Arxiu d'etiquetes: 1481

Despuig i de Santmartí, Francesc

2 Respostes

(Illes Balears, segle XV)

Nét de Berenguer Despuig. Fou ambaixador (1475) de Mallorca al rei, com també ho fou el seu nét Nicolau Despuig i de Santmartí (Illes Balears, segle XVI)  Ambaixador de Mallorca (1548) davant de Carles I, el qual l’armà cavaller a Augsburg.

Francesc fou el pare de:

  • Miquel Despuig i de Santacília  (Illes Balears, segle XV – després 1481)  Fou el fundador de la branca dels Gual-Despuig. Tingué la possessió de Son Puig. El seu quinquenèt fou Jaume Despuig i Caselles.
  • Nicolau Despuig i de Santacília  (Illes Balears, segle XV – segle XVI)  Jurat de Mallorca (1512). Fou el pare de Gil de Despuig i Santmartí.
  • Rafael Despuig i de Santacília  (Illes Balears, segle XV – segle XVI)  Fou el pare de Francesc Despuig i Serralta (Illes Balears, segle XV – segle XVI), que fou vice-almirall de Nàpols (1523).

Castellví i de Vic -germans-

2 Respostes

Francesc de Castellví i de Vic  (València, segle XV – 6 setembre 1506)  (o Franci de Castellví)  Poeta. Baró de Benimuslem i senyor de Mulata. El 1464 fou nomenat cambrer del príncep Ferran (futur Ferran II de Catalunya); el 1476 era majordom reial a València, càrrec que encara tenia el 1495. El 1496 fou nomenat jurat de València, i el 1497, conseller. És autor d’uns Escacs d’amor, que va escriure juntament amb Bernat Fenollar i Narcís Vinyoles. Participà al certamen poètic del 1474, del qual es conserva el recull Obres e trobes en llaors de la Verge Maria.

Lluís de Castellví i de Vic  (València, segle XV – 1481)  Poeta. El 1461 es casà amb Violant de Montpalau, a qui Joan Roís de Corella dedicà la seva Vida de la gloriosa santa Anna. Contertulià del seu consogre Berenguer Mercader, figura en el Perlament en casa de Berenguer Mercader de Roís de Corella. Un romanç seu en castellà fou inclòs en el Cancionero general d’Hernando del Castillo.

Borja i Cattanei, Jofre de

2 Respostes

(Roma, Itàlia, 1481 – Squillace, Itàlia, 1516)

Príncep de Squillace. Fill del cardenal Roderic de Borja (Alexandre VI) i de Vannozza Cattanei. Aquell tenia dubtes sobre la paternitat, però el féu legitimar perquè pogués rebre beneficis eclesiàstics; a nou anys era ja canonge de València.

El 1494 es casà al Castell Nou de Nàpols amb Sança d’Aragó, filla natural d’Alfons II de Nàpols. Aquest atorgà als nuvis el principat de Squillace i el ducat de Cariati a Calàbria, més el dret d’anomenar-se Borja d’Aragó.

Refugiats a Roma durant l’ocupació de Carles VIII, retornaren a Nàpols, on el 1506 morí Sança, que s’havia fet cèlebre per les seves infidelitats conjugals. Es casà novament, amb Maria Milà d’Aragó, filla del comte d’Albaida, de la qual nasqué l’hereu i successor Francesc de Borja i d’Aragó.

Anjou -llinatge-

38 Respostes

(França, segle IX – 1481)

Llinatge nobiliari. Lluís IX de França donà (1246) el comtat d’Anjou al seu germà Carles d’Anjou, futur rei de Nàpols i Sicília (1266), els descendents del qual regnaren a Nàpols.

Aquest reialme enfrontà els Anjou amb la Corona catalano-aragonesa durant molts anys, fins que fou conquerit (1442) per Alfons IV el Magnànim.

Fletxa, Mateu (I)

4 Respostes

(Prades, Baix Camp, 1481 – Poblet, Conca de Barberà, 1553)

(dit el Vell)  Compositor. Estudià segurament amb Joan Castelló, mestre de capella de la catedral de Barcelona.

En 1523-25 fou mestre de capella de la catedral de Lleida, on havia estat cantor, i en 1544-48, mestre de capella de les infantes Maria i Joana, filles de l’emperador Carles V. Durant els anys que hom en desconeix l’activitat, sembla que tingué relacions amb el País Valencià.

La seva actuació a la cort castellana el familiaritzà amb el repertori de música hispànica i amb la música religiosa i profana francesa, germànica i italiana que executava la capella imperial.

Les obres més importants de Fletxa són les ensalades. Les nadales conservades de Fletxa a tres i a quatre veus mostren una tècnica contrapuntística notable. Algunes obres seves foren transcrites per a veu i viola de mà.

Tot i compondre la peça Què farem del pobre li han estat atribuïdes altres peces anònimes amb text català del Cançoner del duc de Calàbria.

Fou l’oncle de Mateu Fletxa el Jove.