalades. Les nadales conservades de Fletxa a tres i a quatre veus mostren una tècnica contrapuntística notable. Algunes obres seves foren transcrites per a veu i viola de mà.

Tot i compondre la peça Què farem del pobre li han estat atribuïdes altres peces anònimes amb text català del Cançoner del duc de Calàbria.

Fou l’oncle de Mateu Fletxa el Jove.

Domènec, Antoni Vicenç

Deixa un comentari

(Grions, Selva, 1553 – Girona, 30 octubre 1607)

Historiador i eclesiàstic. Dominicà, el 1605 fou nomenat mestre de filosofia i de teologia al convent que l’orde tenia a Llutxent (Vall d’Albaida).

Estudià en diversos arxius del Principat, publicà Flos sanctorum o historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña (1602) i traduí al castellà les vides dels sants dominicans escrites per Antoni.

Cárdenas y de Portugal, Bernardino de

2 Respostes

(Torrijos, Toledo, Castella, 20 gener 1553 – Palerm, Sicília, Itàlia, 17 desembre 1601)

Lloctinent de Catalunya (1592-96). Marquès d’Elx i senyor de Crevillent.

Durant el seu govern, el bandolerisme assolí un moment crític amb les infiltracions d’hugonots i la revolta de Joan Cadell (1592). Actuà de forma autoritària prescindint sovint de les constitucions.

Per pressió de la duquessa de Cardona, Joana d’Aragó, fou nomenat virrei de Sicília.

Blai, Pere (II)

9 Respostes

(Barcelona, 1553 – 3 juliol 1620)

Arquitecte. Fill de Pere Blai i continuador de la tradició familiar. Actuà al Camp de Tarragona, on, juntament amb Jaume Amigó, introduí el purisme greco-romà a Catalunya.

Obra cabdal en aquest estil és l’església de la Selva del Camp, construïda entre 1582 i 1584. Continuà la capella del Santíssim a la seu de Tarragona (1592), i restà com a arquitecte d’aquella seu, en la qual construí la capella de Sant Cosme i Sant Damià i les de Sant Joan i Sant Fructuós. Construí el temple de Sant Llorenç per als carmelitans de Tarragona, i féu obres al palau arquebisbal.

Vers el 1599 traçà el projecte de l’església de Cornudella de Montsant i el del temple de Vallmoll, anterior a l’actual. També elaborà un projecte d’església per a Igualada.

A Barcelona, entre el 1580 i el 1620, féu la seva obra més important, que fou la part nova del palau de la Generalitat, amb el Saló de Sant Jordi i la façana que dóna a la plaça de Sant Jaume.

El 1609 començà la creu del Portal del Mar, i sembla que també féu la famosa Creu Coberta, als afores de la ciutat, i l’església de Sant Andreu de Llavaneres.