(Palma de Mallorca, 1314 – 1362)
Eclesiàstic dominicà i cardenal. Mestre en teologia. Fou nomenat provincial el 1350. Com a inquisidor general intervingué en diverses causes d’heretgia. El 1356 el papa Innocent IV el féu cardenal.
Escriví diverses obres, com les titulades Romanorum pontificum gesta, De quadruplice jurisdictione Romanae Ecclesiae in regnum utriusque Siciliae, Commentaria de rebus ordinis praedicatorum, Commentaria in Mathaeum i Epistola a Clemente VI scripta.
(Perpinyà, 1362 – Barcelona, 1367)
Quart dels infants nats de Pere III el Cerimoniós i de la reina Elionor de Sicília.
Beatriu d’Anglesola (Catalunya, segle XIV) Germana de Ramon d’Anglesola. Filla de Guillem IV d’Anglesola i de Beatriu de Pallars. Mare d’Hug II de Cardona.
Berenguer Gombau d’Anglesola (Catalunya, segle XI) Primer senyor del castell i baronia d’Anglesola. Fundador, per concessió de Ramon Berenguer III de Barcelona, de la baronia d’Anglesola (1079). Fou pare d’Arnau Berenguer d’Anglesola.
Berenguera d’Anglesola (Catalunya, segle XIII) Muller de Simó de Montcada. senyor d’Albalat i vuitè senescal del regne entre els pertanyents a aquest llinatge. En tingué només una filla, Constança de Montcada, que es casaria amb Berenguer de Vilaragut.
Cecília d’Anglesola (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Muller de Pere Ferrandis d’Híxar, senyor d’Híxar, d’una branca reial bastarda, ja que era nét de Jaume I. El seu marit contreia segones núpcies amb aquest matrimoni. Fills seus foren Alfons Ferrandis i Marquesa Ferrandis d’Híxar.
Constança d’Anglesola (Catalunya, segle XIV) Muller de Guillem Ramon III de Montcada, senyor d’Aitona. Filla d’Hug II d’Anglesola i de Sibil·la d’Anglesola.
Gombau d’Anglesola (Catalunya, segle XIV – vers 1362) Nét de Ramon I d’Anglesola. Senyor de Castellolí, Savallà, Guialmons, les Piles, Rubió, Marmellar i Montlleó, segurament com a marit de Francesca de Timor, i un dels capitans de Pere III de Catalunya en la guerra dels Dos Peres (1358).
Magdalena d’Anglesola (Catalunya, segle XIV – segle XV) Filla de Hug II d’Anglesola i d’Elieta de Rocabertí. Muller de Felip Galceran de Castre i de Pinós, baró de Castre i de Peralta.
Ramon Arnau d’Anglesola (Catalunya, segle XII) Fundador de la línia de Vallbona. Germà d’Arnau i de Berenguer Arnau, rebesavi d’Arnau III d’Anglesola.
Sibil·la d’Anglesola (Catalunya, segle XIV – 1393) Germana de Berenguer IV d’Anglesola. Última de la línia d’Anglesola. Casada vers el 1360 amb Hug II d’Anglesola, senyor de Miralcamp. La seva herència passà a la seva filla Constança.
(Anglaterra, segle XIV – Montblanc ?, Conca de Barberà, vers 1362)
(o Desfonoll) Mestre d’obres i picapedrer. Actiu a Catalunya des del 1331, on es casà i fins catalanitzà el seu nom. Fou l’introductor al país de les formes flamígeres, procedents d’Anglaterra i usades ací un quart de segle abans que a França i a Castella.
Hom ja el troba documentat en el contracte que féu amb Pere Alegre, abat de Santes Creus, on s’especifiquen amb detall totes les qüestions de les obres i el compromís de l’artista a no fer en vida cap altra obra sense permís de l’abat; d’altra banda, el monestir excloïa cap altre mestre d’obres i li donava plens poders sobre els altres operaris.
Acabà les obres del claustre de Santes Creus, enllestides en 1340, amb el refetor del monestir. És remarcable la fauna desacostumada a Catalunya que esculpí als relleus de les pilastres (en una de les quals feu el seu autoretrat) i, sobretot, el traçat flamiger de les claraboies dels arcs del claustre.
El 1359 i el 1362 treballava a Montblanc.
(Catalunya, segle XIV – 1362)
Fill d’Alemany de Foixà i de Gualba. Prestà homenatge al bisbe de Girona per les possessions familiars el 1323. Fou convocat a les Corts del 1350, el 1356 i el 1358.
Fou fet majordom reial a Catalunya, vitalici (1336), però tal càrrec li fou pres per raons d’organització, amb la indemnització corresponent (1360). Tingué una qüestió amb el comte d’Empúries, en la qual es debatia l’embargament de la jurisdicció de Foixà (1353).
Fou tutor de les filles de Dalmau Ramon de Xetmar i de Berenguer, fill de Bernat d’Orriols.
Fou el pare de Bernat Alemany de Foixà i de Porqueres.
(Peratallada ?, Baix Empordà, vers 1310 – Barcelona, 26 juliol 1362)
Bisbe de Girona (1349-62). Probablement era fill de Bernat de Cruïlles i de Peratallada.
Clergue de la seu de Girona el 1321, canonge el 1330, cabiscol el 1336 i abat de Sant Feliu el 1342, fou promogut a bisbe pel papa Climent VI.
Sostingué amb energia l’excomunió del comte d’Empúries Ramon Berenguer I, oncle del rei. el 1357 sufragà l’acabament del retaule d’orfebreria de la catedral començat pel seu antecessor, el bisbe Gilabert de Cruïlles (1334-35).
El 1359 fou elegit diputat de la Generalitat en crear-se aquest organisme a Cervera, i fou nomenat el primer president de la Generalitat (1359-62).
Dades dels Països Catalans 