(Mallorca, segle XIV)
Jurisdicció senyorial concedida in partibus el 1349, per Jaume III de Mallorca, a Carles Grimaldi, senyor de Menton i Rocabruna.
Sóller i d’Alcúdia, vescomtat de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1349
Escrivà, Jaume -varis-
Jaume Escrivà (País Valencià, segle XIII) Fill de Guillem Escrivà (mort d 1274). Documentat en 1272-73. Fou el pare de Guillem Escrivà (mort a 1329).
Jaume Escrivà (País Valencià, segle XIII) Marí. El 1293 fou tramés a l’estret de Gibraltar com a vice-almirall, amb dues galeres de València i assumint també el comandament superior sobre cinc galeres de Barcelona que duia Ramon Marquet. L’any següent, per l’agost, tornava a l’estret amb quinze galeres.
Jaume Escrivà (País Valencià, segle XIV – abans 1348) Senyor de l’escrivania de València. El 1323 anà a l’expedició per sotmetre Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, el futur rei Alfons III el Benigne.
Jaume Escrivà (País Valencià, segle XIV – 1349) Cavaller. Participà en l’expedició de Jaume II el Just contra Sardenya (1324).
Jaume Escrivà (País Valencià, 1341 – 1400 ?) Senyor de l’escrivania de València. Fill segon de Peirona Escrivà i de Pere Roís de Corella. El seu avi Jaume Escrivà (mort abans 1348) el féu hereu. Es casà amb Mateua de Montcada i foren els pares de Jaume Escrivà i de Montcada (País Valencià, segle XV) Es casà el 1426 amb Isabel Joan i foren pares de de Ramon Guillem de Corella i de Pere Roís Escrivà i Joan (País Valencià, segle XV – 1477) Senyor de l’escrivania de València. Havent-li premort tres fills tinguts de la seva muller Isabel de Vilanova, en morir féu hereu el seu germà clergue, Ramon Guillem de Corella.
Jaume Escrivà (País Valencià, segle XIV – segle XV) Poeta. Identificable amb algun dels diferents Jaumes del llinatge Escrivà. Tres cançoners del segle XV li atribueixen una poesia en francès i d’altres en català aprovençalat, no totes, però, de paternitat segura. En la que comença amb Pusque demandat m’avets juga jocosament amb el seu cognom.
Jaume Escrivà (País Valencià, segle XIV – segle XV) Fill de Guillem Escrivà i Romeu i de Brunissenda. Fou el pare de Joan Escrivà (mort 1427).
Bunyola, vescomtat de
(Illes Balears, segle XIV)
Títol, concedit el 1349 per Jaume III de Mallorca a Aitó de Grimaldi, que fou l’únic que el portà.
Batlle, Berenguer
(Perpinyà, segle XIII – Illes Balears, 1 desembre 1349)
Bisbe d’Elna (1320-32) i de Mallorca (1332-49). Fill d’Arnau Batlle, conseller de Jaume II de Mallorca.
Inicià la construcció de la catedral de Sant Joan de Perpinyà (1324) i promulgà diverses constitucions sinodals, especialment sobre la instrucció i l’estudi del clericat, i impulsà l’ensenyament superior (1326).
Restà fidel a Jaume III de Mallorca durant la conquesta de l’illa per Pere III de Catalunya.
Tant a Elna com a Mallorca actuà contra els franciscans espirituals (fraticelli) i els begards.
Elisabet de Caríntia
(Àustria, segle XIV – Sicília, Itàlia, vers 1349)
Reina de Sicília. Filla d’Ot II, duc de Caríntia i de Tírol i de Gorizia. Muller de Pere II de Sicília (1323). Vídua (1342), el seu fill Lluís I restà sota la tutela del seu cunyat Joan de Sicília, duc d’Atenes, nomenat vicari del regne.
Contrària a la política pro-catalana de Joan sobre Sicília, a la seva mort pressionà perquè Lluís I donés suport als nobles Palizzi i Chiaramonte, que desencadenaren una veritable guerra civil.
Corbera, Hug de -varis-
Hug de Corbera (Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1349) Cavaller. Germà de Riambau, amb el qual lluità a Sardenya i en fou lloctinent. El 1348 fou nomenat castellà de la fortalesa de Qüirra. Atacà el setge que els Ória havien posat a Sàsser. Després d’una acció favorable però dura, no pogué insistir en els seus esforços per manca d’efectius. Morí lluitant contra els rebels.
Hug de Corbera (Catalunya, segle XIV) Cavaller. El 1349 anà amb Riambau de Corbera a Mallorca i lluità a la famosa batalla de Llucmajor. Tornà amb ell a Sardenya. Cooperà, del 1353 al 1358, a les grans expedicions contra els rebels de l’illa que dirigiren Bernat II de Cabrera i el rei Pere III el Cerimoniós.
Cabrera, Ponç IV de
(Catalunya, segle XIV – 1349)
Vescomte de Cabrera. Fill de Bernat II de Cabrera i de Timbor de Fenollet. El 1342, el seu pare es retirà al convent de Sant Salvador de Breda, vella fundació familiar, i li cedí el vescomtat. Es casà amb Beatriu de Cardona, una de les filles del difunt Hug VI d’Empúries, comte d’Empúries i vescomte de Cardona.
El 1344 rebé davant la seva vila d’Hostalric el rei Pere III el Cerimoniós, que anava de marxa per emprendre la segona i decisiva campanya contra Jaume III de Mallorca per incorporar-se el Rosselló. Després d’estatjar el rei a casa seva, l’acompanyà a la guerra. El mateix any participà a la presa d’Algesires amb les forces catalanes que hi anaren per ajudar a les castellanes.
El 1347 prengué part a la primera campanya defensiva del Rosselló, per rebutjar la invasió de Jaume III que volia recuperar el territori.
Morí sense successió. Es vescomtat revertí al seu pare, que aleshores ja havia abandonat el seu recés i s’havia convertit en gran conseller de Pere III.
Dades dels Països Catalans 