(Mazzara, Itàlia, 1318 – Itàlia, segle XIV)
Fill de Frederic III de Sicília i d’Elionor d’Anjou. Morí jove.
Roger Manfred
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1318
Desllor, Roger
(Rosselló, segle XIII – Salona, Grècia, 1318)
Cavaller. Al servei del duc francès d’Atenes, Gautier de Brienne (1301-11), contractà la Gran Companyia Catalana (1310) contra els atacs del despota de l’Epir i del senyor de Blàquia.
Un cop rebutjats els enemics, el duc llicencià una part de la Companyia. Les dissensions provocades per l’actitud del duc no foren resoltes, malgrat els bons oficis de Desllor, el qual captà les simpaties dels catalans.
Les hostilitats acabaren amb la victòria catalana del Cefís (1311) i el ducat d’Atenes passà al domini de la Companyia Catalana, que nomenà Desllor comandant suprem.
Governà el ducat fins a l’arribada de Berenguer Estanyol (1312), vicari general en representació del nou duc Manfred I d’Atenes.
Constança d’Aragó i d’Entença
(Catalunya, 1318 – Montpeller, França, 1346)
Reina de Mallorca. Era filla d’Alfons III de Catalunya i de Teresa d’Entença.
Concertà el seu matrimoni (1325) amb Jaume III de Mallorca, aquest se celebrà el 1335.
En ésser desposseïts del regne per Pere III el Cerimoniós (1343), visqueren un temps a Catalunya, sota vigilància, i anaren a França (1346) en cerca d’ajut per recuperar el regne.
Durant el plet del seu germà, Pere el Cerimoniós, contra el seu marit, Jaume III, Constança sembla decantar-se a favor del germà.
Canals, Bartomeu de
(Penedès ?, 1318 – Catalunya, 1344)
Cronista. Monjo de Santes Creus, actuà com a notari el 1327 i el 1333.
És autor d’Opusculum, crònica llatina sobre fets del seu temps, el fragment conservat del qual abasta del 1282 al 1344, però sembla que l’original començava amb Ramon Berenguer IV de Barcelona.
L’obra ha estat estudiada modernament per Jordi Rubió i Balaguer. Part del seu contingut és pres pel Compendium de fra Bernat Mallol.
Arxiu de la Corona d’Aragó
(Barcelona, 1318 – )
(ACA) Dipòsit documentat de l’antiga cancelleria reial de Catalunya-Aragó, al qual s’han incorporat altres fons històrics.
El document més antic és del 844; el més antic escrit en paper, del 1178 i el més antic escrit en català, del 1211.
Instal·lat antigament al Palau del Lloctinent de Barcelona, els 15.000 m lineals de documents que té actualment han fet que es dissenyés un nou edifici per albergar-lo. L’Arxiu ha tingut arxivers molt destacats.
Darrerament s’ha organitzat en nou seccions: Reial Cancelleria, Consell d’Aragó, Reial Audiència, Reial Patrimoni, Generalitat de Catalunya, Ordes Religiosos, Protocols Notarials, Hisenda i Diversos.
Enllaç web: Arxiu de la Corona d’Aragó
Dades dels Països Catalans 