Arxiu d'etiquetes: 1332

Entença, Teresa Gombau d’ -varies-

2 Respostes

Teresa Gombau d’Entença  (Ribagorça, segle XIII)  Dama. Potser era filla de Gombau i néta de Bernat Guillem. Fou la primera muller de Pere Ferrandis d’Híxar, pertanyent a una branca bastarda de la casa reial. Morí jove, sense fills. El seu marit es tornaria a casar, amb Marquesa de Navarra.

Teresa Gombau d’Entença  (Ribagorça, segle XIV – abans 1332)  Dama. Era casada amb Berenguer (I) Carròs. El 1324, sotmesa Sardenya, reberen un dels millors lots del repartiment de terres per als qui participaren a la conquesta. Potser era filla de Guillem d’Entença i cosina germana de la nora de Jaume II el Just, o bé una filla natural de Gombau. A la seva mort, deixà hereva Urraca d’Entença.

Andrònic II Paleòleg

10 Respostes

(Nicea, Grècia, 25 març 1259 – Constantinoble, Turquia, 13 febrer 1332)

Emperador de Bizanci (1282-1328). El seu pare Miquel VIII l’associà a l’imperi el 1273. Per fer front a les escomeses dels turcs a l’Àsia Menor, prengué al seu servei la companyia catalana de Roger de Flor.

La victoriosa campanya asiàtica dels almogàvers no tingué resultats estables a causa de l’assassinat del seu cap; els turcs prosseguiren llur expansió. D’altra part, la companyia provocà pertorbacions mentre restà en territori de l’imperi.

Concedí privilegis als mercaders catalans a Bizanci, que amplià després de la dura repressió (la Venjança Catalana) que seguí a la mort de Roger de Flor.

Alfons I de Gandia

18 Respostes

(Gandia, Safor, 1332 – 5 març 1412)

Comte de Ribagorça i Prades, marquès de Villena i duc de Gandia. Fill de l’infant Pere I d’Empúries i de Joana de Foix. Pel seu pare era cosí de Pere III el Cerimoniós. D’ell heretà els comtats de Ribagorça i Prades.

Fou capità general del regne de València. Ajudà Enric de Trastàmara en la seva lluita contra Pere el Cruel i això li valgué el marquesat de Villena. Posà fi a la invasió del comte d’Armanyac (1389-90) i, més tard, fou nomenat tutor d’Enric III de Castella.

El 1399 rebé el títol de duc de Gandia, gràcies als serveis prestats al rei Martí I l’Humà. Quan aquest morí sense fills, Alfons de Gandia presentà la seva candidatura a la successió, però morí el 1412 abans de celebrar-se la reunió de Casp.

Fou succeït pel seu fill Alfons II de Gandia.