(Catalunya, segle X – Elna, Rosselló, 1009)
Prelat. Fou bisbe d’Elna, on succeí a Berenguer, germà d’Oliba de Vic (1003).
Fou succeït per un altre bisbe Oliba, aquest germà de Gombau de Besora.
(Catalunya, segle X – Elna, Rosselló, 1009)
Prelat. Fou bisbe d’Elna, on succeí a Berenguer, germà d’Oliba de Vic (1003).
Fou succeït per un altre bisbe Oliba, aquest germà de Gombau de Besora.
(Catalunya, abans 975 – després 1009)
Jurista i bisbe auxiliar de Barcelona (vers 1002). Conegut també amb el nom simple de Marc. Potser d’origen foraster, el 975 era escriptor notari i sacerdot.
Actuà d’assessor jurídic dels bisbes Vives i Aeci. Redactà un gran nombre de documents notarials i alguns de caire litigiós, més en consonància amb el títol de jutge, que emprà sempre a partir del 988.
Gaudí de la confiança de les famílies comtals, especialment d’Oliba Cabreta, que el reclamà la vetlla de partir cap a Montecassino (987/988).
Jutge benigne segons un contemporani, contribuí a la formació científica del famós jurista Ponç Bonfill Marc, suposat fill seu sense prou fonament.
(Catalunya, 1009 – Jerusalem, Palestina, 1038)
“el Pelegrí” Comte d’Urgell (1010-38). Fill de Tedberga i d’Ermengol I, al qual va succeir quan devia ser encara un infant. Aquest devia ser el motiu pel qual el seu oncle Ramon Borrell I de Barcelona va actuar de tutor fins al 1018.
Amb el seu ajut va reconquerir el mig Segre, mentre el bisbe Ermengol reconqueria i repoblava la zona de Guissona (1015), i Arnau Mir de Tost ocupava el castell i la vall d’Àger (1034).
Va percebre paries dels reietons de Lleida i Saragossa, part de les quals va cedir a l’església d’Urgell.
Com altres nobles del seu temps, pelegrinà a Terra Santa, on morí i va ser sebollit. Fou succeït pel seu fill Ermengol III d’Urgell.
(Catalunya, abans 980 – abans 1009)
Vescomte d’Osona, a la mort del seu pare Guadall II vers el 978.
El 986 rebé del comte Borrell II de Barcelona el castell de Cardona (punt avançat del primitiu comtat d’Osona, en el qual el seu pare ja tenia dominis el 972) juntament amb la famosa carta de poblament de Cardona.
El succeí el seu germà Ramon I.