Arxiu d'etiquetes: 1502

Viciana, Rafael Martí de

6 Respostes

(Borriana, Plana Baixa, 24 octubre 1502 – 21 maig 1582)

Historiador. Nét de Martí de Viciana. Doctorat en drets a València, fou notari de la cort del batlle i justícia de Borriana.

Escriví en català, però publicà en castellà una Crónica de la… ciudad de Valencia y su reino, en quatre parts o llibres, en la qual treballà més de 48 anys en la recerca de documents, sovint de primera mà: de la Primera parte no es conserva cap exemplar. El Libro segundo, nobiliari valencià, i el Libro tercero, descripció topogràfica de les poblacions del regne, foren editats el 1564 i reeditats en 1881-82. El Libro quarto, el dedicà a la relació -com a testimoni presencial dels fets, prou imparcial, malgrat el seu caràcter oficial- de la revolta de les Germanies de València, en la qual morí el seu pare; fou publicat el 1566 a Barcelona. L’obra, escrita amb un concepte moralista de la història, fou molt combatuda, i bona part dels exemplars foren destruïts.

És autor, també, d’unes Alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana (1574), editat igualment en versió castellana, on pretén, tanmateix, de defensar, amb arguments pseudo-científics la major puresa de la valenciana enfront de la castellana.

Sandoval-Rojas y de Avellaneda, Fernando de

2 Respostes

(Castella, segle XV – 1474)

Noble. Cinquè comte de Dénia. Estigué al servei d’Alfons IV el Magnànim i Joan II el Sense Fe.

Fou pare de Diego Gómez de Sandoval-Rojas y Manrique de Lara (Castella, segle XV – 1502)  Noble. Fou sisè comte de Dénia i el 1484 fou creat marquès de Dénia. Pare de Bernardo de Sandoval-Rojas y de Mendoza.

Del Giudice, Boffillo

Deixa un comentari

(Nàpols, Itàlia, segle XV – Rocacorba, Llenguadoc, 1502)

(fr: Boffile de Juge)  Militar. Estigué a la cort d’Alfons IV de Catalunya. El 1462 es posà al servei de Lluís XI de França, i participà com a capità a la guerra civil catalana i col·laborà a la derrota de Joan II el Sense Fe a Peralada (1472).

Durant l’ocupació francesa del Rosselló fou nomenat lloctinent i capità general dels comtats de Rosselló i Cerdanya (1475-91) i dugué a terme la repressió dels vençuts.

Cardona i de Navarra, Joan de

1 Resposta

(País Valencià, vers 1430 – Ondara, Marina Alta, 6 febrer 1502)

Magnat. Únic fill d’Hug de Cardona i de Gandia, i de Blanca de Navarra. Majordom de Carles de Viana, en morir aquest (1461), passà al servei d’Enric IV de Castella i lluità contra Joan II de Catalunya. Prengué part en les converses de Baiona (1463) i l’any següent oferí els seus serveis al conestable de Portugal.

Casat amb Maria Fajardo, filla de l’adelantado castellà de Múrcia, s’establí a València.

Reconciliat amb Joan II el 1467, participà en la incorporació del marquesat de Villena (1474) i, el 1477, en les lluites nobiliàries de València, al costat dels Corella i contra el comte d’Oliva.

Boada, Joan -abat Poblet-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Poblet ?, Conca de Barberà, 21 gener 1502)

XLV Abat de Poblet (2 maig 1499 – 21 gener 1502). Els seus tres predecessors foren castellans.

Vacant l’abadiat per la mort del darrer, l’abat Coello, el novembre de 1498, el monestir passà mig any regit pel prior, sense que la comunitat gosés elegir nou abat, tenint en compte que coaccions estranyes podien influir sobre la votació, com ja havia passat massa vegades.

Per conjurar aquest perill, fou decidit de fer els nomenaments amb caràcter triennal, almenys amb caràcter pràctic, exigint al nou abat el jurament de dimitir al tercer any mentre el papa no autoritzés aquell canvi de sistema.

En aquestes condicions fou elegit l’abat Boada. Prestà el jurament esmentat davant l’abat del monestir de Benifassà. Havent-se negat el papa Alexandre VI a revocar el caràcter perpetu de l’abadiat, fou sol·licitada de l’abat de Benifassà la dispensa del jurament, per tal que l’abat Boada restés essent perpetu com els seus antecessors. La dispensala fou atorgada pel febrer de 1501.

Pendent encara la butlla de confirmació pontifícia, morí Joan Boada, que en realitat no arribà a exercir l’abadiat amb plenes atribucions. En fou successor Domènec Porta.