Arxiu d'etiquetes: 1222

Cornell, Eiximèn

(Ribagorça, segle XII – després 1222)

Noble. Fou majordom del rei Pere I el Catòlic, el qual assistí a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212).

A la mort del rei (1213), fou un dels ambaixadors a Roma per demanar al papa Innocenci III l’alliberament de l’infant Jaume per part de Simó de Montfort, i formà part, des del 1216, del consell de regència constituït per designació papal.

Implicat en les lluites nobiliàries aragoneses, es lligà al bàndol favorable del rei, de Pero Ahonés, lligam refermat pel casament d’aquest amb una neboda seva.

Fou l’oncle de Pere Cornell.

Constança d’Aragó i de Castella

(Catalunya, 1189 – Catània, Itàlia, 23 juny 1222)

Reina d’Hongria i emperadriu del Sacre Imperi. Filla d’Alfons I de Catalunya i de Sança de Castella.

Es casà amb Eimeric I d’Hongria, de qui restà vídua el 1204, i el 1208 amb el rei de Sicília i després (1220) emperador del Sacre Imperi, Frederic II, del qual tingué un fill, Enric.

Des del 1209 residí a Sicília.

Alfons d’Aragó i de Castella

(Aragó, 1222 – Calataiud, Aragó, 23 març 1260)

Infant d’Aragó. Fill de Jaume I el Conqueridor i de la seva primera muller, Elionor de Castella. Malgrat l’anul·lació d’aquest primer matrimoni del rei, el legitimà (1229) i el reconegué com a hereu universal el 1232. Però en successius testaments només li va deixar Aragó i Catalunya (1241) i Aragó tot sòl (1243-44).

L’últim testament esmentat provocà un gran descontentament de l’infant, que marxà a Castella, i, en general, de tot el regne d’Aragó. Finalment, Jaume I, tement l’aliança del seu primogènit amb Castella, i empès per les Corts d’Alcanyís (1250-51), acordà de fer una nova partició dels seus estats, en la qual (1253) Aragó i València eren assignats a Alfons.

L’infant es casà amb Constança de Montcada, filla hereva del vescomte de Bearn, amb la qual recollia les aspiracions catalano-aragoneses sobre el sud de França. Morí, però, sense descendència.

Àger, Bernat d’

(Catalunya, segle XII – Santes Creus, Alt Camp, 1222)

Abat perpetu de Santes Creus (1200-22). Impulsà en gran manera les obres del monestir i féu el trasllat a l’església nova, ja gairebé acabada, de tota la comunitat, que formaven llavors quaranta-cinc monjos.

Assistí a la consagració del temple i a les festes de fi d’obres del monestir de Pedra (Aragó), després d’haver-hi estat invitat en una visita feta personalment per l’abat d’aquell cenobi.

El mateix any (1218) anà a Barcelona per prendre part a la solemne institució de l’orde de la Mercè, impulsada per Jaume I de Catalunya. El monarca, que sortia tot seguit de viatge, acompanyà l’abat Bernat d’Àger fins a Santes Creus.