Arxiu d'etiquetes: 1275

Escrivà, Arnau -varis-

4 Respostes

Arnau Escrivà  (País Valencià, segle XIII – 1275)  Senyor de Patraix. Pare de Guillem Escrivà. Fou batlle de la ciutat de València i procurador general del regne entre 1270 i 1275.

Arnau Escrivà  (País Valencià, segle XIII – vers 1322)  Senyor de la baronia de Patraix. Fill de Guillem Escrivà (mort després 1269). Tenia un germà dit Andreu d’Albalat. Serví Jaume II el Just en la guerra contra Almeria (1309). Es casà amb Joana Garcia, i foren pares de Joan Escrivà i Garcia.

Arnau Escrivà  (País Valencià, segle XIII – vers 1317)  Batlle de València. Fill de Guillemó Escrivà. Deixà, entre d’altres, un fill anomenat com ell, Arnau Escrivà.

Arnau Escrivà  (País Valencià, segle XIII – segle XIV)  Batlle de València (1327). Fill de l’homònim anterior.

Constança d’Aragó i d’Hongria

1 Resposta

(Catalunya, vers 1239 – vers 1275)

Filla de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria. Es casà amb l’infant Manuel de Castella, germà d’Alfons X.

El 1253 havia estat promesa a Teobald el Jove de Navarra, però el compromís no es complí.

Castre, Ferran Sanxis de

13 Respostes

(Aragó, vers 1240 – Pomar, Aragó, 1275)

Primer baró de Castre. Fill bastard de Jaume I el Conqueridor i de Blanca d’Antillón. Fou un dels fills preferits del rei, que l’heretà amb la baronia de Castre i, entre d’altres, els castells i les viles de Borjamán, Pomar, Estadella i Olvena. Es casà amb Aldonça Eiximenis d’Urrea, de la qual tingué un sol fill, Felip (I) Ferrandis de Castre.

Participà en la croada a Terra Santa (1269), i arribà a desembarcar a Sant Joan d’Acre. En tornar a Catalunya, tocà a Nàpols on es posà al servei de Carles d’Anjou. El 1272 les gents de l’infant Pere intentaren d’assassinar-lo a Borjamán.

S’adherí als nobles catalans i aragonesos que es revoltaren contra Pere II el Gran, germanastre seu, i el 1274 participà en la revolta nobiliària del vescomte de Cardona i del comte d’Empúries contra el seu pare i el seu germanastre.

Les tropes de l’infant Pere assetjaren Pomar, on Ferran Sanxis s’havia refugiat; aquest hagué de fugir-ne disfressat; descobert pels homes de l’infant, aquest ordenà de fer-lo negar al Cinca, i els seus béns foren confiscats.

Castre -llinatge-

8 Respostes

(Ribagorça, segle XIII – )

Família de l’alta noblesa ribagorçana. Fundada per Ferran Sanxis de Castre, fill bastard de Jaume I de Catalunya i de Blanca d’Antillón.

Prengué el nom de la baronia de Castre que el rei creà per al seu fill. A la seva mort els seus béns passaren al seu fill i successor:

Felip I Ferrandis de Castre i Ximénez de Urrea (Ribagorça, abans 1275 – 1301)  Fill i successor de Ferran Sanxis de Castre. Desposseït dels béns paterns, romangué sota la tutela de la seva mare, Aldonça Eiximenis d’Urrea. Alfons II de Catalunya li retornà els béns entre el 1285 i el 1286. De la seva muller Maria Álvarez d’Haro, de Biscaia, tingué dos fills, Aldonça i Felip II Ferrandis de Castre i d’Haro.

Ferrer de Maians

Deixa un comentari

(Catalunya, vers 1230 – després 1275)

Dominic. Conegut també per Ferrer el Català o Ferrer de Catalunya. Deixeble de Tomàs d’Aquino.

Estudià a París el 1259, i, en tornar a Barcelona, hi portà les obres primerenques del mestre, que estengué des de l’escola del convent de Santa Caterina. El succeí en la càtedra de teologia dels dominics de la Universitat de París, després que aquell l’hagué de deixar perseguit per les seves idees.

Escriví: Quodlibet: De pertinentibus ad creatorem et de pertinentibus ad creaturam, Quaestio disputata: Utrum primi motus vel cogitatio de re illicita sit peccarum, un altre quodlibet i alguns sermons.

Ferrer de Maians sembla que ha de ser considerat l’iniciador i el propugnador principal del tomisme primitiu a Catalunya.

Berga, Pere de -noble, s. XIII-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – 1275)

Noble. El 1264 fou un dels dos representants enviats per la noblesa catalana al rei Jaume I el Conqueridor, per millorar la relació entre ambdués parts.

El 1274 signà la confederació de Solsona, bàndol antireialista que dirigien els Cardona, i el mateix any s’ajuntà a la revolta del comte Hug V d’Empúries i anà a ajudar-lo al castell de Roses contra les tropes reials.

Quan fou abandonada la idea de resistir, és lliurà amb el comte a Jaume I, i sol·licità aleshores unes corts que resolguessin aquelles desavinences.

Morí sense fills i deixà hereu el comte de Pallars.