(Perpinyà, segle XV – 1456)
Pintor. Pintà nombrosos retaules, quasi tots al Rosselló.
Li han estat atribuïdes dues taules remarcables que es conserven a la seu d’Elna i una altra que es troba al Museu de Basilea.
(Sardenya, Itàlia, 1456 – 1511)
Cinquena comtessa de Quirra. Era filla i hereva de Jaume Carròs i Manrique. El seu tutor fou Nicolau Carròs d’Arborea i de Mur, el qual procurà el matrimoni de Violant amb el seu propi fill, Dalmau Carròs d’Arborea i de Mur.
Vídua de Dalmau, es casà amb Felip de Castre-Pinós i tingué dos fills, que moriren abans que ella; per aquesta raó nomenà hereu del marquesat de Quirra, instituint un vincle de caràcter agnatici, el seu nebot Guillem Ramon Carròs de Centelles, fill de la seva germana Toda Carròs, els descendents del qual es cognominaren Carròs de Centelles i Centelles Carròs, indistintament.
(Perpinyà, segle XV – 1456)
(o Garcia) Pintor. Fill de Joan Gacies (Gandia, Safor, segle XIV) Pintor actiu al Rosselló.
L’any 1437 treballà a Barcelona a sou del pintor Pere Tortos.
L’any 1440, juntament amb Arnau Pintor, pintà el retaule de Sant Pere de Tuïr (Rosselló). Posteriorment treballà en el retaule de Sant Miquel i Sant Hipòlit, al Palau del Vidre, obra clarament influenciada per Bernat Martorell.
(Itàlia, segle XIV – 1456)
Almirall genovès. El 1435 dirigí l’esquadra genovesa enviada per socórrer Gaeta, i va obtenir un gran triomf sobre l’esquadra aragonesa a la batalla de Ponça, on féu presoner Alfons IV el Magnànim.
(Cisneros, Castella, 1455/56 – Montserrat, Bages, 27 novembre 1510)
Eclesiàstic reformador.
Fou prior (1493) i abat (1499-1510) de Montserrat. La va anar distanciant de la de San Benito de Valladolid per les seves exigències econòmiques i centralitzadores, i el 1510 sostragué temporalment Montserrat de l’obediència a l’abat de Valladolid.
Escriví constitucions per a les cinc seccions de la seva comunitat (monjos, ermitans, preveres, donats i escolans) i un cerimonial monàstic adaptat a les tradicions del santuari.
El seu gradual arrelament al país es també palès per una carta adreçada en català als consellers d’Igualada.
Construí una nova biblioteca i montà una impremta al monestir, on, entre altres coses litúrgiques i ascètiques, féu estampar el seus Directorio de las horas canínicas i Exercitatorio de la vida espiritual (1500) en doble versió, castellana i llatina, que foren uns dels primers llibres impresos en castellà a Catalunya.
Dades dels Països Catalans 